PREGUNTA: Este cap de setmana s’estrenarà la tercera temporada d’Ebrencs pel Món. Com se sent?
RESPOSTA: Estic molt content d’haver pogut fer una tercera temporada. Crec que és un projecte interessant, el fet de contar les experiències de persones del territori, moltes d’elles desconegudes que estan fent coses interessants per diferents punts del món. El programa és una forma fàcil, fresca i dinàmica de conèixer el món des dels ulls dels ebrencs. És bonic que des de casa ens mostren el món i la seua perspectiva i estil de vida. Hi ha bona audiència, a la gent sembla que li agrada i jo encantat de la vida de poder continuar amb l’aventura.
P: Quant de temps s’ha tardat a gravar esta temporada?
R: Dos anys en total, des de l’inici del tot. La idea va sorgir per Sant Jordi del 2022 i es va començar a treballar en ella a finals de juny del 2022. He gravat les tres temporades de cop, en total uns 80 reportatges abans de començar a emetre la primera. El que m’interessava realment era aprofitar els viatges i quan em trobés a un lloc aprofitar-ho al màxim per a gravar tot el possible. Per exemple si vaig a Austràlia, no gravo quatre reportatges sinó els màxims que puga. Volia varietat, molts de països diferents i necessitava temps per a gravar-los tots i després barrejar-los i dividir-los en tres temporades diferents, en set capítols cadascuna.
P: Després, per a fer l’edició també es necessita temps.
R: Sí, una cosa és gravar però després hi ha molt contingut per a editar, s’ha de triar, evidentment no pot sortir tot. A més, són 80 diferents projectes als quals cal dedicar temps.
P: Actualment se troba en la preparació de la temporada quatre.
R: Sí. Si tot va bé sortirà de cara a la primavera del 2025. La idea principal és fer Suïssa, Itàlia, Mèxic, Xile, Brasil… Sobretot ens centrarem en Amèrica Llatina, que és una zona del món que encara no hem fet, d’alguna manera perquè hi ha menys ebrencs.
P: Viatja sol o algú l’acompanya?
R: Estic jo sol. Primer em poso en contacte amb ells, gravo, faig les entrevistes, presento a càmera, edito el contingut… ho faig tot jo.
P: I com se sent viatjant i treballant sol?
R: De vegades pot ser una mica caòtic, una mica embolicat, però dins de tot, la gent mostra bastant empatia, et veuen que vas sol, ho fas tot tu i t’ho posen més fàcil. Ets més acollit, coneixes millor a la gent, et volen ajudar. És diferent de viatjar acompanyat.
P: Explique alguna anècdota. De segur que en té moltes.
R: Una anècdota que a mi em va fer gràcia és que en el vol de Tòquio a Ho Chi Minh (Vietnam) em va portar un pilot de Flix. Este pilot treballa en una companyia vietnamita. Vaig quedar amb ell a l’aeroport i em va colar a primera classe. Li vaig fer l’entrevista abans de començar, recordo que era el primer vol del dia, i després li vaig fer el reportatge a Ho Chi Minh. Em va semblar un fet curiós i una experiència divertida que un ebrenc em portes amb avió per Àsia durant unes hores. Recordo que li vaig preguntar si havia portat mai, en l’avió, a algun ebrenc i em va dir: “Que jo sàpiga, no”. Tot això es podrà veure en l’últim capítol d’esta temporada.
P: La inversió en este programa deu ser elevada.
R: Sí, és car. Si tens en compte tots els vols, transports, menjar, l’allotjament… Sobretot l’allotjament a llocs com els Estats Units, Austràlia o Suïssa és molt car. Has de buscar-te molt la vida. Pensem que el programa és important, perquè mostra el talent dels ebrencs, que en tenim molt. Una de les coses més importants són els patrocinadors, que creguen en el programa, confien en ell i puguen ajudar econòmicament i fer-ho possible.
P: Quina història personal li ha cridat més l’atenció?
R: Puc pensar en Jordi Chanovas. És un noi jove tortosí, que deu tindre menys de trenta anys, doctor en neurociència, que a més va tindre problemes de salut quan era jove i això inclús el va animar a voler estudiar com és el cos humà, el cervell… Ara s’acaba de traure el doctorat fa poc i el menciono per l’esperit que té, els seus coneixements, la seua creativitat, el sentiment de voler fer del món un lloc millor. Són un conjunt d’elements que em captiven, és com una espècie de referent.
P: Dels llocs que visita en esta tercera temporada, on se quedaria a viure?
R: Sydney, Austràlia. La gent allà sembla que viu molt bé. Hi ha un estil de vida més relaxat. La gent treballa poc i viu molt bé. Hi ha una energia brutal.
Qüestionari
P: Lloc que tenia més ganes de visitar?
R: Japó, em donava curiositat.
P: Lloc en el qual ha menjat millor?
R: Vietnam. De fet, un dels reportatges és un tour gastronòmic per Ho Chi Minh.
P: Lloc en el qual ha menjat pitjor?
R: Estats Units, però per una qüestió que és car menjar sa.
P: Lloc que no li va agradar tant com esperava?
R: Abu Dhabi. Semblava ser semblant a Dubai, però no té tant glamur.
P: Lloc en el qual s’ha sentit més segur?
R: Tòquio.
P: Lloc en el qual s’ha sentit més insegur?
R: Certes zones de Londres. Com a totes les ciutats grans, al final.
P: Lloc que l’ha sorprès més
R: Austràlia.
P: Lloc on la gent és més simpàtica?
R: Austràlia.
P: Lloc on la gent és més antipàtica?
R: Tòquio. Més que antipàtics diria que són més freds. És la seua cultura, també.
