El mal menor

Principis de juliol de 2023, a les dotze del migdia. Salvador (83) està assegut en un banc del parc municipal de la capital de comarca amb una llibreta a la mà on anota els seus pensaments amb un bolígraf de propaganda. Aixeca el cap i veu el seu company de tertúlia diària, Esteve (81), que passa a uns metres de distància amb el cap cot i una barra de pa sota el braç. El crida.

• Salvador: Xeic, Esteve, que ja no saludes?!
• Esteve (sorprès): Collons, Salvador, qui m’havia de dir que estaries aquí a aquestes hores! No t’esperava fins a la tarda.
• Salvador: És que com avui el vent de dalt ens ha refrescat una mica he aprofitat per sortir al matí també. I tu, d’on ves amb aquesta cara de prunes agres?
• Esteve (indignat): He voltat tots els supermercats i fruiteries de la ciutat buscant taronges a 12 cèntims el quilo. Estic esgotat! Així que, amb el pa sota el braç, me’n torno cap a casa, que avui em toca fer el dinar. Es pot saber què escrius? No t’havia vist mai tan concentrat.
• Salvador: Des que van convocar les eleccions del juliol, quan encara no havíem superat la ressaca de les municipals, em vaig proposar anotar totes les bogeries, barbaritats, excentricitats, amenaces, incoherències i mentides que escoltaré. I me n’acabes de recordar una de bona. Com aquest candidat no compri directament al pagès no sé d’on treu aquests preus!
• Esteve (encuriosit): I què en faràs? Perquè la llista serà llarga…
• Salvador (fotent-se’n): Doncs mira, dependrà.
• Esteve: Dependrà de què?
• Salvador: Doncs d’allò que predomini. Pot convertir-se una recopilació d’acudits, d’una obra digna del surrealisme més pur o, fins i tot, en una novel·la de temor.
• Esteve: Anota, anota, que te’n puc dir unes quantes. He vist les entrevistes als principals candidats, que semblen més actors de cinema que polítics, i, possiblement, podràs fer-ne diversos volums. Si et fas ric, no deixis de saludar (amb ironia). El que estaria bé és que la gent ho pogués llegir abans de les eleccions, per obrir-los els ulls.
• Salvador: No crec que servís de res. Bona part dels que anem a votar ja no ho fem per conviccions ni perquè ens creguem el que prometen sinó que ho fem pensant que guanyi el mal menor. O tu encara creus en els polítics?

Esteve seu al costat del seu amic i li va dictant les promeses de platges a l’interior de la península, retallades de llibertats, apologies catastròfiques sobre els resultats, pactes que mai es faran i que s’acaben produint...

• Salvador: I tu, no havies d’anar a fer el dinar?
• Esteve: Calla, calla, que això és més divertit!