El Centre de Desenvolupament Rural Museu de la Pauma de Mas de Barberans inaugura aquest dissabte, 8 de novembre Desig i ficció. Una exploració sensorial i material del margalló, una exposició de producció pròpia que posa el focus en la palmera autòctona i en les seues propietats físiques i químiques, unes característiques que la fan també útil en altres contextos no tan lligats a l’artesania tradicional.
Desig i ficció coincideix amb el quinzè aniversari del Museu de la Pauma i per això des del Museu es va considerar que era un bon moment per convertir la planta en la protagonista de l’exposició temporal. De fet, la mostra ha estat comissariada per Sara G. de Ubieta i Cris Noguer, dos creadores que habiten l’àmbit del disseny i que porten temps explorant les possibilitats de tot tipus de materials sostenibles, una recerca que de rebot les ha apropat a l’artesania. En el cas de Mas de Barberans s’han fixat també en el Racó de les Fibres Vegetals, el viver/jardí on les artesanes de la pauma cultiven el margalló, perquè és un aspecte que connecta amb el concepte de la cura del medi ambient.
“La nostra no és una mirada amb enyor del passat de l’artesania sinó una projecció cap al futur a través dels materials i les tècniques“, expliquen, tot afegint que la seua idea amb aquesta exposició ha estat la de ficcionar un futur, “un futur arcaic, vinculat a la terra i al paisatge per generar espais de coexistència“, precisen. De fet, el seu és un plantejament polític, el de projectar un futur que no segueix les lògiques del mercat capitalista, ni del progrés que sempre contraposem al passat. El seu desig és crear un futur més vivible, arrelat al territori aprofitant els avenços científics i tecnològics per tenir cura del medi ambient utilitzant els recursos naturals d’una manera sostenible.
El vincle amb el viver és un element important de l’exposició, fins al punt que l’han volgut portar dins del Museu, jugant amb l’espai expositiu, trencant amb el concepte dins i fora. De fet les peces que s’hi exposaran (una vintena) no estaran dins la sala d’exposicions temporals sinó que es repartiran estratègicament per les escales i passadissos el Museu. La sala d’exposició s’ha reservat per projectar un vídeo poètic realitzat per l’artista visual Bárbara S. Barroso en el que predominen els plànols exteriors molt tancats per plasmar una mena de ficció futurista a partir de la realitat, on una veu en off va explicant les característiques i potencialitats de la planta amb el suport d’articles científics.
En la recerca que les comissàries han fet sobre el margalló les ha acompanyades el biòleg Ugo d’Ambrosio i les idees clau que han treballat a l’hora de bastir l’exposició són la resiliència peculiar d’aquesta planta i la seua capacitat de possibilitar la vida després d’un incendi o davant les amenaces climàtiques; la seua força o el seu alt contingut en cel·lulosa i lignina que fa que siga una planta hidròfuga (rebutja l’aigua) això li dona moltes possibilitats com a matèria prima en molts àmbits.
Pel que fa a les peces de la mostra, la gran majoria s’allunyen de l’artesania convencional i han estat dissenyades per les comissàries i algunes les han materialitzat les artesanes del Museu. El seu objectiu és mostrar les diferents possibilitats i resistències del margalló o explorar noves maneres de teixir-lo deixant de banda la llata. Així, per exemple, hi trobem peces que han conservat el color verd del margalló, sense haver utilitzat cap producte químic, d’altres que exploren la sonoritat de la planta o que simplement, fan evident la seua capacitat de tracció mecànica.
També és interessant destacar el cartell de l’exposició, obra de Carme Pons que juga amb el trencament dels espais dins i fora i deixa algunes lletres fora dels marges.
Desig i ficció. Exploració agafa el relleu a Llates emparentades. Cistelleria d’Uganda i es podrà visitar fins al novembre del 2026.
