La filòloga, professora —jubilada— i activista Carme Abril Ferrer acaba de publicar la seua primera novel·la, L’amor és (im)possible, editada per Onada Edicions. El llibre va més enllà d’una simple història sentimental i aborda amb profunditat qüestions com les relacions afectives no normatives, l’anarquia relacional i la memòria històrica.
La protagonista del llibre és una filòloga que marxa a Birmingham fugint d’una relació que no funciona. Este desplaçament marca l’inici d’un procés de descobriment personal i de noves formes de relacionar-se, que posen en qüestió la monogàmia obligatòria i introduïxen conceptes com l’anarquia relacional. “M’interessa sobretot el tema de l’amor lliure, però també el respecte, les cures i la pregunta de per què no podem estimar més d’una persona”, ha explicat l’autora en una entrevista a Canal TE. Abril assenyala que la novel·la no partix d’experiències pròpies, sinó d’un procés de documentació i lectura: “He llegit molt sobre l’anarquia relacional i sobre el capitalisme al voltant de l’amor”, una qüestió que li ha interessat des de sempre, des que la seua tia materna, amb només 12 anys, li parlés de l’amor lliure.
El parèntesi del títol, L’amor és (im)possible, respon a la voluntat de matisar la idea d’amor, “perquè de vegades és possible i de vegades no”. Segons Carme Abril, l’amor pot ser possible en determinats moments i impossible en d’altres, ja que no sempre es pot sostindre o culminar en el temps, tot i existir. El títol reflectix, per tant, esta ambivalència, present també en les relacions que descriu la novel·la.
Memòria històrica
Un altre dels eixos centrals del llibre és la memòria històrica. A través d’unes cartes que la protagonista descobrix de la seua iaia, la narració recupera un amor impossible viscut durant la Guerra Civil i obri una recerca sobre el passat familiar. Este fil narratiu connecta amb una experiència real de l’autora, que ha participat en processos de recerca als arxius de la Causa General del franquisme. “He utilitzat dades de documents reals, però el que hi ha a la novel·la és ficció”, matisa Abril, que reconeix que les vivències personals influïxen inevitablement en el procés creatiu.
El compromís activista i feminista de l’autora també és present al llarg de la novel·la, i a través de les cartes d’amor que guarda la iaia de la protagonista es reflexiona sobre la fragilitat dels drets aconseguits. “Tot el que hem aconseguit pot retrocedir” alerta Carme Abril que defensa que la cultura, la literatura i la lectura tenen un paper important per a despertar el pensament crític i aturar l’avenç del feixisme, especialment en el context actual.
L’amor és (im)possible és el resultat del pas de Carme Abril per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. “Abans de publicar res volia aprendre’n”, assegura, i durant diversos cursos, va treballar de manera metòdica l’arquitectura de l’obra, la construcció dels personatges i la trama. És un llibre amb un llenguatge molt cuidat, amb una gran riquesa lèxica i amb referències literàries a l’encapçalament de cada capítol. Com a filòloga, Abril reconeix que és un llibre “molt cuidat i revisat”.
possible, editada per Onada Edicions){kind=link}