HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catDe com un foraster esdevé Tortosí

De com un foraster esdevé Tortosí

Just fa quaranta-un anys. Era el segon dia de gener de 1984 quan, per motius laborals, vaig arribar a aquesta meravellosa ciutat que m’ha acollit i de la qual em sento molt orgullós.

Després d’uns mesos allotjat en una pensió, em vaig instal·lar amb la família al magnífic barri de Ferreries. A partir de llavors, descric amb brevetat bona part de les vivències que m’han acompanyat fins a aquest 2025: vivències en què he participat, que he impulsat o bé de les quals senzillament n’he gaudit, i que refrescaran la memòria d’un munt de persones amb qui he compartit ciutadania al llarg d’aquests anys.

En aterrar al barri i, un cop els nois matriculats al col·legi públic de Ferreries, de la mà de Lisardo Garcia, em vaig fer soci de l’AAVV de Ferreries, que presidia Conxita Gamundi. Hi vaig establir molt bona relació i em van encomanar la secció de cultura de l’Associació. Descriuré breument algunes de les activitats impulsades, com ara la creació de l’Escola de Dolçaina, que als inicis va estar a càrrec de Jordi Angelats (EPD) i, més endavant, conduïda pel meu fill gran, Jordi. Es va impulsar l’escola i es va crear un grup que va sortir al carrer el Nadal de 1984, amb una espontània cercavila pel carrer de Sant Blai, aleshores el centre neuràlgic comercial de la Ciutat. Els vianants, sorpresos i contents, donaven propines al grup, que es van invertir per la compra d’instruments. Els primers components van ser: Sergi Andreu, David Bonilla, Jordi Bonilla, Joan Calabuig, Enrique Espuny, Eli Espuny, Sandra Espuny, Cristina López i Víctor Sánchez. Van decidir prendre el nom de Llampec Nois. D’aquest grup i de l’Escola, al cap d’uns anys, en van sorgir nous conjunts, com ara la Colla Jove, encapçalada per Domingo Tomàs, o els Gaiters de l’Aguilot, conduïts per Jordi Guinovart, entre d’altres també importants. El 1989 celebràvem el cinquè aniversari de dolçaina Llampec Nois a la Fonda Cardona de Ferreries, amb més de trenta components. Vam assolir la fita de ser contractats pel Festival de Teatre de Tàrrega.

Em fa goig recordar que alguns qui foren membres del grup, avui son capdavanters en moviments socials, l’actual president de la Colla Gegantera, Joan Carles Bonfill, o el president de l’AAVV de Ferreries Sergi Andreu Busqué.

Més endavant va néixer la Colla de Diables Llampec Nois, apadrinada pel grup Mas de la Solfa de la Fatarella, encapçalat per Toni Pellisa (EPD), debutant l’any 1986 a les Festes de l’Ametlla.

Amb la col·laboració d’Eduardo Hernández (EPD) i de Lisardo Garcia vam crear el grup de teatre Serpentina, actualment Pastisset, que va representar Els Pastorets de Folch i Torres el desembre de 1985 per primera vegada, amb adults i joves, pares i fills. Els decorats obra d’Àngel Andreu Querol (EPD), autor també del Drac Butifarra. En altres anys, van ser exclusivament els joves els qui feien la representació, i fins i tot van anar a actuar en alguns pobles de l’entorn.

El grup, és viu, i ben viu encara, dirigit per Lisardo Garcia. Els grups de teatre de les Terres de l’Ebre vam crear la Coordinadora de Grups Amateurs, que encara funciona. Vam arribar a fer una producció d’èxit, El Tartuf de Molière, que es va representar en diferents indrets.

Vam recuperar el Mercadillo, amb l’esforç dels joves i la col·laboració de l’Ajuntament. En aquell moment, en Vicent Lluesma, des d’Urbanisme, va refer tots els vidres trencats i va posar llums, i en Ramón Cardús, des de Joventut, va finançar els materials emprats. Així vam convertir el Mercadillo en seu d’activitats de tota mena (cursets de ball, teatre, dolçaina) i també en el punt de trobada de les colles de joves. Des de l’Associació sorgí el Conjunt musical Júpiter de la mà de Vicente Manzanero i el seu fill; mentrestant al Mercadillo naixia Friscalete, altre conjunt, de la mà dels germans Bonilla i David Araujo, Rosa Cuartielles, Cristina Gerona, Toni Gerona, Jorge Mendoza, Jacint Subirats i Ximo Roda. Ambdós conjunts animaren les Festes de l’entorn uns quants anys.

De la Comissió de Festes de Ferreries en tinc molt bons records: Les Festes de Sant Joan, que eren de les millors festes de barri d’aquell moment, o l’organització dels Carnavals amb balls, rua i concursos de gran renom. Allí vaig fer un gran nombre d’amics amb qui treballàvem incansablement per assolir les millors Festes: l’Enrique Espuny, Jaume Torres, Lisardo Garcia, Emili Garcín, Manolo Gamundi, Antoni Jodar i molts més A les Festes
de 1985 iniciàrem el Memorial Mestre Monclús, assessorats per Rafel Panisello (EPD); actualment organitzat tots els anys, per la Banda Municipal de Música de Tortosa, per les Festes del barri; sèrie de concerts en reconeixement i homenatge al qui fou “il·lustre” veí del Barri.

Vaig presidir l’APA del col·legi de Ferreries, al capdavant d’un magnífic equip de qui recordo alguns components, com Josep Aixarch, Josep López Boix o la Carme Llorente, entre molts d’altres. Vam fer front al problema que es plantejava per accedir al col·legi arran de la construcció de l’Eix de l’Ebre, i ens en vam sortir. També vam organitzar, conjuntament amb els monitors de Blanquerna, un Casal d’Estiu durant dos anys consecutius a l’antic col·legi, avui ocupat per l’IES de l’Ebre. Vam crear la Coordinadora d’APAs de Tortosa, des d’on vam reivindicar la construcció del nou col·legi de la Mercè. Vaig també formar part de la Junta de la FAPAC de Catalunya.

És per a mi un goig pertànyer al col·lectiu de ciutadans d’aquesta Ciutat bimil·lenària, que tan bé m’ha acollit i on em sento un tortosí més

Vaig participar en diversos consells assessors de l’Ajuntament que aleshores existien, com la Comissió de Turisme, la Comissió de Cultura, la Comissió de Serveis Socials o la Comissió de Festes. A Turisme, col·laborant en la primera Festa de Turisme a Tortosa, encapçalada pel regidor Lluís Miquel González (EPD). A Serveis Socials, amb el mateix regidor, organitzant conferències sobre l’objecció de consciència (encara hi havia el servei militar obligatori), sobre Planificació Familiar i altres temes d’interès social. A Festes, vam participar en el gran canvi encapçalat per Ramon Cardús: passar de fer les Festes restringides al pati del col·legi de Ferreries, a fer-les al Velòdrom i al Parc de Teodoro González, amb una gran diversitat de balls, orquestres i espectacles. Vaig formar part de la comissió uns quants anys.

A finals dels vuitanta, a l’estiu, gaudíem d’un magnífic Festival de Teatre, organitzat per La Finestra, amb l’Artur Gaya al capdavant, i amb la participació de les millors companyies del moment: els ja cinquantenaris, Dagoll Dagom, no hi faltaven, el Tricicle, els Comediants, Vol Ras,…

Just després, a les darreries de l’estiu, se celebrava el Festival de Jazz, que va arribar a ser un dels més importants del país, encapçalat per Xavi Bertomeu des de Joventuts Musicals, quina Junta compartíem amb la Marisa Valls (EPD), Xavi Grissó i d’altres. En una ocasió vam tenir a Tete Montoliu, qui va estrenar un piano cedit per un particular, al pati de l’Institut Joaquim Bau (actualment Dertosa).

La desbordant acceptació del Festival de Teatre va fer que, un mandat després, el regidor de Cultura, Paco March, programés una funció teatral mensual, que s’havia de fer al saló d’actes d’algun institut o al Patronat. No va tenir gaire èxit. Recordo una de les funcions, de gran muntatge, italiana, a l’Institut J. Bau, on només hi vam assistir el regidor, Pili Lanau, llavors responsable de Cultura, els membres de la brigada i, l’única entrada venuda, la meva.

A la tardor, teníem el Festival Felip Pedrell, aleshores de gran rellevància.

Per la Comissió de Festes, vam participar al programa de TV3 “Dit i Fet”, enfront de Puigcerdà. En Jordi Cervera responia les preguntes i jo em dirigia al jurat, acompanyats d’un bon nombre de membres de la Comissió de Festes entre el públic. Vam empatar i vam guanyar cinc-centes mil pessetes, les quals es van destinar a fer vestits nous per als gegants.

Ramon Cardús em va encomanar la tasca de representar i conduir la Colla Gegantera i, amb companyia de Llampec Nois, vam visitar un gran nombre de viles i pobles de Catalunya. També vam formar part de la Junta de la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques de Tarragona.

Organitzàrem anualment trobades geganteres essent la més nombrosa a Tortosa, l’any 1988, amb 23 Colles geganteres i 450 participants (Ebre informes-agost 1988). Posteriorment es va editar un díptic amb la Història dels Gegants.

Vaig fer de Rei Blanc en dues ocasions. L’any 1988, quan va venir TV3 a retransmetre la Cavalcada, vam arribar pel riu, si bé vam desembarcar amb dificultat pel gran cabal que portava. Finalment, a la plaça d’Alfons XII, es va fer el discurs d’arribada (supervisat per l’alcalde del moment), retransmès en directe. M’acompanyaven Joan Cervera de “Rei Ros”, i Angel Òdena (EPD), de “Rei Negre” degudament pintat, és clar. En una altra ocasió, l’any 1992, l’arribada va ser en dromedari, encara em fa mal tot el cos…, des de l’Escorxador fins al Carrilet, passant per Sant Blai, Teodoro González…, tot un Via Crucis per als meus malucs!. D’altra banda, és molt gratificant veure les cares il·lusionades dels infants i a l’endemà les de la gent gran en els hospitals i les Residencies.

De la mà de Josep Borrell, vaig formar part de la Junta de l’Escuderia Cucafera Racing, on em vaig treure el títol de comissari de curses. Vaig participar en l’organització del Ral·li Terres de l’Ebre, en la participació al Ral·li de Catalunya-Costa Brava (més endavant Costa Daurada), la Pujada en Costa a Ordino (Andorra) i en curses al circuit de Calafat. També recordo, com a efemèride, l’aturada del París-Dakar a Tortosa. Vaig ser copilot del “cotxe zero”, obrint la cursa a l’últim Ral·li Terres de l’Ebre: va ser una experiència “flipant”. En resum, una participació gratificant, on vaig fer bons amics com Joan Agudo, Marc Yagüe, Josep Aixarch, els germans Borrell -en Josep (president) i l’Antoni-, Isabel Sánchez Farlete, Enrique Lombarte i molts d’altres.

Vam impulsar l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Tortosa, creada l’any 1982 i vinculada a la Unió Democràtica de Pensionistes, fins a la seva dissolució el setembre de 2024. Dins d’aquest col·lectiu, es crea la Plataforma Pensions Dignes, on tots els mesos reivindicàvem davant l’Ajuntament la revalorització regulada de les pensions.

En el capítol reivindicatiu recordo l’aportació personal a plataformes com Plataforma en Defensa de l’Ebre, amb presència a assemblees i manifestacions als carrers de Tortosa, Amposta, Barcelona o Brussel·les. Plataforma Tren Dignes. Caminada exigint el tancament de la Central Nuclear de Vandellós. Paralització del tren “Talgo” a l’estació de Tortosa, reivindicant la continuïtat del pas del tren, o per la no implantació de la Acadèmia Militar Femenina com es pretenia; les protestes pels assassinats d’ETA, les concentracions feministes contra la violència masclista, les reivindicacions laborals de tots els primers de maig. Les jornades reivindicatives d’Amics dels Castells amb la neteja d’indrets com Les Esplanetes o el Fort de Tenasses i d’altres.

El 1988 vaig viure una de les experiències més dures de la meva vida al treball, quan va tenir lloc l’explosió d’una caldera de vapor, amb el resultat de dos morts i dos ferits molt greus. Durant unes hores vaig haver de fer-me càrrec de la dramàtica situació a la factoria. El Jordi Pastor (EPD) va morir agafant-me la mà; el Francesc Rebés, moria al cap d’un mes a Sant Esteve de Sesrovires. Els dos ferits, van trigar anys a recuperar-se. Fent esment de la meva vida laboral a Tortosa, no puc deixar de mencionar el Dr. Lluís Eek Vancells (EPD), referent laboral i personal per a mi, amb qui vaig tenir la fortuna de conviure durant tota la meva trajectòria professional fins a la seva jubilació.

Un capítol a part, mereixen els més de deu anys de pertinença al Consistori, des de l’oposició fins a la primera tinença d’Alcaldia. Una experiència molt recomanable per a ciutadans actius i amb ganes de participar en la gestió de la Ciutat. Del balanç d’aquella etapa, però, ja en parlaré en una altra ocasió. Ha estat, sens dubte, la fase més marcada per la meva participació política.

Seguiré fent tot allò que estigui al meu abast per millorar la convivència, fomentar la cultura i avançar cap a una PAU que tots ens mereixem

Una de les activitats de les quals n’estic més orgullós d’haver recolzat des del primer moment, i que sens dubte ha estat el revulsiu més important dels darrers anys a la Ciutat, és la Festa del Renaixement. Des del minut zero, quan Ramon Cardús em va mostrar la proposta al Consell Comarcal, que llavors ell presidia, m’hi vaig bolcar de ple, malgrat que l’opció política que jo representava en aquell moment fos oposada a la seva. Em va oferir fer el paper de Veguer de la Ciutat, i el guió feia que hagués de muntar a cavall -cosa que mai no havia fet-, de manera que em va tocar aprendre’n durant sis mesos al Centre d’Equitació del Coll de l’Alba. Vaig tenir l’honor de passejar a cavall per Tortosa, acompanyat d’altres genets, al llarg de tres dies, que mai no oblidaré, amb discurs inclòs des del balcó de la Casa de la Vila. En anys posteriors, vaig continuar col·laborant en la Festa allà on fes falta voluntariat. A la XXVI Festa, al 2023, vaig tenir el plaer de representar una obra de teatre al Palau Episcopal: feia tres anys que formava part de l’Escola Municipal de Teatre d’Adults (EMTT), de la mà de l’excel·lent directora de teatre i de la Festa, la Marga Julià, junt amb d’altres companys com Joan Camps, Felipe Tallada, Maribel Caballé, Cristina, Rita Faiges…

Des de Festes, vaig tenir l’honor de poder dur espectacles que van deixar molt bon regust i que donaven nivell a les Festes, com el concert de Victòria dels Àngels a la Catedral. Aquell acte -no sense dificultats de gestió- va obrir camí a altres esdeveniments “profans” dins aquell recinte.

Es va fer el concert amb dos pianos Steinway de gran cua a l’altar major. Per exigències de l’artista que no acceptava el primer piano contractat, vam haver de llogar-ne un altre de la casa Audenis, tres vegades més car. Els cartells de l’acte, elaborats a partir d’una pintura de Manel Marquès (d’Aldover), es van fer expressament per a l’ocasió. Tot un esdeveniment!

També vaig ser l’encarregat d’alguns espectacles de carrer, com els Abanderats de Pisa, la Trobada de Castellers (quan aquí encara no n’hi havia), els Plasticiens Volants, els Barquers de Palabàs, la Trobada de Gegants, Cae Ma Deila (grup de dansa del Senegal) o el Correfoc de les Terres de l’Ebre, entre d’altres.

En jubilar-me el 2005, després de quaranta-quatre anys a l’empresa (1961-1970 a Sant Celoni; 1971-1984 a Almussafes; 1984-2005 a Tortosa), vaig fer-me voluntari de la Creu Roja, on encara col·laboro. Vaig reiniciar els estudis de piano i tuba a l’Escola Municipal de Música de Tortosa, i vaig entrar a formar part de la Banda Municipal de Música de Tortosa, on vaig debutar l’any 2014. És una de les experiències més gratificants de les que afortunadament, avui dia gaudeixo.

En els darrers anys, he estat comissari de dues exposicions a la Biblioteca Marcel·lí Domingo (BMD). Al febrer de 2015 vaig muntar “El rostre del món en guerra”, una exposició fotogràfica de Creu Roja que vam inaugurar amb una conferència del Dr. Federico Mayor Zaragoza -ex director de la UNESCO- que ens ha deixat recentment, a qui vaig conèixer gràcies a la recordada i enyorada, Montse Esteve. L’exposició va romandre tot el mes de febrer, i s’hi van impartir conferències a càrrec de Maria Balart, Paco Túnez, Dr. Santiago J. Castellà i Federico Diego, finalitzant amb una altra xerrada del mateix Paco Túnez, sobre la seva experiència viscuda a la catàstrofe d’Haití. L’altra exposició va tenir lloc del 14 al 28 d’abril de 2024: “Arbre: Ecologia, art i societat. El bosc mai no falla”, patrocinada pel Dr. Martí Boada Juncà, científic ambiental i geógraf de gran renom mundial (company de feina i de militància a la JOC-JARC en la nostra joventut). La vam inaugurar amb una peculiar conferència del Dr. Boada, presentada per l’Òscar Cid.

L’any 2008 es van iniciar les classes de la UNED Sènior, provisionalment i durant uns anys al Casal de Ferreries. Tinc el goig d’haver participat en tots els cursos que s’hi han impartit, gaudint de fantàstics professors com Joan Antoni González (EPD), Roc Salvador, Maria Balart, Victòria Panisello i tot un seguit de mestres i persones magnífiques. Amb Conxita Gamundi, vam decidir crear l’Associació d’Alumnes de la UNED Sènior per tal de donar suport al centre, que va començar el projecte en una situació molt precària. Encara funciona i darrerament, hem estat fent un seguiment de la instal·lació de l’ascensor al centre, que sembla que està a punt de culminar amb èxit. Costi i valgui!!!

He fet cursos de català, anglès i francès. En recordo especialment els cursos de català, amb en Vicent Pellicer, polifacètic i gran persona; els de francès, amb la Glòria Aymà, (EPD) supervivent de la guerra civil i la postguerra, que ensenyava de manera desinteressada. També vaig assistir a l’Escola d’Adults per aprendre anglès, una grata experiència a més a més d’establir bones relacions personals.

Actualment, formo part del Comitè Local de Creu Roja, de la Junta de les Amigues i amics de la UNESCO a Tortosa, de la Junta Ce Cu Casal Tortosí, de la Junta de l’AA UNED Sènior i de la Junta de la Comunitat de Regants de Roquetes del Xerta-Sénia. A més, assisteixo a classes de claqué, amb la Marta Viladrich. Estic orgullós de ser músic de la Banda Municipal de Música de Tortosa i d’encapçalar la campanya per aconseguir un Auditori Digne per al gaudi dels músics de les Terres de l’Ebre i de tots els melòmans que ho mereixen.

És per a mi un goig pertànyer al col·lectiu de ciutadans d’aquesta Ciutat bimil·lenària, que tan bé m’ha acollit i on em sento un tortosí més. Seguiré fent tot allò que estigui al meu abast per millorar la convivència, fomentar la cultura i avançar cap a una PAU que tots ens mereixem.

Jordi Bonilla Martí
Jordi Bonilla Martí
Activista Social
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

Últimes notícies