Cinta sap moltes coses del caràcter local, que diu entre línies als seus versos, però, coneixent-la, se li entén tot., places, botigues, i fins i tot a missa. En un poble petit, tots som veïns, tots tenim un nom i una procedència, fixada sovint al llindar de cada casa.
Ella les coneix perfectament, perquè hi va néixer a finals dels anys cinquanta, i guarda, també perfectament, la memòria paterna de quan tot es feia a mà, de quan els animals formaven part de les famílies humanes i no eren, com ara, estabulats en enormes granges, talment camps de concentració, com denuncia en els seus poemes, reunits al darrer dels seus llibres Hijos de la Tierra (La voz de mi padre), editat a finals de 2024 per Pigmalión Poesía, de Madrid ([email protected]) i presentat, entre molts altres llocs, a Horta, el juny de l’any que hem acabat.
Vaig col·laborar en aquesta presentació, al costat de Juli Micolau, poeta, home de cultura agrària i actiu culturalment des de La Fresneda, en terres catalanes del Matarranya aragonès, i de Carmen Gómez Cruz, catedràtica d’Història de l’Art, a Tarragona, que va escriure el pròleg d’aquest volum, unes pàgines plenes de sentit, és a dir, d’adhesió personal i intel·lectual a tot el que, amb tanta vehemència i veritat, expressa Cinta Mulet.
I és que Cinta, llicenciada en Filologia Catalana i Hispànica, mestra, professora de llengua i literatura catalanes a instituts de Tarragona, lectora sense remei, que busca remei llegint, animadora de clubs de lectura, s’ha llaurat un merescut reconeixement com a organitzadora de recitals poètics (alguns dels quals, anys enrere, al mateix poble natal), ha participat en multitud de samfaines culturals, amb la Institució de les Lletres Catalanes i la Universitat Rovira i Virgili, i ha donat a conèixer la seva obra en vers, una bona quinzena de llibres, en diversos grups editors, entre els quals el reunit al voltant dels tarragonins Arola, i des de 2015, publicant en castellà, també a Pigmalión Poesía, el volum Comercio de conciencias, amb pròleg del crític i poeta Ramón García Mateos, connectat intensament amb els cercles culturals i acadèmics de Tarragona i l’Ebre, on cal recordar que va ser prologuista i traductor de l’obra de Gerard Vergés (Tortosa, 1931–2014), publicant, el 2005, en edició bilingüe, el volum La raíz de la mandràgora (1982–2002), al grup editor La Poesía, señor hidalgo.
La poesia de Cinta Mulet arranca del contrast, dolorosament viscut, entre el món rural de la seva infantesa i la impersonal massificació humana, natural i animal que s’han viscut amb l’apoteosi globalitzadora. Talment com les bèsties, som “homes granja”, reunits en “ciutats granja” i, com George Orwell al seu conegut llibre Rebel·lió a la granja, l’autora es rebel·la contra “la cruda deshumanización en el sistema de producción de carne”, com assenyala Carmen Gómez Cruz en un dels pròlegs.
Vaig conèixer Cinta Mulet in illo tempore, cap al 1983, en el curs d’una excursió al Parrissal de Beseit, amb la mestra de Bot, la recordada Maria Rosa Coll, i no hem recuperat el contacte fins fa quinze o vint anys, quan, fastiguejat de viure en “ciutats granja”, vaig decidir que em convenia tornar a veure muntanyes com les del Port.
Cinta sap moltes coses del caràcter local, que diu entre línies als seus versos, però, coneixent-la, se li entén tot.
