El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació segueix treballant per donar resposta a les principals demandes del sector agrari català en temes com la modernització dels regadius, la simplificació administrativa o la fauna cinegètica. Després d’una sequera greu i les conseqüències derivades de les restriccions, el Govern han treballat conjuntament amb el sector durant els darrers mesos amb l’objectiu d’acompanyar-lo i fer-lo viable econòmicament, socialment i ambientalment.
Un dels principals reptes ha estat la reducció de la burocràcia que exigeixen les diferents administracions als pagesos i pageses. En aquest sentit, el Departament ha posat en marxa més de la meitat de les mesures de simplificació administrativa que són de la seva competència. En concret, s’han simplificat els tràmits relacionats amb la gestió de les dejeccions ramaderes i la categoria de petites explotacions familiars. Es posaran en marxa el RuralData, un canal d’SMS per oferir una comunicació personalitzada, un portal d’accés unificat per al sector agroalimentari, la videoatenció per evitar desplaçaments innecessaris, i un sistema de preemplenament de formularis.
Un dels altres grans problemes que ha afrontat el Departament d’Agricultura ha estat la sobreabundància de conill, que malmet els cultius especialment a la plana de Lleida, i la sobreabundància de senglar a les comarques de Girona. Per abordar-ho s’han desenvolupat i s’han aplicat els nous plans de control poblacional, que substitueixen la declaració d’emergència cinegètica anterior i permeten definir amb precisió les zones més afectades i desplegar-hi les accions corresponents. Aquests plans s’han acompanyat d’ajuts d’1,5 milions d’euros per a l’any 2025 per a protectors, visors i suport a les captures. Els ajuts permeten donar una resposta coordinada i efectiva als danys i reforçar la capacitat operativa de tots els actors implicats, especialment en les zones on es concentra l’afectació.
A més, s’ha abordat a un tema estructural pel sector: la necessitat de modernitzar el sistema de regadius de Catalunya, amb l’objectiu d’augmentar la resiliència a les conseqüències derivades de l’emergència climàtica i les futures sequeres, que es preveuen de més intensitat i durada. En aquest sentit, s’han programat i s’han executat 8 obres, amb una inversió total de més de 140 milions d’euros. En concret, es preveu signar el conveni de col·laboració amb el Ministeri d’Agricultura que establirà un pla coordinat de les actuacions per a la modernització del Canal d’Urgell. Fins ara s’han destinat 2,6 milions d’euros a la modernització de 103 hectàrees dels canals d’Urgell a Bell-lloc d’Urgell i als Alamús; s’ha licitat el projecte d’ampliació i modernització del regadius de la conca de Tremp, als termes de Talarn i Tremp, per 10 milions d’euros, i finalment s’ha impulsat la concentració parcel·lària de 2.074 hectàrees a Almacelles, Alguaire i Almenar.
Nou full de ruta agroalimentari
Des d’una perspectiva més global i estratègica, el Govern també ha elaborat l’Estratègia alimentària de Catalunya 2025-2028, un full de ruta compartit per encarar els reptes de present i de futur del sector agroalimentari de Catalunya. L’Estratègia articula els objectius per mitjà de quatre dimensions clau: sostenible, transformador i basat en la bioeconomia circular; propi i arrelat al territori; just, equitatiu i cohesionat, i saludable i de confiança. A partir d’aquests quatre grans eixos de treball, fins a l’any 2028 s’han planificat 14 actuacions transformadores en què s’inclouen 131 accions concretes.
Aquesta Estratègia ofereix una mirada àmplia que engloba totes les iniciatives que impulsa la Secretaria d’Alimentació del Departament. Tant és així que un dels eixos d’aquesta Estratègia, que farà possible actuacions com l’educació alimentària, serà el desenvolupament de la Llei de l’alimentació de Catalunya. Entre altres, promou qüestions com la simplificació administrativa del procediment d’autorització de les plantes de biogàs.
Generant oportunitats de les dejeccions
El Govern ha elaborat l’Estratègia catalana del digestat i pla d’acció 2024-2030. El document vol assegurar la gestió sostenible d’aquest subproducte, obtingut a partir de dejeccions ramaderes i residus orgànics, per generar noves cadenes de valor amb la producció de biofertilitzants, situant la producció de biogàs a partir de residus orgànics com una estratègia de país.
En definitiva, durant aquest primer any, s’han desenvolupat un seguit d’actuacions prioritàries i d’altres de més estratègiques, amb l’objectiu de garantir la fortalesa del sector agroalimentari. Aquest és el primer sector econòmic del país, el que té més abast i impacte territorial a Catalunya, i el que actua com a motor del desenvolupament rural i costaner.
Al costat del sector pesquer
Durant el primer semestre del 2025, Catalunya ha assumit la representació de les comunitats autònomes al Consell de Ministres d’Agricultura i de Pesca de la UE. Per reforçar aquesta presència, el Departament ha establert a Brussel·les una oficina permanent amb un equip qualificat de tècnics d’ICATMAR, de les confraries i del Departament. Han participat en 16 grups de treball i quatre Consells de Ministres, elaborant informes destinats a posar sobre la taula les necessitats reals del sector.
Això ha permès posar en valor la flota d’arrossegament, tant pel seu pes en la competitivitat econòmica de les confraries catalanes com per la seva aposta per la sostenibilitat: actualment, compleix al 100 % amb la nova normativa de selectivitat (canvi de malles) i ha incorporat portes voladores per reduir l’impacte ecològic.
També ha servit per enfortir el coneixement científic a Catalunya i defensar als òrgans europeus l’exigència de revisar les metodologies d’avaluació dels estocs pesquers, per garantir que no s’apliquin mesures correctores d’emergència sense base científica.
A més, s’ha pogut promoure una sessió pionera al Parlament Europeu sobre el futur de la pesca al Mediterrani, amb la participació de totes les comunitats autònomes del nostre litoral i les regions franceses. Un gest de vocació mediterrània i de projecció conjunta.
Finalment, s’han incrementat els ajuts a tota la cadena de valor per garantir la innovació, promoció, i competitivitat del sector de la pesca, l’aqüicultura, la comercialització i transformació dels productes pesquers i el desenvolupament de l’economia blava de les de comunitats pesqueres.
Catalunya Regió Mundial de la Gastronomia 2025
Catalunya ha estat nomenada Regió Mundial de la Gastronomia 2025, un reconeixement impulsat per l’Institut Internacional de Gastronomia, Cultura, Arts i Turisme (IGCAT), que posa en valor la producció alimentària i la cuina catalana i que consolida Catalunya com el país del món on es menja i beu millor. El reconeixement de Catalunya com la primera regió europea que rep aquesta distinció confirma la consolidació d’un model que va molt més enllà del restaurant i obre les portes a descobrir el territori i la producció alimentària local i singular. El projecte Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025 (CRMG25) es basa en la participació activa d’un ampli ventall d’agents socials, econòmics, culturals i institucionals. Per garantir l’èxit d’aquesta iniciativa, les adhesions esdevenen una peça fonamental, que reflecteix el compromís col·lectiu per posicionar Catalunya com a referent gastronòmic global.
Relació amb el Parlament i impuls institucional del sector agroalimentari
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha impulsat la relació amb el Parlament a través de diferents iniciatives parlamentàries.
El conseller ha comparegut 3 vegades a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (CARPA) davant dels diferents grups parlamentaris per abordar conjuntament la situació de la pesca en el nou marc de la política pesquera, i els reptes conseqüència de la guerra comercial i del compliment de l’Acord del Govern 41/2025 i de la Resolució 949/XIV del Parlament de Catalunya, referent a la situació de la pagesia catalana.
Així mateix, la Conselleria ha respost 69 preguntes escrites de temes com la gestió dels ajuts i els pagaments corresponents, la gestió d’infraestructures de reg o la situació del control poblacional d’espècies cinegètiques. Ha respost també 14 preguntes orals a les sessions de control al Govern, i ha presentat 8 interpel·lacions al Govern en matèria de competències del Departament, 4 de les quals han comportat una moció subsegüent aprovada per generar una instància al Govern.
