Què cal perquè la pagesia puga viure del que treballa i fer la doble funció de produir aliments i protegir el territori? Carlos Sanz, pagès i coordinador d’UP a la comarca del Baix Ebre, assegura al Setmanari l’Ebre que cal canviar tant les polítiques agràries com les conservacionistes. Se queixa que la nova Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea és més “ambientalista” que no pas agrícola perquè prioritza les cobertes vegetals: plantes o herbes que es dixen créixer o fins i tot se sembren perquè cobrisquen tot el sòl d’una parcel·la de cultiu llenyós com l’olivera, per a afavorir l’absorció de CO2. Segons Sanz, un 50 % dels ajuts de la nova PAC estan vinculats a “ecoesquemes lligats a la gestió ambiental”. Només si el pagès permet o facilita les cobertes vegetals i pren altres mesures, rep esta parts dels ajuts. L’altra part estaria lligada a la superfície conreada.
“Nosaltres, si fem coberta vegetal i trinxem la branca [un altre dels requisits europeus], tenim aquell 50 % i si no, no el tenim, però hi ha molta gent pagesa, com jo, que no s’hi acull, entre altres coses pel perill del foc. Per a mi, un 40 % o un 50 % de PAC són molts diners. Si dixo la finca bruta [amb vegetació entre els arbres] estos anys que hi havia poca oliva, hagués guanyat el doble, però no em vull arriscar a què es creme la finca”, explica.
Sanz denuncia que els beneficiaris són les indústries contaminants, perquè “com més superfície agrària estiga fent esta gestió, més crèdits de carboni s’obtenen per a que una cimentera o alguna altra indústria puga cremar carbó a costelles del món rural”, lamenta. Qui produïx emissions de carboni i no pot eliminar-les, compra crèdits de CO2 en mercats autoritzats.
“Les polítiques haurien de canviar i ser valentes: determinar el que li costa al pagès guanyar-se la vida i fer gestió del territori. Si gestionar un incendi surt a 19.000 euros cada hectàrea, amb l’incendi de Paüls parlaríem de 60 milions d’euros. Si donéssem 60 milions al territori perquè faça gestió, les coses canviarien molt”, manifesta Sanz, que reconeix que cada cop és més difícil trobar gent que vulga tornar a conrear la terra i que el relleu generacional cada vegada és menor.
El Govern, fa sis anys, va prometre ajuts als pagesos perjudicats pel gran incendi de la Ribera d’Ebre. I en van arribar alguns, però alguns dels afectats manifesten obertament que l’Administració no ha estat a l’altura.