Entre el 2021 i el 2024, el nombre de xiquets i jóvens adolescents atesos per patologies mentals per part de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre es va incrementar en un 21 %, apropant-se l’any 2024 a la xifra de 2.000: concretament, 1961, el 6,4 % de la població de menys de 18 anys. Este període de tres anys va suposar que molts menors quedessen vinculats a la xarxa assistencial pública de salut mental —enguany, ja hauria baixat el nombre de primeres visites—, en una tendència simptomàtica de la perillosa eclosió d’alguns factors de risc, com ara el consum creixent de cànnabis, l’ús excessiu de les xarxes socials i el malestar familiar que va generar la pandèmia i que, segons assenyala la psiquiatra Ana Belén Castellà, s’ha manifestat posteriorment a través dels xiquets o jóvens.
En este context, els professionals de Pere Mata —psiquiatres, psicòlegs i infermers— han creat una sèrie d’11 vídeos sobre salut mental adreçats especialment a adolescents, amb l’objectiu de proporcionar informació veraç i accessible i de promoure l’accés a recursos i a l’ajuda professional en cas de necessitat. El projecte es diu “Salut mental de la A a la Z” i els vídeos seran difosos principalment a través del canal d’Instagram de la Fundació Pere Mata Terres de l’Ebre (@fundacioperemata_tebre), però també a YouTube i TikTok per a aconseguir la màxima repercussió. A més, els vídeos —tots acaben amb la frase “busca ajuda professional”— se compartiran amb els centres educatius i organitzacions relacionades amb la població infantojuvenil per a arribar directament al jovent. “Hi ha hagut canvis en la manera de consumir la informació i les campanyes s’han d’adaptar a la realitat”, va exposar durant la presentació del projecte Enric Cardús, gerent de la Fundació Pere Mata, que va afirmar que la “desinformació” ja és una variable de risc de les malalties mentals.
Els vídeos aborden alguns dels trastorns més habituals en esta etapa vital, com ara l’ansietat, la depressió, el TDAH, la psicosi o les tendències suïcides. I algunes d’estes malalties, com ara els brots psicòtics, se relacionen directament amb l’increment en el consum de cànnabis entre els jóvens, com va admetre categòricament i va alertar Toni Coello, director mèdic de la Fundació, qui va destacar que el projecte s’alinea amb les línies estratègiques de la Fundació: prevenció enfocada als jóvens; humanització per a superar els estigmes; comunicació i professionalitat.
Malalties “reversibles”
La doctora Castellà, al seu torn, va subratllar el que considera un dels principals missatges de la campanya: “Les malalties mentals són reversibles. Se curen o milloren i si es tracten a temps, millora el pronòstic”. En este sentit, la psiquiatra assenyala com un èxit que només el 2 % dels casos atesos en els centres de salut mental infantil i juvenil de les Terres de l’Ebre són derivats als centres d’adults. També va llançar un missatge per a les famílies: “Les malalties mentals se contagien, perquè es contagia el patiment i les famílies se poden sentir desbordades”. Finalment, va obrir una reflexió, en el sentit que els jóvens, quan entren al circuit assistencial, no volen dixar d’anar a les consultes de salut mental: “Volen ser escoltats”.
El projecte compta amb el suport de la Fundació La Caixa. Montse Mallafrè, directora de Banca d’institucions de Caixabank a Tarragona, destaca que fins a 400 milions d’euros del pressupost de la Fundació bancària són per a atendre “noves necessitats socials”, entre les quals figurarien algunes de les malalties mentals esmentades o les seues causes.
I si el cànnabis és un factor de risc cada vegada més present, els trastorns amb presència creixent entre la població més jove a les Terres de l’Ebre serien el Transtorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH). el Transtorn de l’Espectre Autista (TEA) i els Transtorns de la Conducta Alimentària (TCA), segons va expressar Toni Coello.
El director territorial de Salut a les Terres de l’Ebre, Ferran Roche, se va referir al projecte com la possibilitat de fer servir “les eines que la joventut utilitza” per a fer-li arribar “un missatge científic”.
