Un grup de 22 propietaris de finques del Delta de l’Ebre, incloent-hi dos empreses, han decidit denunciar l’Estat per la seva inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori i impulsar les accions necessàries per a evitar la regressió i garantir la protecció d’este espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic enfront dels perills de la salinització.
La demanda inclou la petició que es reconega la responsabilitat patrimonial de la mateixa Administració per la seua manca de diligència en el compliment del seu deure legal de protecció i quantifica en 22 milions d’euros els perjudicis econòmics soferts per les finques agrícoles dels demandants, per la pèrdua de terrenys productius i per la disminució del rendiment econòmic de les hectàrees afectades.
La construcció i posada en funcionament de les preses de Mequinensa, Ribarroja i Flix entre els anys 1964 i 1969, repassa la demanda, ha tingut com a conseqüència en els darrers 50 anys una dràstica reducció de l’aportació de sediments al tram final del riu Ebre, afavorint l’erosió de la zona i la penetració de les aigües salades del mar al Delta de l’Ebre, així com un incessant i progressiu retrocés de la línia de costa.
Els demandants recorden que, a excepció d’algunes accions entre els anys 1981 i 1985, l’activitat de l’Administració adreçada a pal·liar els efectes negatius de la regressió del Delta de l’Ebre ha estat “inexistent” i només s’ha reprès l’activitat correctora en els mesos posteriors al temporal Gloria, que va assolar la zona el gener de 2020. Pel que fa a l’estratègia després del Gloria, es queixen que les mesures adoptades fins ara -bàsicament la mobilització urgent de sorres- s’han mostrat “insuficients” per a revertir l’agreujament o han estat executades només de forma parcial, i recorden que encara no s’ha aprovat el Pla estatal de Protecció del Delta, impulsat pel Ministeri de Transició Ecològica. La primera versió del Pla va generar el rebuig de part del territori per la previsió d’habilitar zones d’acomodació per a esmortir la crescuda del mar en les pròximes dècades.
La demanda, interposada a través del prestigiós col·lectiu d’advocats Ronda, denuncia “la inacció” de l’Administració en l’exercici de les seves competències de protecció i conservació de la costa, “tal i com determina la Llei de Costes de 1988, la Llei 26/2007 de Responsabilitat mediambiental”, entre altres normes. El document sosté que “l’Administració de l’Estat ha d’aplicar solucions reals, efectives i ràpides mitjançant les quals s’aconseguisca el cessament immediat de la situació actual”, com ara “la dotació dels cabals líquids i sòlids suficients al tram final del riu”.
La demanda interposada s’acompanya d’un extens informe elaborat per Josep Maria Franquet Bernis, Doctor Enginyer Agrònom, i Miguel Ángel Albacar, enginyer de camins, canals i ports, que es dona la circumstància que han estat regidors de l’Ajuntament de Tortosa. S’hi detallen les mesures tècnicament necessàries (creació de dunes, instal·lació de barreres geotèxtils, restauració de zones humides…) per procedir a la denominada restitució in natura.
Un informe jurídic del 2017
L’informe tècnic presentat per Franquet mateix el novembre del 2017 quantificava en 220 milions les pèrdues patrimonials per la falta de sediments i aigua al Delta. Els regants de l’Esquerra ja es van plantejar en aquell moment portar l’Estat als tribunals, però no va transcendir que ho fessen. Ara són 22 propietaris, entre els quals figura com a representant la propietària del restaurant Vascos Marcel·la Otamendi, els que han fet el pas.
