Carlos López (Tortosa, 1977) és coordinador de recerca de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (HTVC). Llicenciat en Biologia i doctor per la Universitat Rovira i Virgili (URV) impulsa des de 2020 el Projecte Emma, una iniciativa de la Fundació Dr. Ferran per a estudiar la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama a càrrec del grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili, acreditat per la Generalitat de Catalunya i amb seu a l’HTVC.
Què el va portar a especialitzar-se en la recerca oncològica?
La meua especialitat és la biologia cel·lular i genètica i tenia clar que volia dedicar-me o bé a la recerca de les causes genètiques de l’envelliment o a la investigació del càncer, que també em semblava molt interessant. El 2005 em va sortir l’oportunitat de treballar com a becari a l’Hospital de Tortosa i dedicar-me a la recerca.
Quin el seu treball a l’HTVC?
Com a coordinador, dono suport i assessoro els metges i infermeres de l’Hospital que treballen en projectes de recerca. D’altra banda, dins del servei d’anatomia patològica, tenim el grup de recerca en patologia oncològica i bioinformàtica, que és l’únic de l’Hospital acreditat per la Generalitat de Catalunya com a grup de recerca consolidat.
I d’este grup naix el Projecte Emma. En què consistix?
L’objectiu de la nostra recerca és estudiar la resposta immune dels ganglis axil·lars en pacients amb càncer de mama, analitzant les diferències en les cèl·lules immunes entre pacients amb i sense metàstasi en estos ganglis. Normalment, les cèl·lules immunes eliminen les cèl·lules anormals del cos, però a vegades els mecanismes fallen, i les cèl·lules anormals se tornen canceroses, enganyant les defenses per a continuar creixent. Per això, primer hem d’entendre què està passant en este “camp de batalla”, i això és el que estem estudiant.
Com poden els resultats del Projecte Emma contribuir a millorar el tractament del càncer de mama?
El coneixement que generarem serà clau. L’objectiu és identificar pacients amb alt risc de metàstasi a distància i trobar biomarcadors que, en el futur, se puguen utilitzar com a dianes terapèutiques per a desenvolupar nous tractaments.
S’ha assolit l’objectiu de finançament?
Per al Projecte Emma ens vam marcar un objectiu de 150.000 euros, i actualment ja n’hem aconseguit 280.000, malgrat que al poc temps de començar la campanya, a principis de 2020, va esclatar la pandèmia de la covid-19. Tot i així, el finançament en recerca sempre és insuficient, ja que algunes proves tenen un cost elevat. El 70 % de l’equip depèn de beques, subvencions o ajuts. No esperàvem una resposta tan positiva per part de la ciutadania, entitats, empreses i institucions, que han col·laborat intensament. La necessitat de finançament no només ha fet conèixer el Projecte Emma entre la ciutadania, sinó que també ha ajudat a visibilitzar el treball de recerca que es fa a l’Hospital de Tortosa.
En quina fase es troba ara el projecte?
Amb l’augment del finançament, hem pogut ampliar la recerca del Projecte Emma, incloent-hi més pacients i estudiant un nombre més gran de marcadors tumorals del que inicialment havíem previst.
La intel·ligència artificial que heu incorporat al projecte no facilita la investigació?
Tot i que la intel·ligència artificial pot agilitzar el procés, primer cal entrenar-la adequadament, cosa que pot ser un esforç titànic. En salut, hem de ser molt meticulosos per a assegurar que les dades que proporcionem a la IA siguen de qualitat, ja que només així obtindrem resultats fiables. Per molt que ens esforcem o dediquem hores, no podem córrer més del que permet este procés.
Amb quins resultats estaríeu satisfets en acabar la recerca?
Si aconseguim identificar un parell de marcadors que ajuden a detectar pacients amb un risc més elevat de recaiguda, i estos descobriments se poden traslladar a la pràctica clínica, seria un gran avanç.
El Projecte Emma tindrà continuïtat?
Sempre. Tot i que el mecenatge del Projecte Emma pot concloure, la línia d’investigació seguirà endavant.
Quin consell donaria als joves investigadors que volen especialitzar-se en la recerca oncològica?
Els diria: paciència i constància. És cert que a les Terres de l’Ebre les condicions laborals i econòmiques potser no són tan bones com en altres llocs, però això no vol dir que aquí no es puga fer recerca. La gent de les Terres de l’Ebre té el dret a una assistència de qualitat i a comptar amb investigadors, sense que tot haja de girar al voltant de les grans capitals. Encara que puga costar una mica més, com en el cas del Projecte Emma, hem demostrat que és possible: hi han participat dos investigadors de la Ràpita, una persona de Roquetes i jo, que soc de Tortosa, competint a nivell internacional.
La recerca mèdica està maltractada?
Estem molt contents del suport i ajut que hem rebut sempre de l’Hospital de Tortosa, però en general a nivell de país la recerca mèdica està molt maltractada. És imprescindible donar estabilitat als investigadors. No pot ser que estiguem constantment buscant finançament per a garantir la continuïtat dels projectes i els llocs de treball dels professionals que hi treballen.
