El Parc Natural del Port ha registrat este desembre la xifra més alta de territoris de duc (Bubo bubo) dels darrers quinze anys. El vintè cens simultani de l’espècie, realitzat els dies 9 i 10 de desembre, ha detectat presència de duc en 21 territoris dins del parc natural, als quals cal sumar-ne 15 més en espais limítrofs protegits de la Xarxa Natura 2000.
En total, el cens ha identificat 36 territoris amb activitat d’este gran rapinyaire nocturn, una dada que confirma una tendència a l’alça després de la davallada registrada entre els anys 2007 i 2009. “Des de fa més d’una dècada la població es manté força estable, però amb un petit augment”, explica el responsable de l’àrea de protecció del Parc Natural del Port, Joan Mestre.
El dispositiu de seguiment va comptar amb la participació de 67 voluntaris, que van cobrir simultàniament 73 estacions d’escolta repartides per les comarques del Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià. “Sense la implicació dels voluntaris i de les entitats del territori, un cens d’estes dimensions no seria possible”, remarca Mestre.
Durant una hora, coincidint amb el moment de màxima activitat vocal de l’espècie en fer-se fosc, els participants van anotar les vocalitzacions detectades des de punts fixos. “El duc aprofita els mesos freds per a marcar territori amb el seu cant, i això facilita molt el cens”, explica Mestre.
El duc és el rapinyaire nocturn més gran de la península Ibèrica, amb gairebé dos metres d’envergadura i un pes que pot arribar als dos quilos. Al Port, l’espècie s’establix principalment a les zones perifèriques del massís, en àrees amb roquissars i vegetació arbustiva, però sempre properes a la plana agrícola. “Necessita estos espais oberts perquè és on troba la major part de les seues preses, com el conill o les rates”, detalla Mestre, que destaca la dependència del duc de zones agroforestals.
Dels 21 territoris detectats dins del parc natural, en 16 es va escoltar únicament el cant d’un mascle, mentre que en cinc se va poder identificar la presència de la parella. Això suposa un mínim de 26 exemplars dins l’àmbit del parc. Pel que fa als espais de la Xarxa Natura 2000, se van detectar 15 territoris: 10 amb mascle solitari i 5 amb parella, fet que eleva a una vintena els exemplars identificats fora del parc però en zones protegides adjacents.
Comptar territoris
Segons el responsable del cens, és important parlar de territoris i no d’individus. “Un territori pot estar ocupat per una parella estable o per un mascle solitari. Per això, en tots els censos comptem territoris, que és l’indicador més fiable per a fer el seguiment de l’espècie”, remarca Joan Mestre.
Pel que fa a les amenaces, el duc no es considera actualment una espècie amenaçada, tot i estar protegida per la directiva europea d’aus. Amb tot, el Parc Natural alerta de riscos com la disminució de preses —especialment del conill en zones com la Terra Alta— que han fet disminuir la presència del duc a esta comarca o l’electrocució en línies elèctriques. “En els últims anys s’han trobat alguns exemplars electrocutats a la perifèria del parc, però s’han anat corregint suports per a reduir este impacte”, explica el responsable de l’àrea de protecció del Parc Natural.
 dels darrers quinze anys){kind=link}