Amposta ha presentat batalla jurídica per a evitar o ajornar la implantació al municipi d’una zona de baixes emissions (ZBE), creades per a limitar la circulació dels vehicles més contaminants. La capital del Montsià, segons explica la primera tinent d’alcalde i regidora d’Acció Climàtica Núria Marco, no havia concretat encara la posada en funcionament del sistema perquè no hi havia constància que cap indicador de contaminació l’obligués a fer-ho. L’Ajuntament s’havia limitat a impulsar un estudi sobre com s’hi hauria d’acotar i gestionar una ZBE quan arribés el moment de materialitzar-la. Però a finals del 2025, el Govern de la Generalitat va modificar el marc normatiu de manera que Amposta surt automàticament de la situació d’exempció en què estava: “Només que un dels paràmetres que es mesuren haja sortit negatiu en algun punt dels darrers cinc anys, la ciutat està obligada a tindre ZBE”, detalla Marco. Segons explica, en el període 2020–2024 la ciutat hauria superat “en alguna ocasió” el valor llindar de referència d’ozó troposfèric, i això l’obliga a actuar de forma imminent. Altres contaminants de referència per a la definició de les ZBEs són les partícules en suspensió i el diòxid de nitrogen.
“Això ens canvia les regles del joc d’un moment per a l’altre; és com una justificació a posteriori i és desproporcionat”, denuncia l’edil ampostina. L’Ajuntament tenia previst incloure les ZBE dins del Pla de mobilitat urbana sostenible pendent d’elaborar. Per això, en el ple ordinari de febrer, el consistori va aprovar una moció per a impugnar la resolució de la Direcció General de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental que, implícitament, obliga Amposta a incorporar-se sense dilacions al mapa de les ZBEs.
Marco recorda que en el passat mandat Amposta va signar amb la Generalitat, com tants altres municipis del país, l’acord per la qualitat de l’aire, que compromet els ens locals amb la reducció de les emissions contaminants a través de mesures diverses. Una de les principals era i és la creació de ZBEs. Amb Barcelona com a pionera i una quinzena de municipis més de la principal àrea metropolitana amb càmeres actives i un sistema de control operatiu, les ZBEs són obligatòries per als municipis de més de 50.000 habitants a partir d’enguany i per als de més de 20.000 —cas d’Amposta o Tortosa— quan acumulen indicadors alts de contaminació. Hi ha ciutats com Lleida, Reus, Terrassa, Sabadell, Girona, Vilanova i la Geltrú o Granollers, segons citava recentment Nació Digital, que les han activat o estan en procés d’ampliar-les o desplegar-les completament.
En el cas d’Amposta, la previsió era mantindre’s de moment dins de l’excepció, però l’escenari ha canviat i per això l’equip de govern d’ERC ha apostat per presentar un recurs de reposició per a impugnar la resolució de la Generalitat, un pas que va avalar el plenari fa tres setmanes. “Perquè tinguem un paràmetre alterat en un moment concret, la mesura no hauria de ser la mateixa que en les poblacions que tenen constantment els paràmetres alterats”, argumenta la responsable municipal d’este àmbit. El recurs també abunda en el fet que pel municipi passa tant l’AP-7 com l’N-340, i això és un factor “incontrolable” des del punt de vista de l’administració local. Com que el Govern encara no ha respost al recurs, l’Ajuntament ha tramitat un requeriment previ a la presentació d’un recurs contenciós administratiu.
Marco afegix que també han demanat a la Generalitat —i encara no han rebut— els informes acreditatius sobre la superació dels llindars de pol·lució, ja que l’ozó troposfèric “és un contaminant secundari que es forma condicionat per la presència de radiació solar i temperatura, i volem comprovar si la superació es va produir a l’estiu, que és quan la radiació i temperatura són més elevades”.
){kind=link}