L’Ajuntament de Tortosa ha instal·lat dos plaques commemoratives en honor al metge Primitiu Sabaté Barjau i al periodista Sebastià Campos Terré, executats pel règim franquista l’any 1939. Esta acció forma part del projecte de senyalització de la Memòria Democràtica, que impulsa la institució municipal des de fa un any. La primera tinent d’alcalde i regidora de Memòria Democràtica, Mar Lleixà, ha destacat que la iniciativa respon a “un exercici de justícia i reparació històrica”.
Les plaques, ubicades a la plaça de l’Àngel i al carrer Bisbe Aznar -llocs vinculats als dos represaliats tortosins-, se van inaugurar durant una ruta guiada pels escenaris de la repressió franquista a Tortosa, organitzada per l’Ajuntament en commemoració del 86è aniversari del final de la Batalla de l’Ebre. L’activitat, conduïda pel periodista Andreu Caralt, de l’empresa especialitzada Terra Enllà, va aplegar un centenar de participants.
L’any passat, l’Ajuntament va homenatjar l’alcalde de la ciutat entre 1936 i 1939, Josep Rodríguez Martínez, i el comerciant i transportista Joaquín Cid Subirats, afusellats per la dictadura també el 1939.
El recorregut se va iniciar al refugi antiaeri número 4, al carrer Ernest Hemingway, on s’ha renovat la senyalització seguint els criteris tècnics del Memorial Democràtic. La ruta va posar en relleu els espais de memòria històrica relacionats amb la Guerra Civil i la repressió posterior a la capital del Baix Ebre.
Primitiu Sabaté, un cirurgià compromès amb les esquerres
Primitiu Sabaté Barjau (1887-1939), metge cirurgià tortosí, va destacar per la seua trajectòria professional i el seu compromís polític. Format a les universitats de Barcelona i Madrid, va ampliar coneixements a Europa abans d’establir-se a Tortosa, on fundà el prestigiós Sanatori Quirúrgic Sabaté. Paral·lelament, va exercir càrrecs sanitaris com a inspector i director de sanitat a Tortosa i de l’Hospital Municipal de Jesús.
Compromès amb les idees progressistes, va ser seguidor de Marcel·lí Domingo i president del Partit Republicà Radical Socialista (PRRSC) de Tortosa. El 1934 va liderar una coalició d’esquerres que va guanyar les eleccions municipals, però va renunciar a l’acta de regidor per a centrar-se en la medicina. Durant la Guerra Civil, exercí com a director d’hospitals de guerra i va assumir càrrecs sanitaris a Tortosa, Figueres i la Jonquera.
Amb l’arribada del franquisme, va ser detingut i jutjat per suposats crims vinculats a la seua direcció d’hospitals durant el conflicte. Malgrat defensar la seua innocència i al·legar no estar implicat en fets violents, va ser condemnat a mort i afusellat el 8 d’agost de 1939 a Tarragona, en un acte de represàlia política. El 2017, la Llei de reparació jurídica del franquisme va declarar nul·la la seua condemna.
Campos Terré, un periodista denunciat per antics coneguts
Sebastià Campos i Terré (1911-1939) va ser un periodista i polític tortosí compromès amb les idees republicanes. Director del diari El Pueblo a partir de 1933, va ocupar este càrrec a proposta del ministre Marcel·lí Domingo, amb qui va col·laborar com a secretari al Ministeri d’Instrucció Pública des de 1936. Detingut arran dels Fets del Sis d’Octubre del 1934, va ser empresonat pel govern republicà conservador.
Durant la Guerra Civil, exercí com a militar i es casà dos vegades, primer amb Irene Turón i després amb Magdalena González, amb qui va passar els seus darrers mesos. Amb la caiguda de la República, Campos va ser denunciat per antics coneguts, incloent-hi Joan Moreira (secretari personal de Joaquín Bau), i detingut el març de 1939. Acusat d’escriure el llibre El 6 d’octubre a les comarques i d’activitats republicanes, va ser jutjat en un consell de guerra i empresonat a la Model de Barcelona.
Malgrat no tindre proves clares contra ell ni cap suport per a defensar-lo, va ser condemnat a mort. Sebastià Campos va ser afusellat el 5 de juliol de 1939 al Camp de la Bota, i el seu cos llançat a una fossa comuna a Montjuïc. El seu destí exemplifica la repressió franquista contra intel·lectuals republicans.
