Els treballadors dels parcs naturals de Catalunya es mobilitzaran dilluns, 26 de gener, davant de la seu de la conselleria de Territori i Transició Ecològica de la Generalitat, a Barcelona, per a exigir que es resolga la crisi laboral que ha dixat els parcs coixos de gestió per la retallada de fins a una cinquantena de treballadors, 38 dels quals van quedar sense faena a l’octubre. Estos treballadors, administratius i majoritàriament tècnics, encara no han sigut reubicats, tot i el compromís de la conselleria, i asseguren que no tenen garantida la continuïtat de la faena especialitzada que en alguns casos han desenvolupat durant dècades, encadenant plans d’ocupació o de reforç i períodes “com a falsos autònoms”, segons denuncien.
En el cas dels dos parcs naturals de les Terres de l’Ebre, la situació afecta quatre tècnics —dos al Delta i dos als Ports— i un cinquè tècnic i una plaça d’administració que compartien. En total, sis places que els parcs consideren “essencials” per a poder mantindre un nivell òptim d’activitat: informes diversos o l’organització i coordinació de jornades, cursos i sortides o de la tasca dels estudiants en pràctiques i del voluntariat. Treballadors afectats i fonts dels dos parcs han denunciat a esta publicació que, durant els darrers gairebé tres mesos, se n’està ressentint el desplegament de la Carta Europea de Turisme Sostenible, a la qual estan adherits molts parcs; que s’han dixat d’atendre demandes dels ajuntaments o que s’ha dixat de donar suport per a canalitzar les subvencions a entitats que actuen dins dels parcs. Fonts properes a les direccions dels parcs afegixen que els projectes que estaven a mitges s’estan cobrint amb contractes de serveis com a solució provisional, però avisen que altres projectes del 2026 ja no s’han engegat. El Parc Natural del Delta ha ajornat sine die la publicació del seu butlletí informatiu semestral, Soldó.
Els sis treballadors ebrencs afectats integren el grup de 38 que van ser contractats a partir del 2022 amb el paraigua d’un Marc d’acció prioritària (MAP) per a gestionar els espais de la Xarxa Natura 2000. Els contractes se van acabar l’octubre del 2025. La normativa europea especifica que no es poden superar els tres anys d’interinatge i, per tant, l’obligació de la Generalitat seria estabilitzar estos llocs de treball.
Davant l’amenaça de mobilitzacions per part dels treballadors, poc abans de finalitzar els contractes, la consellera, Sílvia Paneque, se va comprometre a preservar 24 de les 38 places afectades, quatre de les sis als dos parcs de l’Ebre, amb un Pla de reforç. L’Administració va obrir, efectivament, un procés de selecció, va fer entrevistes i, en alguns casos, ha confirmat verbalment als afectats que serien contractats, però per períodes curts, d’uns quants mesos —els treballadors tampoc no en tenen cap certificació per escrit— per a no superar els tres anys de límit. Els afectats lamenten que la situació és incerta i està sobrecarregant de faena la resta de treballadors, i se senten “desconcertats” perquè, paral·lelament, tampoc hi ha convocada cap oposició per a accedir a places estables ni tenen clar si s’hi podrien presentar. El director dels Serveis Territorials de Territori i Transició Ecològica a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, assegura que el Govern convocarà oposicions i garantix que hi podran optar.
Alonso també ha anunciat a esta publicació que a les Terres de l’Ebre no només se cobriran les quatre places compromeses inicialment per la conselleria, sinó que, gràcies a la pressió feta pels serveis territorials, se mantindrà la dotació que hi havia fins a l’octubre, però explica que la situació laboral està en mans de la secretaria de Funció Pública de la Generalitat, que és qui ha de publicar les places del Pla de reforç i adjudicar-les.
La Generalitat, segons altres fonts consultades, estaria esperant una sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea en relació als efectes concrets del límit de tres anys d’interinatge laboral. “Amb el sistema actual, cada tres anys entraria gent nova a la qual caldrà formar i així es perd un capital humà irrecuperable, perquè en un parc natural treballa personal superespecialitzat en la gestió d’aquell territori, quant a normativa i quant a tot, i som poques persones les que tenim experiència en això”, opina una treballadora afectada. Alonso mateix també reconeix que les limitacions de la normativa europea són un hàndicap.
El sindicat IAC-CATAC, en representació dels treballadors, reclama un nou interlocutor de l’Administració, en representació de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, per a complir les promeses de la consellera, i secunda i promou la convocatòria de protesta de dilluns. “La manca de personal compromet greument els objectius de conservació del patrimoni natural del país i interromp projectes en què la Direcció General ha invertit molts recursos públics”, assenyala el sindicat, que hi veu “risc d’extinció de les espècies més amenaçades i de degradació dels hàbitats d’interès comunitari”.
