Encara no fa un mes, he començat una nova etapa professional com a cap de premsa de l’Ajuntament de la Ràpita. Una feina que molts, de primeres, pensen que consisteix a fer fotos d’esdeveniments i compartir publicacions a Instagram. Però, almenys per a mi, és molt més que això. És fer de pont entre el que passa al poble i la manera com arriba a la gent. És explicar amb claredat en què s’inverteixen els diners del pressupost municipal, fer accessible la informació i aconseguir que el missatge no només informi, sinó que connecti amb el poble.
A més, a l’hora de treballar, jo sempre he sigut molt exigent i m’agrada que tot quede impecable. Ma mare, quan parla de mi, sempre explica un cop que vaig anar a reclamar un 9,90 d’un examen perquè jo tenia clar que era un 10. Al final va resultar que m’havia equivocat amb un accent, i per això aquell examen no era perfecte. Amb aquesta anècdota ella sempre vol transmetre que soc molt perfeccionista treballant i ara per a mi és com el moment en què vull ser més impecable. Perquè la Ràpita és el lloc on he nascut, crescut i on vull viure sempre. Com a rapitenca i com a comunicadora, m’agrada pensar que tinc l’oportunitat de posar en valor la Ràpita, de donar veu a la gent i de transmetre que viure aquí no és mai conformar-se, sinó un privilegi. Així que, si algun dia m’equivoco amb un accent, no m’ho tingueu en compte.
Acceptar este nou càrrec, des que m’ho van oferir, m’ha sortit del cor de forma natural. Perquè al final, per a mi la comunicació és això: explicar històries, escoltar persones i reforçar el sentiment de pertinença. I fer-ho des de casa és un regal que no puc més que viure amb gratitud i il·lusió.
