Les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) posen negre sobre blanc una realitat que fa anys que es consolida a les Terres de l’Ebre: el pes creixent dels pensionistes dins la seua estructura demogràfica i econòmica. El 2024 es va tancar amb 39.305 persones perceptores de pensions contributives a la regió, un 21 % de la població, un punt i mig per sobre de la mitjana catalana. A la Terra Alta, este percentatge s’enfila fins al 27,3 %, el segon més elevat de Catalunya.
Este envelliment accentuat de la població és fruit d’un cúmul de factors estructurals: la manca d’oportunitats laborals per a les generacions més jóvens, l’èxode constant cap a altres territoris, la poca implantació de noves economies al territori i una natalitat que cau any rere any. Però més enllà del nombre de perceptors, cal mirar la qualitat de les pensions contributives. L’import mitjà de les pensions a les Terres de l’Ebre, malgrat haver crescut un 5,6 % l’any passat, continua sent molt inferior a la mitjana catalana. A la Terra Alta, per exemple, se situa en només 951 euros mensuals, la més baixa de Catalunya (Esta mitjana correspon a la de tots els règims de cotització, en els quals també hi ha els autònoms). Esta bretxa reflectix anys de treballs mal remunerats, economies de subsistència, una forta presència del sector agrícola i autònom, i escassa cobertura de cotitzacions completes. I tot això, en una etapa de la vida en què la dependència i la necessitat de serveis sociosanitaris són cada cop més grans, i estos no sempre es troben a l’abast dels qui els necessiten.
