El parc mòbil català té 5,5 milions de vehicles, un 7% dels quals són alternatius als motors únicament de combustió, siguin elèctrics o híbrids, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) del 2024. Tot i ser un percentatge baix, avui hi ha el doble de vehicles d’aquesta mena que el 2021. I és que els darrers anys s’ha accelerat la venda de vehicles amb motors que funcionen sense combustibles fòssils, totalment o parcial. De fet, el 47,5% de les 153.895 matriculacions de l’any passat a Catalunya, segons la DGT, tenen distintiu ‘Eco’ o ‘Zero’ emissions. En concret, un terç de tots els vehicles que es van incorporar al parc mòbil són híbrids endollables i no endollables i un 11%, elèctrics (o híbrids endollables amb molta autonomia).
I si es mira més recentment, també segons dades de la DGT, el darrer mes de juny es van matricular més del doble de vehicles elèctrics que un any enrere: de 1.767 a 3.654 (el 13% dels que ho van fer a tota Espanya), comptant turismes, vehicles comercials i industrials, i autobusos. Pel que fa als híbrids, el creixement no va ser tan notori, del 7,4%, en passar de 4.678 a 5.026 unitats, 1.745 dels quals híbrids endollables. En conjunt, la matriculació de vehicle ‘alternatiu’ el mes de juny d’aquest 2025 (9.262 vehicles) ha suposat gairebé el 74% de totes les matriculacions del mes.
El doble de vehicles ‘alternatius’ que el 2021
Pels carrers i carreteres de Catalunya circulaven el 2024 uns 281.000 vehicles amb distintiu ‘Eco’ (híbrids endollables amb poca autonomia i híbrids no endollables) i gairebé 100.000 amb etiqueta ‘Zero’ (és a dir, elèctrics purs i híbrids endollables de llarga autonomia). Això representa al voltant d’un 7% del parc mòbil de vehicles, un percentatge petit, però que ha duplicat el nombre de vehicles d’aquest tipus dels que hi havia tan sols fa tres anys. L’any 2021, el conjunt de distintius ‘Eco’ i ‘Zero emissions’ no arribava al 3% del parc català, amb 136.404 vehicles del primer grup, i 45.474 del segon, segons dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) analitzades per l’ACN.
Tanmateix, el percentatge d’aquesta mena de vehicles al parc mòbil encara no arriba als dos dígits. Un dels factors que ho explica és l’elevada edat mitjana del parc mòbil. Segons dades de Fecavem, a l’estat espanyol la meitat del parc té 10 anys o més, la qual cosa dificulta una incidència més gran del vehicle elèctric o híbrid, tenint en compte que fa 10 anys la seva presència era testimonial en les vendes.
El president del Gremi del Motor, Jaume Roura, considera que l’entrada del vehicle elèctric es va voler fer “precipitadament” i ara “tothom es queixa que no acaba d’arrencar“. “Això no solament ho diem a Catalunya i Espanya sinó que això ho diu tota Europa“, apunta en declaracions a l’ACN. Amb tot, Roura confirma que el cotxe elèctric s’està “implantant de mica en mica” tot i que Europa “no ha planificat bé aquesta transició“.
Per a la consolidació del cotxe elèctric, el president del Gremi del Motor cita la necessitat que els vehicles tinguin “preus assequibles” i que estigui a l’abast de totes les butxaques. En segon lloc, situa la recàrrega, que hauria de constar d’un “sistema fàcil i operatiu similar al del motor de combustió“. “Un consumidor amb un motor de combustió amb tres, màxim cinc minuts, omple el dipòsit, paga el cost que li hagi representat i pot seguir circulant. Amb un motor elèctric, això avui per avui no es dona“, afegeix.
A Catalunya, l’edat mitjana dels automòbils és de 12,2 anys, amb variacions a cada municipi. Per exemple, a Barcelona és més baixa, de 10,8 anys, mentre a Lleida és la més alta (12,08), seguida de la de Tarragona (11,8) i la de Girona (11,6), quant a capitals de demarcació.
Sobre l’antiguitat del parc automobilístic, el president del Gremi del Motor recorda que els fabricants inverteixen cada cop més en investigació i que els vehicles guanyen qualitat en termes de motorització i de seguretat i això es tradueix en un allargament de la vida útil dels cotxes. “Un cotxe de 15 anys, si s’ha cuidat i s’han fet els plans de manteniment que recomana el fabricant i el cotxe s’ha cuidat bé, està en perfecte estat d’ús“, opina.
Paral·lelament, Roura situa la “incertesa” que pot causar la incorporació del vehicle elèctric i que adopten una actitud de “veure-les venir” i de no precipitar-se. Aquests factors, alerta, desemboquen en què Espanya sigui el segon país amb el parc mòbil més envellit, amb uns 14,5 anys, en el cas dels turismes; i de 15,5 anys en els vehicles de transports, camions i furgonetes.
Catalunya, en tercer lloc en electromobilitat
Tanmateix, segons el Baròmetre de l’electromobilitat del segon trimestre de 2025 d’Anfac, Catalunya té el tercer millor indicador de penetració del vehicle electrificat per darrere de Madrid i Navarra. En concret obté un 27,5 sobre 100, mentre la mitjana espanyola se situa en 25,4 aquest semestre. A Madrid és d’un 42,5, més semblant al 46,6 que té la UE.
Pel que fa a l’índex que mesura l’electromobilitat, també apareix darrere de les dues altres CCAA, amb un 16,5. Espanya en conjunt té un 14,1. Es tracta d’unes xifres que disten de França (33,8) i Portugal (28,6) i així com d’altres com ara els Països Baixos (69) o Noruega (100). Alhora, se situen per sobre d’Itàlia (13,4), Hongria o la República Txeca (10).
I amb relació als punts de càrrega del vehicle elèctric (el nombre de sortidors, no pas d’estacions de recàrrega), ANFAC en comptabilitza 11.026 a juny de 2025, i és la comunitat amb més disponibilitat, de llarg. De fet, n’hi ha més d’una quarta part dels 47.892 instal·lats a tot l’Estat. Ara bé d’aquests, 8.072 són de baixa potència (22Kw), és a dir, temps de recàrrega mínims de 3 hores, “un punt crític per el desplegament del vehicle elèctric com a vehicle de tot ús”, segons aquesta mateixa font. Del total de punts, 7.459 són en l’entorn urbà, el 59%.
