La cultura, en totes les seues ànimes, vessants, disciplines, branques, famílies i expressions, tan diverses com complementàries, és probablement un dels elements més imprescindibles per a tot tipus de societat, comunitat, poble o col·lectiu per a desenvolupar-se i esdevenir millor en el sentit més complet de la paraula i la història; així ens ho ha ensenyat. La cultura és indestriable del fet vital, no hi ha vida sense cultura i no hi ha cultura sense vida, ras i curt.
Són molts els actors necessaris per a donar llum a la cultura i fer-la nàixer. El suport a les múltiples iniciatives culturals que sorgeixen dels nostres entorns més propers en moltes ocasions prové de les diferents administracions que, amb més encert o menys, amb més interés o menys i amb més o menys coneixements i sensibilitat, juguen un paper central en el nostre present.
Si precisem una mica i posem el focus, encara que de manera molt fugaç, en la cultura popular, esta s’associa de manera immediata amb el fet que naix de baix, del carrer, de l’expressió més genuïna que surt de les persones, de les cases, del col·lectiu, de la festa, del context, siga el que siga, del nostre dia a dia. En este ecosistema juga un paper clau la iniciativa personal, la dels hòmens i dones anònimes que impulsen i donen suport de manera activa diferents projectes culturals, des de l’anonimat i en moltes ocasions, nadant a contracorrent, sense cap aura mediàtica, messiànica ni mercenària.
Persones que estimen i comparteixen cultura, sense més ni més, posant els elements necessaris per a poder gaudir-la, sense esperar res més a canvi que una cadira i temps per a compartir. La història està carregada de múltiples exemples d’espais que esdevenen culturals gràcies a la generositat de persones que ho fan possible. Llocs on des de la senzillesa es fa i es comparteix cultura popular, llocs que són punt de trobada per a fer cultura, per a conéixer, per a estudiar, per a gaudir, per a créixer. Ca Sergi, com en este article he titulat i la coneixem entre els més propers, és un dels espais més desconeguts i alhora més potents de l’escena cultural fora del circuit oficial del sud de Catalunya i, en concret, del barri històric de Tortosa.
Ca Sergi ha esdevingut zona de pas, estació de referència entre artistes, activistes, músics, sonadors, poetes, escriptors, etnòlegs i, en definitiva, amants de la cultura popular dels diferents territoris de parla catalana i més enllà de Guardamar del Segura, i ho ha fet des de la senzillesa que li atorga el seu propietari i la diversitat i riquesa que hi sumen els membres que li donen vida en el seu pas.
Són ja moltes les històries i les persones que hi han deixat la seua signatura, influint així en la petjada cultural de la ciutat dels últims quinze anys i que ha vist en les quatre parets de Ca Sergi nàixer alguns dels projectes més enriquidors i importants dels darrers anys a la ciutat de Tortosa i rodalies.
No pretenc amb el present escrit que este lloc, seu de l’entitat Espai de So, deixe de ser el que és per a poder rebre cap reconeixement extra, tampoc cap tipus de suport des de les administracions, només em mou el goig que em permet parlar d’un amic i d’un conjunt d’amics que som afortunats de compartir este espai, reivindicant així que la cultura popular sobreviurà gràcies a totes i tots, també fonamentalment gràcies a les administracions, però el seu futur en bona manera depén de totes les Cases Sergi que al llarg dels anys han fet la seua faena de manera incansable i anònima.
