Este estiu el Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica de la Universitat de Barcelona (GRAP) ha dut a terme la vint-i-cinquena campanya d’excavacions al jaciment de Sant Jaume Mas d’en Serrà, a Alcanar. Fa anys que es té constància de la importància del jaciment. Es tractaria d’una residència fortificada de la primera edat del ferro que a banda del seu excel·lent estat de conservació està abocant un munt d’informació a través de les restes i dels materials que a cada campanya estan sortint a la llum. L’equip dirigit pel doctor David Garcia Rubert, treballava amb la hipòtesi que es tractés d’una gran residència-palau fortificat amb dos torres, muralla i porta fortificada, que tindria diversos espais de magatzem. En aquest gran palau residiria el cabdill i el seu nucli familiar. I des d’allí controlarien un territori més ampli que es complementaria amb els assentaments de la moleta del Remei -també a Alcanar- i amb els del Castell, la Cogula i la Ferradura d’Ulldecona. Aquests cinc nuclis configurarien una unitat política que de manera privilegiada mantindria contactes i intercanvis comercials amb els fenicis. Seria un cas únic. No existeix una residència- palau d’aquestes característiques anterior a la cultura ibèrica ni a Catalunya, ni al País Valencià ni a l’Aragó.
Si aquesta hipòtesi que el GRAP sustentava fins ara ja és prou revolucionaria, cada vegada va prenent més força una altra teoria que encara ho és més. David García Rubert i el seu equip barallen la possibilitat que realment Sant Jaume fos directament una base fenícia fixa al territori. I això, si s’acabés confirmant, donaria un fort sotrac a tot el que fins ara s’havia publicat sobre aquest període a Catalunya, a la península Ibèrica i a la Mediterrània. Si el jaciment del Sant Jaume d’Alcanar fos finalment una factoria fenícia suposaria una revolució. Tots els investigadors internacionals que havien estudiat el món fenici sempre havien descartat la possibilitat d’un assentament fixe més al nord de la desembocadura del riu Segura. Per tant, el GRAP planteja la possibilitat que hi hagués un assentament tres cents quilòmetres més amunt. En segon lloc, estaríem davant de l’assentament fenici més septentrional de tota la Mediterrània. I per acabar-ho de rematar, suposaria que, els grecs d’Empúries, no serien el primer poble vingut per mar per establir una colònia en el territori de l’actual Catalunya. Per tant, els primers agents comercials vinguts per mar a Catalunya serien els fenicis i no els grecs. No seria al segle VI abans de Crist, sinó dos cents anys abans. I aquesta primera colonització no estaria a la zona de l’Empordà si no que cauria a les Terres del tram final del Sénia. Un fet que, sigui dit de passada, posaria també en crisi, el discurs ideològic i de pensament que certa historiografia havia dissenyat des del segle XIX, amb l’ànim de bastir un imaginari col·lectiu (per dir-ho d’alguna manera) que fictíciament es feia descansar en els mites de la Grècia clàssica. Un discurs que, desgraciadament, encara dura en els nostres dies. Però això ja són figues d’un altre paner.
Els arqueòlegs del GRAP aquest any han centrat la seva actuació en 6 àmbits del jaciment. I a cada troballa, sorgeixen més preguntes. Forns de grans dimensions, vasos de diferents tipologies, però sobretot pesos de teler. N’han aparegut més d’un miler, la majoria fins i tot assecats al sol, sense coure. Un altre fet extraordinari. Però Sant Jaume no pot ser una factoria de producció de roba. No hi ha espai suficient. Per tant, que fan més de mil pesos de teler allí ? David Garcia explicava que probablement els telers es feien servir al poblat de la Moleta del Remei. Allí s’elaboraven peces de roba molt preuades que s’exportaven a altres punts per ser tenyides de color porpra i que acabarien sent venuts a preus astronòmics en indrets tant llunyans com Egipte, Líban, Grècia o Síria. Els rendiment econòmic que els proporcionava era elevadíssim. Però aquesta activitat era temporal. Just després d’esquilar les ovelles. Un cop feta la feina, els telers i els pesos es desmuntaven del poblat del Remei i es guardaven juntament amb la roba teixida al palau fortificat de Sant Jaume. Era el seu tresor. A la zona compresa entre Sol de Riu i les Cases d’Alcanar, hi hauria un embarcador on vaixells arribats de diferents punts del sud descarregaven productes de luxe -sobretot vi- i s’emportaven metalls -com ara plom- i també aquestes peces de roba.
La residència-palau de Sant Jaume, a l’igual que els assentaments del Remei, el castell d’Ulldecona, la Cogula i la Ferradura foren destruïts, com a conseqüència d’una violenta guerra, cap al sis cents abans de Crist. Mai més tornarien a ocupar-se. Tret de l’assentament del Remei, que cent cinquanta anys després fou re-construït per un nou poble, els ilercavons. David Garcia Rubert, comentava que després de vint-i-cinc anys d’excavacions comencen a entendre el jaciment. I que lo millor encara està arribar. Estarem pendents dels resultats que vagin proporcionant futures campanyes d’excavacions. Però el que sí que està clar és que el jaciment de Sant Jaume Mas d’en Serrà és únic i pot canviar el que fins ara es donava per fet de la nostra protohistòria.
