El Carnaval de Deltebre arriba a la desena edició des que el 2016 l’equip de govern liderat per Lluís Soler (Enlairem Deltebre) va apostar per recuperar-lo i convertir-lo en una cita marcada al calendari festiu. Una dècada després, la rua s’ha consolidat com una de les celebracions amb més capacitat de convocatòria del municipi, amb una quinzena de comparses i més d’un miler de participants en la rua.
La imatge dels carrers de Deltebre plens de color, llum, música, coreografies i disfresses vistoses és ja una escena habitual d’esta festa, que any rere any ha anat guanyant en espectacularitat. Les comparses, formades per entitats, associacions veïnals o colles d’amics, opten a diferents premis —com la millor comparsa, el vestit més original o la millor coreografia, entre d’altres—, en un ambient de rivalitat sana que posa en valor el treball col·lectiu i la creativitat.
“És una de les festes principals del poble i un dels actes que més gent aglutina, i això a Deltebre és força insòlit”, explica Al·lòdia Mauri, membre de la comparsa de l’Associació de Veïns de Sant Ramon. Segons assenyala, el Carnaval ha aconseguit mobilitzar persones de totes les edats en un municipi on no sempre ha sigut fàcil generar grans nivells de participació.
També ho subratlla José Julián González, de la comparsa de l’Associació de Veïns de Jesús i Maria: “El Carnaval representa un sentiment de companyonia, de retrobament i d’unió”. Més enllà de la rua, assegura, els mesos de preparació acaben generant vincles que perduren en el temps. “Tot el treball previ crea un vincle d’amistat entre les persones que col·laborem”, conta.
La comparsa de l’Associació de Veïns de Sant Ramon és una de les més nombroses, amb una setantena de participants de totes les edats. De fet, hi participen des d’infants de 5 anys a una dona de 92 que fa molts anys que no falla a la cita, tot i que el gruix principal el formen jóvens d’entre 20 i 35 anys. A la comparsa de José Julián, el grup oscil·la entre les 40 i 50 persones, també amb presència d’infants, jóvens i jubilats. “No costa gens implicar la gent, perquè som persones a qui ens agrada la gresca i divertir-nos”, afirma.
Un any sencer de faena
Un dels elements que expliquen la consolidació del Carnaval de Deltebre és el treball previ i les hores ingents de les comparses al llarg de l’any. En el cas de Mauri, les disfresses se confeccionen íntegrament a mà per un equip de set persones i treballen a un any vista. Segons explica, després de la rua ja comencen a pensar en la següent edició: entre febrer i agost treballen en els dissenys i les proves de materials, i a partir del setembre comencen la confecció. “És una faenada. Hi passem moltes hores, entre màquines de cosir i tisores, al local que tenim cedit per l’Ajuntament”, explica.
L’objectiu és lluir disfresses “vistoses, impactants, acolorides i boniques”, sense que el cost per participant siga excessiu. A l’Associació de Veïns de Jesús i Maria també compten amb una comissió específica que s’encarrega de confeccionar-les i la planificació també s’anticipa mesos. “A les portes del Carnaval 2026 ja estem pensant en les disfresses del 2027”, diu José Julián. El més complicat, assegura, és posar-se d’acord en la idea central i després començar la faena manual: “Tallar, apegar i donar forma a les disfresses”. A més, diu, la seua comparsa aposta pel reciclatge i la imaginació per a reduir despeses i donar una segona vida als materials.
El secretisme és un altre dels trets característics del Carnaval del municipi. Les associacions guarden amb molt de zel la temàtica de la seua disfressa, fet que incrementa l’expectació any rere any entre comparses i públic.
Orgull, festa i cohesió
El dia de la rua concentra mesos d’esforç. “És el súmmum de tot el treball i és un orgull mostrar el resultat a la població”, diu González, que resta importància a la competició: “Per a nosaltres, és una festa festíssima”. A més de les disfresses, les comparses elaboren les carrosses i preparen diferents coreografies per a lluir-se al llarg del recorregut.
Per a Mauri, el Carnaval també és sinònim de germanor: “És un dia per a passar-s’ho bé, per a fer poble i fer barri. És un element cohesionador”. González coincidix que esta és una de les claus de l’èxit. Assenyala que tant el Carnaval, com la Fira Mescla, són esdeveniments de creació recent, sense una càrrega històrica prèvia en un municipi marcat durant anys per la dualitat entre nuclis. “Com que s’han creat de zero i no porten res històric al darrere, aquí cabem i col·laborem tots”, determina.
Amb una participació estable, un teixit associatiu fort i un elevat grau d’implicació veïnal, el Carnaval de Deltebre s’ha convertit en molt més que una festa de llum i color: és un espai de trobada, de creativitat i identitat col·lectiva que, deu anys després de la seua revitalització, continua consolidant-se com un dels grans referents festius del municipi, fent poble a cop de música i creativitat.
