El 2024 es van registrar 25 naixements més a les Terres de l’Ebre en comparació amb l’any anterior. Tot i este repunt, dos municipis —el Mas de Barberans i Vinebre— no van comptabilitzar cap naixement. A la Palma d’Ebre i Alfara de Carles només se’n va registrar un, i en una desena de municipis la xifra es va quedar en dos nadons al llarg de tot l’any.
En total, 21 municipis de la regió van registrar un augment de naixements respecte al 2023, mentre que en 27 la tendència va ser a la baixa. Entre estos últims destaquen Amposta, amb 31 naixements menys; l’Ametlla de Mar, amb 6 menys; i Gandesa i Móra d’Ebre, amb una reducció de 5 naixements cadascun.
En canvi, Tortosa i l’Aldea lideren l’increment: a la capital ebrenca van nàixer 19 nadons més que l’any anterior, a l’Aldea també 19 més, seguits d’Alcanar (+17), la Sénia (+15) i Vilalba dels Arcs (+7). [Per a consultar totes les dades de naixements municipi per municipi, vegeu el quadre superior].
D’altra banda, la taxa bruta de natalitat (TBN) —l’indicador que mesura el nombre de naixements vius per cada 1.000 habitants en un any— se va situar a les Terres de l’Ebre en un 6,5 ‰ lleugerament per sota de la mitjana catalana, que va ser de 6,7.
Per comarques, el Baix Ebre registra la TBN més alta de la regió, amb un 7,3; seguida pel Montsià (6,3), la Ribera d’Ebre (5,1) i la Terra Alta (4,9). A nivell de país, el rànquing l’encapçala l’Urgell amb un 8,6, mentre que l’Alta Ribagorça tanca la classificació amb només un 3,5.
Una altra dada rellevant de l’Idescat és que les Terres de l’Ebre és la regió catalana on la maternitat és menys envellida: l’edat mitjana de les mares se situa en 31,68 anys i la del primer fill en 30,26 anys, per sota de la mitjana catalana.
