Fomentar la socialització a l’hora del pati, l’atenció plena a les aules així com revertir els mals usos dels telèfons mòbils entre els jóvens. Amb estes premisses, alguns centres d’educació secundària del territori han pres mesures com esdevenir centres lliures de mòbils i n’han prohibit el seu ús durant tota la jornada lectiva.
És el cas de l’Institut de Deltebre que, tot i que a la seua Normativa d’Organització i Funcionament de Centre ja es prohibia l’ús del mòbil al centre escolar, cada vegada s’estava incomplint més. Davant d’això, la comissió de convivència del centre ha decidit que l’institut esdevinga un lloc lliure de mòbils, per tal de “preservar la intimitat de l’alumnat i el professorat i que l’alumnat tinga una atenció més plena a les aules”, així com tenen la intenció “d’educar en l’ús racional del mòbil”. Així, totes les aules s’han equipat en caixes de seguretat on es dipositaran els mòbils i des del centre demanen la col·laboració de l’alumnat i les famílies per tal de dixar estos dispositius a casa -a excepció d’aquells alumnes que tinguen problemes mèdics, per la qual cosa requerisquen la seua disposició-.
D’altra banda, l’Institut Despuig de Tortosa també ha decidit regular l’ús d’este dispositiu a les aules, ja que s’estava produint un abús en el seu ús. La directora del centre, Cinta Accensi, explica que “la nostra normativa de centre contempla que, el professorat, en casos puntuals i amb caire metodològic i pedagògic, poden requerir als alumnes que puguen fer ús dels dispositius mòbils”. Tanmateix, afegix que “s’estava fent un mal ús d’estos dispositius, ja que alguns alumnes els utilitzaven per a coses que no pertanyen a l’àmbit acadèmic, com per exemple jugar a jocs, mirar Tiktoks, o fins i tot, s’han arribat a enregistrar gravacions indegudes en horari escolar”.
Davant d’això, Accensi explica que van fer un claustre de professorat, en què per unanimitat van decidir fer esta regulació dels mòbils al centre educatiu amb la finalitat de millorar els resultats acadèmics. “No volem prohibir el seu ús, sinó que volem ensenyar-los a què els facen servir correctament”, apunta. A diferència de l’Institut de Deltebre, el Despuig no contempla recollir els telèfons, sinó que disposa d’un programa de disciplina. “Primer avisarem l’alumne que dixen el telèfon, i si no fan cas, el tutor avisarà als pares i també es mediarà amb l’alumne perquè entenguen la mesura”, conta.
En el cas del Despuig, la regulació també s’aplica a l’hora del pati, i tot i que la mesura només fa uns dies que està en actiu, Accensi determina que ja s’han detectat canvis en el comportament de l’alumnat. “Sorprenentment, cosa que no havia vist en anys, els estudiants no fan servir els mòbils durant el pati i, en lloc d’estar mirant la pantalla com feien fins ara, s’han apuntat a les diferents activitats esportives que fem, juguen a jocs de taula o fins i tot van a la biblioteca”, determina la directora del Despuig, que afegix “si bé és cert que portem pocs dies, estem molt contents perquè hem notat que l’alumnat se sociabilitza i, de moment, no hem hagut de cridar l’atenció a cap estudiant”.
Tots dos centres reflexionen sobre l’ús excessiu que fan els jóvens dels mòbils, ja que segons l’enquesta de benestar emocional realitzada pel Departament d’Educació el curs passat va posar-se de manifest que l’alumnat passa més de quatre hores diàries al mòbil entre setmana. De fet, no són els únics centres que han pres mesures davant d’això, l’Institut Dertosa de Tortosa, per exemple, fa anys que té prohibits els mòbils.
Quin paper té la tecnologia a les aules?
Amb la regulació d’estos dispositius mòbils als centres educatius torna a obrir-se el debat pedagògic sobre quin paper ha de tenir la tecnologia a les aules. En este sentit, la directora de l’Institut Despuig apunta que “si mirem els resultats acadèmics, estem a la cua d’Europa. Els resultats acadèmics, no només al territori sinó també a Catalunya o Espanya, no són bons, i hem de millorar la comprensió de l’alumnat. Soc partidària d’utilitzar els dispositius i la tecnologia de manera motivadora i engrescadora, però de l’ús se n’ha fet un abús”.
Accensi també defensa que les famílies han d’anar de la mà de l’escola en la regulació dels mòbils i fomentar altres activitats com sortir al carrer, la lectura, o les activitats extraescolars, per exemple. “Necessitem l’acompanyament de les famílies a casa, tot i que sabem que és difícil”, diu.
Al seu torn, Mercè Gisbert, catedràtica de Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira i Virgili, considera, des de fa molts anys, que prohibir els mòbils a les aules “no és la solució. L’únic que provoca és intensificar l’ús d’esta eina en sortir del centre educatiu i passem la pilota al món social i familiar, que no dic que no tinga responsabilitat, perquè en té, però la solució és ensenyar-los a utilitzar bé esta eina”.
Davant d’això Gisbert qüestiona l’ús de la tecnologia amb les metodologies que hi ha a l’aula: “si fas servir metodologies actives i tens als estudiants ocupats fent coses, no estan tan pendents del mòbil, de la tauleta o de l’ordinador. Ara bé, si s’utilitzen metodologies menys dinàmiques en què bàsicament han d’escoltar, evidentment, el nivell d’atenció baixa ràpidament, i de seguida tenen l’excusa per a traure el mòbil. Per tant, hem d’ajudar-los a fer-ne un ús responsable, tot i que això siga una faena afegida dels centres educatius”.
Així, la catedràtica apunta que “entenc la complexitat de la situació i no té una solució fàcil, però portem molts anys amb el mateix debat sobre el paper de la tecnologia a l’educació i el discurs no ha canviat”, i afegix “a la tecnologia se li ha de donar una missió i buscar-li una utilitat”. “El problema està en agafar la tecnologia d’última generació i col·locar-la dins de l’aula sense tenir clar per a què l’incorporem”, sentencia.
