Després de 20 anys d’Onada editorial és innegable que el projecte que va començar amb la il·lusió de convertir-se en un referent territorial ha esdevingut un tsunami cultural. Aquell objectiu embrionari de difondre el nostre patrimoni natural i cultural sumat al foment de la creació literària i del pensament s’ha assolit, usant termes acadèmics, amb cum laude. No és difícil imaginar la satisfacció, l’orgull dels seus impulsors, Ramon París i Miquel Àngel Pradilla, que amb humilitat, rigor i constància han aixecat i construït amb fonaments sòlids quelcom que hem de sentir nostre, perquè, ara, ells també formen part del nostre patrimoni, empresarial evidentment, però, sobretot, intel·lectual i cultural.
Puc dir amb sinceritat que, quan em vaig dirigir, encara no fa deu anys, a l’admirat Miquel Àngel per proposar-li la publicació de la meva primera novel·la en català, anava amb la intranquil·litat de no estar a l’altura de la qualitat que exigeixen en les seves obres. Que el meu nom aparegués en un catàleg al costat de personalitats literàries com Josep Igual, Josep Sánchez Cervelló o Jordi Sierra i Fabra, entre molts altres, no només era un repte sinó que imposava un cert vertigen. Formar part de la seva cartera d’autors va significar alegria, per la possibilitat que un fragment del meu univers narratiu arribés als lectors, i satisfacció, per entrar en una família que treballa al teu costat quan necessites un impuls en la teva trajectòria, que t’anima a crear nous formats, que et recomana en xarxes presencials i socials, i que, sempre que hi ha un esdeveniment destacable, et fa sentir protagonista. No són només una empresa editorial sinó un equip humà que creu en el seu projecte i en totes les persones que hi posem el nostre granet d’arena, liderat per Miquel Àngel i Ramon, i que no s’entendria sense la correcció precisa i impecable de Rosa Ma. Camps, la personalitat del disseny de Sergi Cambrils, la gestió meticulosa de Maribel Miró i la presència omniscient de l’únic Òscar París. Tot un engranatge que d’any en any es consolida per rutllar amb eficàcia, professionalitat i personalitat.
Així es va demostrar dimarts a la nit en la festa de celebració del seu aniversari al Tancat de Codorniu, on gairebé dos-centes persones ens vam aplegar per bufar les vint espelmes ―potser n’hauríem d’haver apagat set-centes, una per cada llibre publicat durant aquests anys―. Aquest esdeveniment literari, que ja fa uns anys que l’editorial organitza, no només acull escriptors que hem tingut l’honor de publicar amb ells, sinó tot el món cultural del que a un dels seus organitzadors li agrada anomenar com el territori de la diòcesi de Tortosa, o sigui, les Terres de l’Ebre, el Maestrat i el Matarranya. És molt més que una trobada de lletraferits, és el bateig de la collita anual de la firma, on, en aquesta ocasió especial, a més a més de les recomanacions literàries, amenitzades per música i parlaments d’excel·lència, va quedar en evidència que som un territori intel·lectualment molt potent i que, amb persones i projectes que hi creuen, hem crescut i seguirem creixent. Usant la metàfora que va utilitzar Ramon París, Onada editorial seguirà navegant amb la mateixa il·lusió i empenta amb què va començar, amb els vents favorables i malgrat els embats socials, econòmics i polítics, perquè al darrera hi ha l’amor, la passió pel nostre territori i tot el seu patrimoni: llengua, literatura, art, història, pensament, gastronomia… A seguir sumant Onades per molts anys!
