L’estudi encarregat pel Govern per caracteritzar les sorres submergides davant la costa del delta de l’Ebre, per conèixer en quina mesura n’hi ha de disponibles per a reforçar el front litoral, ha localitzat quatre dipòsits amb un total de 42 milions de metres cúbics d’arenes.
Una xifra que, segons la Generalitat, garantiria la viabilitat del projecte d’ampliació de les platges deltaiques amb l’aportació d’11 milions de metres cúbics per a fer front als embats dels temporals i a la pujada del nivell del mar. A partir d’aquí, caldrà afinar amb quin percentatge d’este volum global és apte per a cadascun dels punts vulnerables de la costa que es vol reforçar, especialment el Trabucador, l’illa de Buda i la Marquesa.
La Generalitat licitarà abans de l’octubre un avantprojecte global per a anar al detall del tipus de dragatge -sempre per sota dels 10 metres de profunditat per a atenuar l’impacte ambiental- i del sistema de transport en cada cas: a través dels mateixos vaixells amb draga o amb tubs. Hi ha incògnites per resoldre, com ara el grau d’efectivitat d’estos 42 milions de m3, als quals cal restar un percentatge indeterminat de materials fins que es mouen i dissolen fàcilment amb els corrents marins i l’onatge, i que no serien útils.
En tot cas, tant el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Albert Salvadó, com el director dels Serveis Territorials d’Acció Climàtica Jesús Gómez, consideren que els 11 milions de m3 amb què la Generalitat va quantificar la seua Estratègia Delta al front litoral estan garantits.
“Este estudi era la prova del cotó i estem satisfets”, va afirmar Salvadó, que va concloure que “queda molt camí per recórrer, però mai s’havia recorregut tant de camí”.
L’estudi que s’ha presentat esta setmana, executat per la consultora ambiental Tecniambiente, ha complementat la batimetria del fons marí al voltant del Delta que ja es va fer anteriorment i ha mirat de detectar les concentracions de sorres amb millors condicions, a diferència de les zones on predomina l’argila i els llims fangosos procedents del trànsit fluvial.
Dels quatre dipòsits detectats amb granulometria compatible per a portar la sorra a les platges, tres es troben en zona marítima -fora de l’àrea més dinàmica del perfil deltaic-, però a no més de tres o quatre quilòmetres de la costa, la qual cosa limita el cost de l’extracció: una davant del Trabucador (32 milions de m3 de sorra), una altra davant dels Eucaliptus (4,5 milions) i una tercera davant de Buda (3,5 milions). El quart dipòsit s’ubica en zona costanera, a la bocana del Fangar, amb 1,9 milions de m3 de sorra disponible.
Joan Ramon Vidal, responsable de projectes costaners de Tecnoambiente, va explicar que s’han aprofitat dades recollides per estudis fets a mitjan segle passat, a partir dels quals es van establir 126 estacions de mostreig només en zona marítima, on els vaixells n’extreien, amb un perfilador de fons, “testimonis” -mostres- inalterables de material per a analitzar-ne les diferents capes de sediment. En total, s’han prospectat més de 158 milions de m2 de superfície del fons marí del litoral i també s’ha caracteritzat el tipus de sorra que hi ha a cada platja que cal reforçar.
La Generalitat farà arribar l’estudi al Ministeri de Transició Ecològica i amb les conclusions damunt de la taula, caldrà definir millor quins són els materials submergits més idonis per a cada tram costaner del Delta -previsiblement, els dipòsits marítims més propers- i quina és la millor manera de retenir-los al lloc el màxim de temps possible i evitar que la dinàmica actual dels corrents marins els arrossegue cap als extrems nord i sud: les puntes del Fangar i la Banya.
Este avantprojecte, que es preveu tenir enllestit a mitjans del 2024 i que tindrà una vessant més tècnica i una altra d’econòmica, serà l’avantsala dels projectes executius de cada acció de reforç a cada espai concret, que s’hauran de tramitar per separat, cadascuna amb la seua tramitació ambiental, i de forma consensuada amb el Ministeri, a través de la Comissió bipartida creada al respecte.
Vuitanta milions d’euros
El pla de la Generalitat, com va reiterar Gómez, passa per fer “una primera actuació gran”, que mobilitze els 11 m3 de sorres previstos, i després fer-ne un manteniment anual.
L’Estratègia Delta, en este sentit, va moltíssim més enllà que els reforços puntuals programats per l’Estat movent sorra emergida d’uns punts de la costa cap als altres. Segons Gómez, utilitzar sorres submergides amb un sistema de dragatge s’empara en el model holandès i és més eficient i ambientalment més sostenible. “Obtenir 11 milions de metres cúbics de sorres emergides seria moltíssim”, va argumentar. Tot i això, Acció Climàtica deixa clar que l’estratègia catalana no “col·lisiona” amb l’estatal, que s’ha d’acabar de definir en la versió definitiva del Pla de Protecció del Delta.
Tot i que l’Estat és qui té les competències al litoral, la Generalitat es va oferir a posar els instruments i els recursos -Salvadó calcula que s’hi pressupostaran uns 80 milions d’euros- per a anar fent actuacions de reforç consensuades amb l’Administració estatal. Per a Gómez, l’objectiu és que les platges tinguen una amplada d’uns 150 metres i un sistema dunar potent, per a minimitzar el cop de temporals com el Gloria.
A banda del moviment de sorres, el departament d’Acció Climàtica ja està executant les anomenades guardes de les basses i ja té l’autorització per a executar la guarda dels Alfacs, segons va avançar Gómez, que va celebrar que en general s’estiguen complint els primers terminis establerts en l’Estratègia Delta. “Tanquem un primer escenari d’avaluació del que tenim per a entrar en un segon escenari de presentació de projectes”, va valorar el director territorial.
