Al segle XI, una persona escampava idees com la importància de ser agraït, el fàstic que produeix la guerra, o la pobresa de qui només acumula riquesa. També es va permetre la llibertat d’escriure un tractat de consells als governants amb proclames tan directes com la de ‘no vulguis prohibir allò que tu fas’. Es deia Abu Bakr al-Turtuxí (Tortosa 1059 – Alexandria 1126) i és considerat la personalitat intel·lectual musulmana més rellevant nascuda a Catalunya. Els seus poemes han estat musicats per Arturo Gaya, qui aquest divendres i sense la caracterització de Quico el Célio, els portarà a l’escenari del CAT de Gràcia a les 20.30, en un concert programat conjuntament entre Barnasants i Tradicionàrius.
Amb ‘Ets tan pobre que només tens diners’, Arturo Gaya ens porta el missatge plenament vigent d’un altre tortosí, nascut fa mil anys i amb el que s’identifica del tot: “a través d’aquest treball, m’agradaria posar un granet d’arena en la construcció d’un Mediterrani que ha de deixar de ser un mar de mort i guerra per passar a ser un espai de concòrdia entre civilitzacions.”
En aquesta presentació a Barcelona, el cantautor estarà acompanyat pels músics que van participar en l’enregistrament del disc: la guitarra de Sergi Trenzano, el violí de Marie Perera, el baix i contrabaix de Kike Pellicer, les percussions de Sergi Molina, i els cors d’Anna Arques i Maria Elena Maureso.
També assistirà Miquel Àngel Llorenç, traductor i adaptador dels poemes al català, qui fa pocs dies ha vist reeditat el seu treball i presentat a la llibreria Ona.
Aquest és el cinquè disc que el músic tortosí presenta en solitari, paral·lelament a la feina que continua fent amb Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries. Els seus anteriors discos han estat ‘Gràcies, Ovidi’ (2011), ‘Sense pistola’ (2015), ‘Tren Seeger, el poder de la cançó’ (2020) i ‘Bonaire 12’ (2021). En total, han estat 27 discos d’ençà que Gaya va iniciar la seva trajectòria el 1977 amb el duet La Cucafera, en el darrer tram de la Nova Cançó.
