Tortosa acollirà este dissabte una nova edició de la Festa de les Entitats Socials. Una jornada plena d’activitats pensada per a totes les edats i amb un objectiu clar: donar visibilitat a la valuosa tasca que duen a terme les entitats socials de la ciutat.
La cita permetrà conèixer de prop la faena de més de 30 entitats participants, que representen només una part del ric i divers teixit associatiu de Tortosa. Un conjunt d’organitzacions que, des d’àmbits molt diferents, treballen dia a dia per a millorar la vida de les persones i també el benestar dels animals del municipi.
Moltes d’estes entitats socials se nodrixen de persones voluntàries. Les entitats que donen visibilitat i lluiten per diverses problemàtiques socials, molts cops no tenen prou recursos per a tindre persones que s’hi puguen dedicar de forma completa i de manera remunerada.
Dora Casadó, la veu dels gats
Molts cops, quan se parla d’ajudar els altres només se pensa en les persones, però també els animals necessiten ajuda. Progat Tortosa ajuda aquells felins que sovint se poden trobar caminant pel carrer a qualsevol indret de la ciutat.
Si algú veu alguna cosa que afecte els gats, o en vol adoptar, segurament acabarà parlant amb Dora Casadó. A finals de 2003, ella i dos amigues més se van adonar de la situació greu en la qual vivien els gats. La Dora assegura que “eren miserables les condicions que tenien: la majoria morien a causa de la desnutrició, malalties, maltractaments…”. És per tot això que totes tres van fundar l’entitat, que en aquell moment va ser la primera associació de protecció de gats de carrer de tota la província de Tarragona.
Dora dedica gran part del seu temps i energia a la protecció i cura d’estos animalets de la ciutat. Una de les seues principals responsabilitats és la gestió d’una colònia de gats, a la qual proporciona alimentació i atenció diària, així com el manteniment de l’espai on viuen. També impulsa la campanya CER (Captura, Esterilització i Retorn): captura cada gat, el porta a la clínica veterinària perquè siga esterilitzat, vacunat i desparasitat, i després de 24 hores el retorna al seu entorn, lliure i en millors condicions. A més a més, participa de manera activa en campanyes solidàries, en la gestió i organització de mercats, en la recollida de pinso i en la neteja dels espais on conviuen els gats. També ha intervingut en la tramitació de denúncies davant casos de maltractament animal i ha apostat per la formació com a eina per a millorar el benestar dels animals i sensibilitzar la ciutadania. “Volem que els que estan aquí, entre natros, puguen viure en dignitat i ser respectats; tenen tant de dret a la vida com qualsevol de natros, els humans”, ressalta Dora.
Els gats de carrer viuen exposats al fred, a les malalties, als atacs d’altres animals o als accidents de trànsit. Tot i això, Dora alerta que el perill més gran continua sent els maltractes i les actituds cruels d’algunes persones. Tot i l’esforç i la dedicació, sovint se troba amb incomprensió, hostilitat i intolerància. Ella recorda que la seua faena forma part de la solució, ja que treballen per a controlar les colònies mitjançant l’esterilització i evitar així més naixements incontrolats.
El gran nombre d’abandonaments de gats domèstics fa encara més difícil aconseguir l’objectiu que Dora perseguix amb tanta convicció: que les colònies felines siguen espais segurs, respectats i que permeten als gats viure en pau.
Al llarg dels anys, Dora ha viscut moltes experiències que l’han marcat profundament i que, com ella mateixa reconeix, l’han canviat com a persona. Les colònies felines que ha cuidat li han regalat moments de complicitat difícils d’explicar. Durant un temps, cada nit se desplaçava fins a la zona de darrere de la catedral, on els gats l’esperaven fidels. Aquella rutina va crear un vincle especial: cadascun d’ells li transmetia, a la seua manera, una petita mostra de felicitat en veure-la arribar.
Entre totes les històries viscudes, Dora en recorda una amb especial emoció: la del Nino, un mascle blanc i groc que havia nascut al carrer i sobreviscut en solitud dins d’un magatzem abandonat. Quan va emmalaltir greument i gairebé no podia menjar, el seu cos se va afeblir fins a l’extrem. Malgrat ser un gat poc sociable, necessitava ajuda urgent. Dora no ho va dubtar i el va adoptar, oferint-li l’oportunitat de viure amb dignitat.
El que mai no oblidarà és la mirada del Nino: intensa, lliure i plena d’històries de patiment i de resistència. Per a Dora, el Nino és molt més que un gat: és un gran lluitador i un exemple de supervivència que sempre l’acompanyarà en el record.
Pau Diéguez lluita contra les violències masclistes
Una altra entitat de Tortosa, però que opera a tot el territori, és Avant-Ebre. Són moltes les tasques que realitza esta cooperativa en la integració de les persones i la lluita pels drets socials. Però especialment actua per a previndre les violències LGTBI-fòbiques i les violències masclistes.
És precisament això el que va motivar a Pau Diéguez per a implicar-se en este projecte. Després d’estar anys estudiant i treballant a Barcelona, va tornar a casa, a Tortosa, i buscava alguna entitat que treballés precisament per a defensar els drets de totes les persones i es va fixar, especialment, en la tasca que realitzen als Punts Lila. Des d’aleshores hi col·labora activament, primer com a voluntària i ara també com a tècnica. Allò que la va convèncer va ser l’enfocament comunitari de l’entitat, que considera clau per a generar canvis reals i estructurals.
En el marc del seu voluntariat, Pau ha dinamitzat activitats i formacions de sensibilització precisament a altres voluntaris d’altres entitats socials. Una de les més recents va ser un taller de prevenció de violències masclistes en espais comunitaris i d’oci, en col·laboració amb Voluntariat Tortosa i l’Escola Blanquerna. Durant la sessió, va treballar com identificar situacions de violència, com intervindre-hi i quines eines comunitàries hi ha disponibles, tot combinant dinàmiques participatives i casos reals.
La seua faena també es centra en els Punts Lila durant festes i actes d’oci. Des d’allí es fan diagnòstics de seguretat, mapatges d’espais, converses amb jóvens i, si cal, atenció directa a persones que patixen una agressió. Això implica activar protocols i fer acompanyaments i derivacions a serveis especialitzats com el SIAD, el SAI o els Mossos d’Esquadra.
A més, Pau impartix tallers d’educació sexoafectiva als instituts, un àmbit que considera essencial: “És en l’adolescència on comencen a formar-se idees i actituds que després influiran en les relacions adultes”, explica. En estes sessions, l’alumnat és el centre: se treballen temes com el consentiment, les diversitats o la prevenció de violències a partir de les inquietuds i curiositats dels jóvens.
La seua experiència li ha dixat una constatació clara: el masclisme continua molt normalitzat. “A vegades se manifesta en formes tan subtils que passen desapercebudes o s’assumixen com a normals: comentaris, actituds o dinàmiques quotidianes”, explica. Assenyalar-les i obrir consciències, diu, és el primer pas per a transformar les relacions i els espais compartits.
Per això, per a Pau, la faena d’Avant-Ebre i entitats similars és imprescindible: no només reaccionen davant les violències, sinó que treballen per a previndre-les, formar i sensibilitzar. Alhora, impulsen projectes inclusius, com el d’arts escèniques per a persones LGTBIQ+, que oferix un entorn segur i de pertinença.
Tot i la indignació que li generen casos recents de violència masclista o de vulneració de la intimitat de les dones —com el grup de WhatsApp i Facebook “Mia Moglie”—, Pau se sent motivada i orgullosa de contribuir a este canvi: “Tant de bo arribe un dia en què no calga fer esta faena, perquè la cultura del respecte i del consentiment siga ja la norma, i no pas el sistema patriarcal que encara impera”. Pau Diéguez representa una generació de voluntariat feminista que treballa perquè Tortosa —i la societat en general— siga un espai més just, segur i respectuós per a tothom.
Les relacions improbables: la tasca d’Emma Bovo a Atzavara-Arrels
L’entitat Atzavara-Arrels també fa 25 anys que busca que la ciutat siga un espai amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones, especialment per a potenciar la ciutadania social, fomentant els sentiments de pertinença a la comunitat i alhora promovent la corresponsabilitat amb l’entorn proper. Busquen que es generen relacions improbables que acaben convertint-se en grans amistats.
Quan Emma Bovo va decidir unir-se al Cos Europeu de Solidaritat, buscava una experiència que li permetés viure en un altre país, conèixer una nova cultura i, al mateix temps, implicar-se en un projecte amb impacte social. No coneixia Atzavara-Arrels abans d’arribar a Tortosa, però en llegir la descripció del projecte hi va connectar de seguida. L’oportunitat de treballar amb infants i jóvens en un context educatiu i intercultural encaixava plenament amb els seus interessos i valors.
La seua motivació no era trobar una experiència “perfecta”, sinó aprendre i créixer personalment a partir d’una realitat diferent de la seua. A Atzavara-Arrels ha pogut fer-ho a través del suport diari a activitats educatives i comunitàries: tallers, jocs, sortides i esdeveniments, sempre al costat de l’equip de monitors i educadors. En alguns moments, simplement observant i escoltant; en altres, participant de manera activa i aportant idees. Per a ella, el més important és l’escolta: entendre el context, les necessitats i les dinàmiques per a trobar la millor manera de ser útil.
Amb el pas dels mesos, Emma ha entrat de ple en el teixit social de Tortosa, descobrint la importància de les associacions que treballen per a construir vincles i fomentar la participació. Ha après que no es tracta només d’“ajudar”, sinó de crear espais de confiança on tothom puga sentir-se part de la comunitat. Este treball amb infants i jóvens és també una forma de prevenció, acompanyant-los des de menuts en un camí de creixement saludable i participatiu.
Entre totes les experiències viscudes, Emma en destaca una de molt especial: un projecte musical amb els jóvens de l’entitat. La proposta consistia a crear una cançó per la pau, i van decidir centrar-se en la pau ambiental. Van unir llengües i vivències diverses per a parlar d’arrels i de pertinença. El resultat va ser tan potent que fins i tot va rebre un premi, però per a ella el més important va ser presenciar la força de la col·laboració i de l’escolta mútua.
Este projecte també li va ensenyar que la comunicació va més enllà de les paraules. Quan va arribar a Tortosa, la barrera lingüística va ser un repte, però va descobrir que gestos, intencions i presència també poden transmetre molt.
Per a Emma, el voluntariat ha sigut una experiència transformadora: no només ha aportat, sinó que també ha rebut i après. “El voluntariat no és només donar, també és ser-hi, observar, escoltar i participar. És construir ponts entre persones, cultures i generacions”.
