Més clàssic que les llums de Nadal o els torrons, a final d’any mos trobem notes de premsa titulant “el pressupost més alt de la història del municipi”. I jo em pregunto si això és realment una bona notícia… o només una xifra grossa. D’entrada, una obvietat que quasi mai es diu: si puja és, sobretot, perquè la vida és més cara: s’incrementen sous, serveis, obres. Encara que no es faça res gaire diferent, la xifra global creix, fins i tot si es fa menys.
Convertir això en eslògan és fàcil: “més pressupost que mai” sona a èxit, a ajuntament fort, a poble que avança. Però la frase té trampa: parla només de quantitat, no de qualitat. No ens diu si hi haurà més recursos per a serveis socials, habitatge o joventut; si es reforçaran serveis públics o si, en canvi, es prioritzaran grans obres lluïdes però poc útils, ni si el creixement ve d’un millor finançament o d’apujar impostos i deute (això es dirà després, però ningú ho llig). D’acord, un titular no pot donar tanta informació, però pot destacar-ne una de rellevant per a la població.
La pregunta important no és si el pressupost bat rècords, sinó què canviarà a la vida quotidiana del veïnat gràcies a estos diners. Si el carrer continua fosc, si trobar pis assequible és una odissea o si els serveis continuen sota mínims, poca consolació és saber que l’ajuntament té “el pressupost més alt de la història”.
El dia que els titulars diguen “destinarem més recursos que mai a millorar la vida de la gent”, en lloc de celebrar només la xifra final, podrem començar a parlar de pressupostos amb menys màrqueting i una mica més de política.
