Antoni Gilabert ha complit un any com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, una institució que per les seues característiques, tot i la finalitat dels programes amb els quals treballa, acaba tenint un considerable pes polític.
PREGUNTA: Com valora el primer any al capdavant del Consell Comarcal del Baix Ebre?
RESPOSTA: La valoració és molt positiva, ha sigut un any molt intens. Ha calgut conèixer a fons tots els departaments del Consell Comarcal, tots els actors socials i econòmics de
la comarca i, també, fixar els principals reptes a afrontar durant la legislatura.
P: Què destacaria de la faena feta fins ara?
R: La feina que he fet fins ara s’ha desenvolupat en tres grans eixos. El primer de tots i, el més important, és el d’aconseguir els recursos necessaris per a afrontar els reptes que se’ns presenten, com el projecte del tram de via verda que unix la via del Carrilet de la Cava amb l’embarcador de l’Aldea i el Pont Penjant. Un altre gran eix de la feina diària ha sigut el de millorar el benestar i l’eficiència dels treballadors de la casa, dotant-los
de noves eines perquè puguen desenvolupar millor les seues tasques. I, finalment, l’altre gran eix és el de fer arribar els serveis del Consell a les persones de la co- marca, ser el més propers possibles perquè tothom que ho necessite, puga accedir-hi.
P: Continuen mantenint l’eslògan “Al servei de les persones” per convenciment o per màrqueting?
R: Continuem mantenint l’eslògan per convenciment, l’objectiu principal del Consell és el de donar suport a les persones, tant de manera directa amb els serveis propis com indirectament, donant suport als ajuntaments més petits. La idea és què es faça ús dels serveis que prestem.
P: Les limitades competències dels consells comarcals els dixa moltes vegades sense capacitat de maniobra. Un hàndicap davant dels ciutadans i dels mateixos ajuntaments?
R: En això té raó. Al final, tenim delegades les competències que tenim i, en molts àmbits, no podem incidir d’una manera tan directa com ens agradaria. Tot i això, però, el principal hàndicap que arrosseguem els consells comarcals és la falta de finançament. En ser un
ens finalista, sense pressupost propi, no tenim les eines de què disposen altres ens públics, per tal d’ajustar els seus pressupostos.
P: La gestió dels residus, i del futur del COPATE, és ara per ara una de les patates calentes que han de gestionar. Com se troba el conflicte entre ajuntaments consorciats i el mateix COPATE?
R: Ara mateix estem treballant per a resoldre la situació. Tots els ajuntaments han demostrat el seu suport al consorci. Tot i això, sí que s’han expressat per tal de buscar
vies alternatives a l’entrada dels ajuntaments com a consorciats i, en estes vies alternatives, és l’es- cenari on ens trobem ara. És un escenari on cal paciència i predis-
posició de tots els ens públics del Montsià i el Baix Ebre per a acabar de trobar el camí. Un camí que ha de ser de consens i que, al mateix temps, ha de donar resposta a les problemàtiques que arrossega el COPATE.
P: Quina solució podem esperar? S’han plantejat dissoldre el COPATE?
R: En cap cas es planteja dissoldre el COPATE, tot i que la gestió de residus té un pes important dins el consorci, cal recordar que el COPATE abraça molt més que residus, té àrees importants com la salubritat, sanejament, energia, territori, reserva de la biosfera. La idea és triar un camí de consens que ens permeta desencallar i resoldre la situació.
P: Creu que el ciutadà és prou coneixedor de tot el que pot aconseguir mitjançant els consells comarcals (ajuts de menjador, desplaçament, lloguers…)?
R: Crec que la majoria de la ciutadania desconeix tot el que es pot aconseguir a través del Consell Comarcal, per això un dels reptes que ens hem marcat l’equip de govern és el d’apropar i obrir el Consell a les persones. Fa uns mesos van destacar un considerable augment d’atenció a les dones víctima de la violència masclista. Una xacra que per
desgràcia també patim al Baix Ebre. Lamentablement, la xacra de la violència masclista no s’atura. Cada vegada, les víctimes disposen de més eines per a fer front a este problema. Al Consell Comarcal tenim el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) que oferix
un servei d’assessorament a totes les dones, ja siguen víctimes d’algun tipus de violència o també per a dones que necessiten algun tipus d’ajuda. Tenim un equip de psicologia, d’advocacia i de treball social que, any rere any, atenen a més dones en diferents àmbits.
P: Seria partidari, en la mesura del possible, de donar més competències al consell d’alcaldes?
R: El Consell d’Alcaldes és un òrgan que penja dels consells comarcals normalment ja s’aprofita la seua convocatòria per a informar i consultar als alcaldes de la comarca sobre temes rellevants de la comarca, de totes maneres seria positiu dotar de més competències
als consells d’alcaldes.
P: Un dels grans projectes en el que estan treballant a curt i mitjà termini és tot el que fa referència a la via verda. Com valora esta acció i què podem esperar d’ella?
R: Actualment tenim tres vies verdes, el Camí Natural Via Verda Val de Zafán, la del Carrilet de la Cava i el Camí Natural de l’Ebre. Són el principal atractiu turístic del Baix
Ebre, juntament amb els dos parcs naturals que tenim. Amb el que estem treballant actualment són dos objectius, el primer és potenciar un tipus de turisme que gire entorn estes infraestructures i espais naturals, un turisme sostenible. I el segon objectiu és el d’aconseguir un turisme que no estiga tan concentrat durant els mesos d’estiu, sinó que siga constant durant l’any per a poder nodrir tots els negocis i persones que participen de
manera activa en donar serveis a la gent que ens visita.
P: Què li agradaria que s’acabés fent realitat durant el seu mandat al Consell Comarcal del Baix Ebre?
R: M’agradaria haver apropat el Consell Comarcal a les persones. Si tothom coneix els serveis que s’hi presten i en fan ús, este és el veritable motor del canvi. Volem un ens adaptat als reptes tecnològics, amb projectes innovadors de caràcter social i econòmic útils per al Baix Ebre. Si aconseguim que el Consell siga un lloc de consens, podrem avançar cap a un millor finançament, cap a uns millors serveis però, sobretot, voldrà dir que caminem al costat de la gent, que és l’essència d’un ens públic.
