El Departament d’Agricultura té activada una xarxa de 383 parcel·les distribuïda de manera sistemàtica per tot el territori (xarxa 8x8CAT). Des de fa cinc anys, aquest monitoratge complementa la xarxa europea que es va establir fa més de 35 anys, i que a Catalunya disposa de 76 parcel·les des del 1989. Durant les darreres setmanes, els especialistes han visitat parcel·les del Pirineu, i ja han realitzat el 80% dels treballs de camp de la campanya de 2025.
De moment les dades confirmades són les del 2024, quan es va apreciar el doble d’arbres morts (3,4%) que el 2022 i el 2023, perquè les condicions meteorològiques van ser més desfavorables. El principal causant és la sequera acumulada, els efectes de la qual resulten molt significatius en determinades espècies: 7,1% de mortalitat del pinastre, 5,7% d’alzina surera 5,2% del pi pinyer, o 4,3% del pi blanc.
La defoliació és la pèrdua de fulles respecte al nivell òptim, i és un dels principals indicadors de l’estat de salut dels arbres. L’any 2024 es van prospectar 374 parcel·les (8.976 arbres), i es va constatar que la defoliació havia empitjorat en 66 parcel·les (18%) i havia millorat en 25 (9%) respecte a l’any anterior. Des de 2020, quan es va completar la densificació de la xarxa 8x8CAT, s’observa una tendència lleu però sostinguda a l’empitjorament general.
La 8x8CAT forma part de la xarxa europea ICP Forests, fet que permet compartir coneixement i resultats amb altres territoris. Aquest sistema de seguiment i monitoratge esdevé una peça clau per a la vigilància fitosanitària forestal i la gestió adaptativa al territori.
El canvi climàtic està transformant els boscos catalans
A banda dels efectes directes (increment de les temperatures, sequera, increment dels fenòmens meteorològics extrems…), el canvi climàtic està provocant canvis en la fenologia, la distribució i el comportament de moltes espècies autòctones, la qual cosa pot trencar els equilibris naturals dels ecosistemes i pot afavorir les afectacions fitosanitàries.
La globalització i el canvi climàtic també augmenten el risc d’introducció i establiment de patògens exòticsals boscos de Catalunya. Alguns d’aquests organismes, considerats prioritaris per la UE, poden causar greus perjudicis ambientals, econòmics o socials. Tot i que existeixen programes de vigilància específics, la xarxa 8x8CAT s’aprofita també per fer prospeccions dirigides sobre aquestes espècies, facilitant-ne una detecció precoç en tot el territori.
Les inspeccions anuals de la xarxa 8x8CAT confirmen una tendència sostinguda a l’empitjorament de l’estat fitosanitari dels boscos catalans. Per aquesta raó, és fonamental mantenir un sistema de monitoratge estable i continu en el temps, que permeti disposar de diagnòstics rigorosos i anticipar possibles escenaris de risc.
La gestió forestal afavoreix la vitalitat dels boscos i els dona eines per afrontar els incendis forestals
La gestió forestal sostenible és una eina clau per mantenir la vitalitat dels boscos i millorar-ne l’estat sanitari. La silvicultura activa (aclarides, estassades, podes…) redueix la vulnerabilitat dels boscos davant plagues i malalties, i contribueix a prevenir-ne riscos associats, com ara l’augment de la càrrega de combustible i, per tant, la perillositat dels incendis forestals.
L’anàlisi dels tècnics especialistes confirma una tendència creixent de problemes fitosanitaris als ecosistemes forestals. Aquests impactes estan provocats tant per condicions meteorològiques extremes (sequera, pedregades, ventades, tempestes) com per l’augment d’afectacions causades per plagues i malalties.
Una xarxa amb més de 8.500 arbres arreu de Catalunya
La xarxa 8x8CAT està formada per 383 parcel·les fixes distribuïdes de manera sistemàtica per tot Catalunya, separades entre si per una malla regular de 8×8 quilòmetres. En total, s’hi avaluen uns 9.000 arbres anualment. Aquesta xarxa prové del sistema europeu ICP Forests, que es va iniciar el 1987 a tot Europa i que es va densificar a Catalunya a partir del 2013. Tot i això, no va ser fins el 2020 quan es va completar el replantejament de totes les noves parcel·les.
Cada parcel·la està formada per 24 arbres, dels quals s’avalua anualment la defoliació i la fructificació, i s’identifiquen els agents i símptomes que poden estar afectant-ne l’estat fitosanitari. A més, també s’observa l’estat d’espècies acompanyants presents a la parcel·la, per tenir una visió més completa de l’estat dels ecosistemes. Paral·lelament, es recullen dades dasomètriques (com el diàmetre i l’alçada dels arbres) per poder analitzar l’evolució dels boscos al llarg del temps. Les espècies més representades a la xarxa són el pi blanc (Pinus halepensis), amb 2.633 exemplars, i les alzines i carrasques (Quercus ilex), amb 1.522 arbres.
L’objectiu principal de la xarxa és disposar d’un diagnòstic continuat sobre l’estat de salut dels boscos, estudiant-ne l’evolució tant espacial com temporal. Aquest seguiment permet relacionar els canvis observats amb les condicions meteorològiques adverses o l’afectació per plagues i malalties. El sistema es basa en la mesura o avaluació estandarditzada d’un conjunt de paràmetres. A més, aporta dades sobre alguns aspectes de la biodiversitat forestal i els canvis en els ecosistemes forestals.
La campanya de camp s’estén durant sis mesos. Comporta el desplaçament de tècnics especialistes per tot Catalunya, i facilita el contacte directe amb tècnics, gestors i propietaris forestals, afavorint la detecció d’incidències a peu de bosc i el diàleg amb els actors locals.
){kind=link}