El 2026 arriba com un any determinant per a les Terres de l’Ebre. Diversos projectes estratègics, decisions pendents i inversions llargament esperades situen el territori davant d’un escenari de canvis.
Els hospitals
Si hi ha un tema recurrent que ha emplenat titulars durant dècades és el de les infraestructures sanitàries: la construcció d’un nou equipament sanitari i l’ampliació de l’actual Hospital Universitari de Tortosa Verge de la Cinta. Començant per este últim, la transformació i ampliació de l’HUTVC ha estat en el centre del debat per la precarietat de les infraestructures, convertint l’actual centre amb un equipament desactualitzat i obsolet.
El 2026 ha de servir perquè este hospital, inaugurat el novembre de 1976, tinga les transformacions necessàries després de desbloquejar el projecte que estava aturat des del desembre del 2024 per unes troballes arqueològiques. La nova proposta d’ampliació tirarà endavant sense comptar amb la planta -2, prevista per a solucionar la problemàtica de l’aparcament. El projecte, però, manté el programa assistencial dotat amb un bloc quirúrgic de set quiròfans i 20 places de reanimació, l’ampliació de consultes externes (32 unitats) i la farmàcia hospitalària amb dispensació ambulatòria, entre d’altres. La previsió, segons la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, és de començar les obres este mes de gener. Les que sí que ja han començat són les obres per a la instal·lació de dos nuclis d’ascensors que volen connectar l’hospital de Tortosa amb el centre urbà.
D’altra banda, este any que tot just comença també serà cabdal per a conèixer quin és el futur del nou hospital de les Terres de l’Ebre. El Govern català ha reiterat en diverses ocasions el seu compromís de construir un nou equipament sanitari a les Terres de l’Ebre, paral·lelament al projecte d’ampliació de l’actual.
De fet, l’executiu català i el govern municipal de Tortosa van considerar uns nous terrenys, situats al barri de Sant Llàtzer. En estos moments, l’Ajuntament de Tortosa està negociant amb els propietaris dels terrenys per a poder fer la compra dels solars; si no, caldrà expropiar-los. Un procés que podria començar a veure els seus tímids resultats durant el 2026, però el projecte de futur hospital encarà queda molt lluny. El mateix Govern català va presentar un calendari, que considera realista, segons el qual vol enllestir el pla funcional i el planejament urbanístic del nou hospital a finals de 2027, i l’any 2028 començar amb el concurs d’idees.
El Pla de Barris
El 2026 arranca amb el desplegament d’un dels grans instruments de transformació urbana impulsats recentment pel Govern català: el Pla de barris i viles 2025–2029, que vol intervindre de manera integral en ciutats i pobles de Catalunya amb actuacions socials, mediambientals i de renovació urbana. En esta primera convocatòria, Tortosa i Amposta han sigut els dos municipis ebrencs seleccionats, amb una inversió prevista de 25 milions d’euros cadascun, finançada en un 60 % per la Generalitat de Catalunya.
A Tortosa, el pla se centrarà en la ciutat històrica i inclourà 32 projectes repartits entre els barris de Remolins, Santa Clara, el Rastre, el Centre i el Castell, amb actuacions que abasten des de la rehabilitació urbana fins a programes socials i de dinamització econòmica. A Amposta, s’hi desplegaran 26 projectes per a transformar els barris de la Vila, el Grau i el Pla d’Empúries, amb l’objectiu de millorar l’espai públic, l’eficiència energètica i la cohesió social.
Les propostes presentades per Tortosa i Amposta han estat entre les més ben valorades de les vint seleccionades arreu de Catalunya en esta primera fase del pla. Altres municipis ebrencs també havien treballat candidatures, però no han entrat en esta primera convocatòria. És el cas de Flix, Deltebre i Ulldecona, que disposen de projectes elaborats i podrien optar a futures convocatòries previstes dins del mateix programa.
El Pla de barris té el seu precedent en la iniciativa impulsada l’any 2004 pel Govern de Pasqual Maragall. En aquell marc, Tortosa ja va ser beneficiària l’any 2005 d’una de les convocatòries, fet que va permetre executar diverses actuacions de transformació física i social, especialment al nucli antic de la ciutat.
La Gigafactoria de Móra
Un altre dels grans interrogants que marcaran el 2026 a les Terres de l’Ebre és el futur de la candidatura de Móra la Nova per a acollir una de les gigafactories europees d’intel·ligència artificial. Després que la Comissió Europea haja qualificat la proposta com a “molt forta”, el projecte entra ara en una fase decisiva: a inicis del 2026 està previst que s’òbriga formalment el procés de selecció definitiva, en què els estats presentaran les candidatures completes i Brussel·les anunciarà quines ubicacions són finalment escollides.
El 2026 hauria de ser, per tant, l’any en què es resolga si Móra la Nova entra o no al mapa estratègic europeu de la nova indústria digital. En cas afirmatiu, s’obriria un escenari d’inversions de gran volum, amb impacte directe en ocupació qualificada, subministrament energètic, sòl industrial i infraestructures, però també amb debats pendents sobre l’encaix territorial, ambiental i social d’una instal·lació d’estes dimensions.
Al mateix temps, el Govern català ja treballa en projectes relacionats amb el camp tecnològic a les Terres de l’Ebre. És el cas d’un nou centre de formació en programació informàtica i capacitació digital a Tortosa, amb l’objectiu de reforçar el seu paper com a pol emergent en tecnologies i intel·ligència artificial. El projecte vol situar la ciutat com una de les poques del país amb este tipus de centre especialitzat. L’Ajuntament ja treballa en la identificació d’un espai adequat per a acollir el centre, i el Govern ha manifestat la seua disposició a invertir en la rehabilitació i adequació de les instal·lacions així com en el finançament del funcionament.
El Pla Delta
El 2026 també hauria de ser un any clau per al futur del delta de l’Ebre. Després d’anys de diagnòstics, debats i mobilització social, el denominat Pla Delta entra en una fase decisiva, marcada per la voluntat de la Generalitat i del Govern espanyol de començar a treballar sobre els àmbits en què ja hi ha consens. És en este context que el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor Gonell, ha insistit en diverses ocasions en què cal passar del marc teòric a les primeres actuacions concretes, mentre es continua negociant la resta de mesures pendents.
A hores d’ara, el Pla Delta no és encara un document únic tancat, sinó un conjunt d’estratègies i línies d’actuació que s’han anat alineant a través d’espais com la Taula de Consens pel Delta, amb la implicació d’administracions, sectors productius i comunitat científica. Les prioritats compartides se centren sobretot en la gestió de l’aigua dolça, la protecció del litoral, la regressió de les platges, la subsidència i l’adaptació al canvi climàtic, amb l’objectiu d’assegurar la viabilitat ambiental i econòmica del delta a mitjà i llarg termini.
Alhora, continua obert el debat sobre les grans qüestions estructurals, com la gestió de sediments o el model de protecció costanera, que han de definir l’estratègia global. En un escenari marcat per la urgència climàtica, el repte és que este any servisca per a passar definitivament de la planificació a l’acció.
Mobilitat a l’Ebre
El 2026 hauria de marcar un punt d’inflexió en la mobilitat a les Terres de l’Ebre, tant en l’àmbit del transport públic com en el de les infraestructures viàries. D’una banda, està previst que el territori s’incorpore finalment a la integració tarifària de l’ATM del Camp de Tarragona durant el mes de gener. A més, el Govern espanyol va anunciar fa uns mesos un abonament únic de 60 euros, en què s’integraria a les Terres de l’Ebre. A més, han de continuar els descomptes del 50 % en el tren Avant. Estes mesures han de suposar un abaratiment dels desplaçaments, una simplificació del sistema i un impuls a l’ús del transport públic, amb impacte directe en estudiants, treballadors i usuaris habituals.
El corredor del Mediterrani també suposarà un impacte en la mobilitat al territori, almenys mentre duren les obres. Les infraestructures d’ample de via internacional (que són necessàries per a garantir la interoperabilitat amb la resta d’Europa) s’estan desenvolupant de forma progressiva, però diversos trams encara estan pendents. La transformació entre Castelló i la Boella (Tarragona) s’ha programat perquè s’execute entre novembre de 2026 i abril de 2027, un període en què la línia quedarà temporalment totalment tallada per a adaptar l’ample de via, fet que ha generat demandes d’alternatives de transport per part dels usuaris de l’Ebre i el Priorat.
Paral·lelament, el 2026 també ha de ser un any clau en la transformació de la C-12 (Eix de l’Ebre), una de les principals artèries viàries del territori. El Govern preveu avançar en la conversió d’esta carretera en via 2 + 1, un model pensat per a reduir dràsticament els xocs frontals i millorar la seguretat. A les Terres de l’Ebre, el projecte entra en fase decisiva amb l’inici d’obres al tram Tivissa-Móra la Nova, d’uns 3 quilòmetres, que incorporarà carrils d’avançament alterns, separació de fluxos i millores d’enllaços. Alhora, hi ha altres trams ebrencs amb projectes redactats o en procés, com els entorns d’Amposta-Vinallop, Jesús-Benifallet o Ascó-Flix, que han d’anar desplegant-se de manera escalonada els pròxims anys.
Polígon Catalunya Sud
Un altre eix estratègic per al futur econòmic de les Terres de l’Ebre el 2026 és l’evolució del polígon industrial Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea. El projecte, promogut pel Departament de Territori de la Generalitat a través d’un nou pla director urbanístic d’activitat econòmica (PDUAE), té per objectiu dotar el territori de sòl industrial de gran format, ben connectat a infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques, amb capacitat per a atraure activitats estratègiques i generar ocupació de qualitat. L’any 2026 s’ha de situar, per tant, en una fase d’avanç clau del projecte amb l’aprovació definitiva del PDUAE i la concreció dels usos industrials i logístics del polígon ampliat.
Una ampliació, però, que no agrada a tothom. Diversos col·lectius i plataformes socials han sorgit per a oposar-se a una expansió que consideren massa gran i amb potencials impactes ambientals significatius, com la plataforma, acabada de sorgir, anomenada Parem Lo CatSud.
El 2026 se dibuixa com un any clau per a les Terres de l’Ebre, amb diversos projectes estratègics que coincidixen en el temps i que poden tindre un impacte rellevant en el territori. Mobilitat, transformació urbana, desenvolupament econòmic i protecció del Delta concentren una agenda intensa.
