El Parc Natural dels Ports ha detectat esta tardor un augment notable de la xinxa americana del pi (Leptoglossus occidentalis), una espècie invasora originària de la costa oest d’Amèrica del Nord que, aprofitant l’arribada del fred, s’ha fet enguany més visible a les zones habitades del massís on busca refugi i escalfor. Tot i el seu creixement, els tècnics asseguren que el seu impacte ecològic és limitat.
En les últimes setmanes, moltes cases d’urbanitzacions del Port s’han omplit d’un gran nombre d’estos visitants inesperats que fins ara havien passat més desapercebuts, cosa que ha provocat moltes molèsties entre el veïnat. Segons el director del Parc Natural dels Ports, Antoni Curcó, “fa alguns anys que esta espècie està present al massís, però enguany s’ha produït un boom de població que la fa molt més evident”. Curcó explica que la xinxa viu als boscos i s’alimenta sobretot de pinyes jóvens, fet que “fa que passe força desapercebuda durant l’estiu”, i que és “a l’hivern, quan busca zones més càlides, que es fa visible prop d’habitatges”. El Parc Natural no ha activat cap programa específic de control, ja que es tracta d’una plaga “ja molt estesa” i amb una afectació “més forestal que ecològica”, apunta Curcó. “Hi ha altres espècies com la papallona del boix o la processionària del pi amb una evidència molt més clara d’impacte”, afegix.
‘No és un problema greu’
Segons Josep Aixarch, president de l’Associació de Veïns del Port, l’augment de la xinxa americana del pi s’ha notat clarament enguany, però no s’ha convertit en “un problema greu” per als veïns de la zona. “És una molèstia, trobes un munt de ‘bitxets’, però no és res alarmant”, explica. Aixarch recorda que esta espècie ja era present des de fa alguns anys, tot i que mai amb la intensitat actual. “Abans en vèiem tres o quatre, ara n’hi ha molts més”, explica. Els veïns han detectat els insectes a les cases, entre els porticons o als cotxes aparcats prop del bosc.
Aixarch atribuïx l’aparició i expansió de plagues com la xinxa americana del pi a la introducció accidental d’espècies foranes i a l’activitat humana en entorns naturals. Segons ell, caldria més precaució i control sobre el que es transporta o planta en zones de muntanya. “Sovint introduïm coses al Port que no ens ho hauríem de pensar”, remarca.
La xinxa americana del pi va arribar a Europa a finals dels anys 90 de manera accidental a través del transport marítim i de mercaderies forestals, com a polissó en carregaments de fusta o arbres ornamentals. Des d’aleshores, la seua expansió ha sigut natural i ràpida, afavorida per la seua capacitat de vol i per l’abundància de coníferes en el territori mediterrani.
A Catalunya se’n té constància des de fa més d’una dècada, però la seua presència al massís del Port no apareix encara reflectida als mapes oficials de distribució. Segons Curcó, esta absència “respon més a la falta d’actualització de les dades que no pas al fet que siga una espècie nova al territori”. Tot i que el seu efecte sobre el bosc és discret, la xinxa pot reduir la producció de pinyes en algunes zones, un impacte que “ningú ha quantificat encara”, admet el director del Parc Natural dels Ports.
Cos allargat i de color marró
De mida mitjana —entre 16 i 20 mil·límetres de longitud—, la xinxa americana del pi presenta un cos allargat i de color marró fosc al dors, mentre que l’abdomen és groguenc o ataronjat, amb cinc franges transversals ben visibles. Les antenes, de to rogenc i dividides en quatre segments, i les potes posteriors eixamplades en forma de làmina, li donen un aspecte inconfusible, segons s’explica en la fitxa descriptiva d’esta nova espècie invasora elaborada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. Els exemplars jóvens són de color taronja viu, i les femelles dipositen els ous, d’uns dos mil·límetres, en fileres alineades sobre les agulles de les coníferes. Tant els adults com les xinxes juvenils s’alimenten de pinyes verdes i llavors en desenvolupament, fet que reduïx la fertilitat dels pins i pot tindre efectes econòmics negatius en la producció de pinyons per al consum humà.
