L’assignació de 143 dies de pesca per a l’any 2026 ha generat un fort desacord entre el sector pesquer i les administracions. Mentre el Ministeri d’Agricultura i el Govern català valoren positivament el resultat del Consell de Ministres de Pesca de la Unió Europea, les confraries d’arrossegament alerten que la mesura no representa cap millora real i manté la flota en una situació límit.
Des del territori, el rebuig és clar. El secretari de la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, Joan Balagué, assegura que “tot i que des del Ministeri s’ha venut com un èxit esta assignació de 143 dies per a l’any 2026, des del sector no es veu així”. Segons explica, “no s’han complit les expectatives, ja que es queden exactament igual que estaven”.
Balaguer recorda que els 143 dies anunciats “són els que teníem l’any passat”, resultat “dels 130 dies que van donar d’inici, més els 13 que van donar al desembre”. En este sentit, denuncia que “són jornades que ja teníem a Espanya i que, per tant, no complixen amb la millora de recursos que ha tingut la Mediterrània estos últims anys”. “Queda lluny dels 180 dies que natros considerem el límit per a la sostenibilitat econòmica pesquera del sector”, lamenta Balagué.
El sector també posa en qüestió el sistema de càlcul basat en mitjanes. “Estos 143 dies estan parlant sempre de mitjanes”, afirma Balaguer, que recorda que “l’any passat, a tots els segments de la confraria no va arribar ningú als 130 dies que van dir que hi havia per any”.
Pel que fa a les exigències del sector, Balaguer defensa que “des del sector pesca català, sobretot, ja fa molts d’anys que estan complint amb les mesures”, amb vedes, zones tancades i jornades de menys hores. Tot i això, lamenta que “estos dies que es perdien amb les vedes no els van tindre en compte” i que això provoca que “el sector pesca català surt perjudicat respecte a la resta de comunitats que no feien vedes”.
També rebutja que la situació de l’escamarlà servisca per a justificar noves restriccions. Segons afirma, “no és per culpa dels pescadors que no hi hagués escamarlà, sinó que ha sigut per l’augment de temperatura al Mediterrani”.
Des del Ministeri d’Agricultura, el ministre Luis Planas ha qualificat l’acord de “resultat positiu” i ha destacat que, al Mediterrani, “se revertix una tendència de retallades”. Planas ha subratllat que la flota disposarà de 143 dies de pesca “sense necessitat de mesures compensatòries”, fet que garantix, diu, la viabilitat de les embarcacions d’arrossegament.
En paral·lel, el Govern català ha defensat el resultat de la negociació europea. “Valorem positivament els 143 dies de pesca, però queda molta feina per fer”, ha assegurat el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig. En este sentit, ha remarcat que “es pescarà els mateixos dies que l’any passat, però la feina no ha acabat aquí”, subratllant que el resultat és bo, tenint en compte el punt de partida de la negociació.
Ordeig ha recordat que la proposta inicial de la Comissió Europea plantejava una reducció dràstica fins a 9 dies de pesca, un escenari que hauria sigut “devastador per a la flota i per a l’economia de les zones costaneres”. En este context, el conseller ha agraït la tasca negociadora del ministre Luis Planas i la faena de tots els equips implicats, així com “el compromís ferm amb la sostenibilitat” del sector pesquer.
El conseller també ha destacat el compromís del comissari europeu de promoure una reforma immediata del reglament de pesca del Mediterrani. “No té sentit que la situació d’una sola espècie pugui impedir la pesca de més de 150 espècies diferents”, ha defensat, i ha remarcat que cal “un marc normatiu més coherent i just”.
Malgrat això, des del sector avisen que la distància entre el discurs institucional i la realitat a port continua sent gran. “No tenen en compte les especificitats de cada localitat, de cada territori”, conclou Balagué, que critica que “des d’un despatx a Brussel·les” se prenguen decisions que posen en risc el futur de la pesca d’arrossegament al litoral mediterrani.
