El passat dimecres 30 de juliol va tenir lloc en un restaurant d’Alcanar Platja la cita anual de la literatura, promoguda per Onada Edicions, que va aplegar més de 180 persones al voltant de Manel Ollé Albiol, el magnífic autor d’Ulldecona que no solament ha portat tota una vida dedicada a la docència en la Tortosa adoptiva, sinó que també ha escrit unes obres que a dia d’avui han assolit la categoria de clàssiques i que ja formen part del nostre patrimoni cultural literari.
Onada Edicions, ubicada en la marinera Benicarló, no solament ha convertit la meravellosa ciutat del Baix Maestrat en la capital de l’edició del llibre del nord de Castelló, sinó també del sud tarragoní, el que diu molt del seu tarannà per publicar obres en terres de cruïlla, i en el seu catàleg figuren una sèrie de col·leccions que, actualment, són conegudes arreu de Catalunya.
El sopar de lletres va comptar amb una nodrida assistència de banda a banda del riu Sénia fronterer, encara que això de fronteres sona molt malament en unes comarques que sempre han estat unides per raons familiars, comercials o, simplement, sentimentals. Jo recordo de menut quan érem molts els rapitencs que anàvem a comprar a Tortosa o a Vinaròs, el que va comportar un major coneixement d’aquestes dues ciutats i érem molts els que pensàvem que formàvem part d’una mateixa comarca; tal eren les relacions que, en aquells anys interrelacionàvem entre una mateixa terra unida per una mateixa llengua, tot i les malifetes franquistes, separadores i separatistes.
S’ha d’agrair a Onada Edicions i sobretot l’amic i admirat Miquel Angel Pradilla, el seu director científic, el seu esforç per apropar a través de la literatura i la vella diòcesi tortosina les dues terres germanes.
Va ser una nit inoblidable i, de fet, a partir d’ara intentaré assistir a totes les vetllades literàries que organitza anualment Onada Edicions.
Aquest any es va homenatjar a Manel Ollé, totalment merescut. En aquest moment penso en el mes d’agost del 2002, quan per raons de salut, va anar al Rossell natal i va ser precisament Pradilla qui em va presentar a Ollé.
Manel Ollé ha fet una impressionant tasca a favor i la recuperació del lèxic de l’interior del Montsià. De fet, la seva obra més coneguda, L’escamot de la nit serrada és tota una declaració d’intencions i un homenatge a la serralada. Si Sebastià Juan Arbó és, per antonomàsia, l’escriptor del delta de l’Ebre, Ollé ho és del Montsià. No solament recupera el lèxic, que també, sinó la gastronomia, els pastors, els ramats, les històries de la seva gent; recupera una sèrie de tradicions, una forma de vida totalment desapareguda. El món d’ahir que se’n va anar i que ell ressuscita per als lectors. Una obra realment extraordinària i un dels personatges, Lluc de l’Aladrac, tal vegada un dels més carismàtics, honestos i immensos de la literatura catalana actual.
“Si Sebastià Juan Arbó és, per antonomàsia, l’escriptor del delta de l’Ebre, Manel Ollé ho és del Montsià”
Vaig assistir gràcies al bon amic Rafael Haro, el seu biògraf, que va tenir l’amabilitat de portar-me amb el seu cotxe, amb la seva família i, també, amb la companyia de Clara Salvadó, una de les grans personalitats de la cultura ampostina, on, de vegades, recordem i parlem amb nostàlgia del Llar, el mític i llegendari bar que va aplegar durant molt de temps a una joventut inquieta i disconforme amb un sistema de vida que, afortunadament, ja és història.
Rafael Haro ha escrit una de les biografies millors i més completes publicades recentment a Catalunya amb tot luxe de detalls, que esdevindrà amb el temps una biografia de consulta obligada per a tots aquells que voldran accedir a la vida i a l’obra de Manel Ollé.
Per tant, la felicitació a Onada Edicions és doble: per una part la publicació d’autors i autores del territori de la diòcesi de Tortosa en volums molt acurats i amb tot solvència que l’editorial benicarlanda va publicant i que sense ella, possiblement no coneixeríem. Pot semblar una editorial petita, però és gran en perspectiva.
