Un equip de científics del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha iniciat una recerca per a determinar com afecten els contaminants d’origen agrícola a l’ecosistema del delta de l’Ebre. Este estudi naix amb la voluntat de trobar un equilibri entre la protecció de la biodiversitat i el manteniment d’un motor econòmic vital per al territori com és la producció d’arròs.
La investigació està liderada per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA), una entitat amb àmplia experiència en l’anàlisi de la qualitat de l’entorn. El focus d’atenció es posa sobre els pesticides, uns compostos químics que, segons alerten diversos informes previs, estarien darrere de la pèrdua d’espècies en entorns rurals de tot el món.
La investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC, Ana López Antía, alerta de la importància que té estudiar l’efecte dels contaminants en un espai com el delta de l’Ebre: “És molt important perquè el que s’està veient és que hi ha un declivi generalitzat de la biodiversitat, però és que en les zones agrícoles este declivi és especialment marcat. I hi ha indicis que això, en part, se deu a l’ús dels pesticides”.
La singularitat del delta de l’Ebre fa que esta investigació siga estratègica. A diferència d’altres cultius de secà o regadiu convencional, l’arròs creix en camps inundats, una particularitat que modifica la dispersió i l’impacte dels agents contaminants. Fins ara, ha existit un buit legal i tècnic pel que fa a les directrius europees per a avaluar els riscos mediambientals específics en arrossars.
De fet, en altres cultius hi ha investigacions que aborden estos temes. “L’arròs és un cultiu molt diferent, se cultiva en aigua i és l’únic cultiu que es fa en inundació, això fa que siga totalment diferent i és un cultiu que és molt minoritari a Europa”, explica López Antia. Per a dur a terme el diagnòstic, els investigadors han pres nombroses mostres del terreny, analitzant no només l’aigua i els sediments, sinó també la fauna local. S’ha estudiat la presència de tòxics en animals com els ratpenats o els flamencs, ja que actuen com a bioindicadors de la salut de l’entorn.
Els residus s’acumulen als organismes i se biomagnifiquen al llarg de les cadenes tròfiques. Això fa que puguen transferir els compostos a les seues cries. De fet, s’està investigant l’origen d’unes substàncies detectades a la sang dels flamencs. IDAEA també analitza les gavines, ja que també són bones indicadores del nivell de contaminació de l’hàbitat. Són aus residents, no migren i ponen ous a la mateixa zona.
L’estudi, però, no es tanca al laboratori. Els investigadors mantenen un diàleg fluid amb els arrossaires ebrencs per a entendre les seues necessitats i les limitacions que afronten a l’hora de combatre plagues. La finalitat és proposar mesures de mitigació i identificar aquells productes que són absolutament imprescindibles per a garantir la seguretat alimentària, sense renunciar a la sostenibilitat del Delta.
La investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua del CSIC admet la importància que tenen certs productes per a no fer abaixar la producció: “A vegades fa falta utilitzar alguns d’estos productes per a obtindre una productivitat raonable”. La investigadora aposta per trobar un equilibri: “No és per a dir quins són dolents i quins se fan servir o no, se tracta de trobar quins són els pitjors i si hi han alternatives”.
