Després de l’èxit de l’“operació quirúrgica” al carrer Sant Pere, on la setmana passada els Mossos d’Esquadra, a instàncies de l’Ajuntament d’Amposta i amb el permís del jutge, van desallotjar un edifici del carrer Sant Pere que feia anys que estava ocupat i que havia generat molts problemes de convivència, l’alcalde d’Amposta, Adam Tomàs, ha anunciat que el seu equip de govern persistirà en la via de la justícia administrativa per a intentar desocupar almenys dos edificis més, al carrer Joan d’Àustria, al barri del Grau, i al carrer Estel, al barri del Centre, que també acumularien problemes d’insalubritat i de convivència, aspectes que, a diferència de l’habitatge, sí que són competència municipal. Se tracta d’una alternativa a la via penal, que ha d’impulsar el propietari del pis ocupat, i és la primera vegada, segons els Mossos, que un Ajuntament de les Terres de l’Ebre agafa la iniciativa i se’n surt.
Tomàs ha explicat a esta publicació com se va culminar el procés en el cas del carrer Sant Pere. El 2 de febrer el Jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona número 2 va autoritzar l’Ajuntament d’Amposta a actuar i l’alcalde, a través d’un ofici, va comunicar als ocupes que havien de dixar l’immoble abans del 26 de febrer a les 9 h del matí. Arran d’una entrada anterior dels Mossos d’Esquadra, en un edifici on s’aplegaven persones amb més de 80 antecedents policials, el cos policial nacional va enviar a l’Ajuntament un informe amb imàtgens que constataven les condicions d’insalubritat i d’inseguretat, amb connexions fraudulentes a la xarxa elèctrica. Aleshores, d’acord amb els Mossos, el consistori va decidir intentar desallotjar el bloc per la via administrativa. La penal ja havia sigut explorada estèrilment pel grup inversor que va comprar l’immoble l’octubre del 2024. “Mentre és d’un banc, no trobes interlocutor per a demanar-li que interpose una demanda judicial”, lamenta Tomàs. A més a més, la legislació és més laxa amb els ocupes en el cas de grans tenidors d’habitatges, com les entitats bancàries o grans grups inversors, i no és fàcil aconseguir una ordre judicial penal de desnonament. L’alcalde detalla que ell fins i tot havia presenciat personalment la primera ocupació de l’immoble i ho havia denunciat, però els ocupes van ser absolts en un judici ràpid.
Autorització judicial
Els serveis tècnics i jurídics del consistori, que van poder millorar el seguiment del cas gràcies a la nova propietat, van validar la informació facilitada pels Mossos i l’alcalde va fer un decret en què sol·licitava al jutjat permís per a desallotjar l’edifici per motius de seguretat. El jutge ho va autoritzar amb la condició que s’hi procedís d’acord amb el Departament d’Interior i s’activessen els serveis socials per si hi havia famílies vulnerables. N’hi va arribar a haver més de 20 ocupes, però en el moment del desallotjament només en quedaven quatre. Una família s’hauria reallotjat amb una altra de coneguda i la resta d’ocupes, bé haurien abandonat la ciutat, bé haurien llogat habitacions en altres edificis, segons fonts municipals.
L’altre requisit que imposava el jutge era que la propietat, un grup inversor, reparés l’edifici desallotjat i, en este sentit, el titular ha demanat la llicència d’obres per a habilitar-hi 10 habitatges i un local comercial, que podrien estar disponibles a finals d’any per a destinar-los a venda o a lloguer. El representant de la propietat celebra la resolució del conflicte, però lamenta les dificultats: “Cap acció judicial del propietari [per la via penal] va donar fruits. El sistema judicial no defensa als propietaris, que són els que han de fer inversió i donar solucions d’habitabilitat”.
Ara, Tomàs anuncia que l’Ajuntament iniciarà el mateix tipus d’expedient en dos immobles més que són de grans tenidors, amb qui, per tant, no és gens fàcil ni tindre accés al propietari ni aconseguir la complicitat de la justícia. En el cas del carrer Joan d’Àustria, se tracta d’una casa on també s’han denunciat condicions d’insalubritat i problemes amb els veïns, per acumulació de brutícia i dixadesa, i on l’Ajuntament ja ha actuat algun cop havent d’assumir tasques de neteja. En el cas del carrer Estel, és un edifici plurifamiliar.
“Contra els que venen a ocupar trencant la convivència, no pararem”, assegura l’alcalde, que matisa: “No contractarem a Desokupa, com demanen alguns; treballarem des de la legalitat”. Estos dies, a Amposta han sovintejat dispositius dels Mossos i de la Policia Local per a evitar noves ocupacions vinculades al desallotjament al carrer Sant Pere. “A Amposta hi ha més cases i pisos ocupats, però no generen problemes”, relativitza Tomàs, que si bé admet que històricament, des del fracàs del boom immobiliari, hi han hagut ocupacions “problemàtiques”, assegura que “ara no és el pitjor moment”.
Massa tard, segons Som Amposta
Segons l’equip de govern, a finals del mandat anterior hi havia a la ciutat una cinquantena d’habitatges ocupats. “He demanat un escandall dels que queden”, explica l’alcalde. El portaveu del principal partit de l’oposició, Manel Ferrer, de Junts, recorda que l’ocupació d’habitatge ha sigut un dels temes que més els ha preocupat i els preocupa i lamenta que, malgrat haver-hi dedicat molts precs i preguntes als plens, no se’ls ha facilitat una estadística de pisos ocupats. En relació al cas del carrer Sant Pere, celebra el desallotjament i afirma que és “una via a seguir amb les ocupacions que malmeten la convivència”. També insta el govern municipal a aprofitar el “protagonisme” que la nova llei de multireincidència reserva als ajuntaments. Pel que fa al grup de Som Amposta, el portaveu, German Ciscar, considera que l’alcalde “ha tractat la gent d’idiota” perquè “portava 11 anys dient que no hi podia fer res i ara s’ha vist que sí, que ho hagués pogut fer molt abans”. Ciscar, que creu que es tracta d’una qüestió de voluntat política, assegura que l’informe dels Mossos que ha sostingut l’actuació al carrer Sant Pere és del juliol del 2024.
