Les Terres de l’Ebre han perdut alumnat gairebé de forma continuada durant els darrers 15 anys, però, per altra banda, ha augmentat la complexitat en l’atenció als alumnes, amb la consolidació de reptes com el de la diversitat cultural d’estos xiquets i xiquetes, que ràpidament esdevenen adolescents i que cal integrar-los de la millor manera a la societat ebrenca perquè puguen vincular-s’hi de forma saludable i gaudir de les mateixes oportunitats que qualsevol altra persona. La diversitat és riquesa. El nostre sistema educatiu ha avançat i avança cap a l’objectiu d’esdevindre cada cop més inclusiu i, per tant, més ric, tot i que les direccions dels centres potser han de gestionar més situacions complexes.
Amb el repte d’atendre millor l’alumnat, enguany a les Terres de l’Ebre hi haurà més professors i més grups, amb la qual cosa es reduïx la ràtio d’alumnes per aula, teòricament en favor d’una atenció de qualitat. Hi haurà també més equips de Suport Intensiu a l’Escolarització Inclusiva (SIEI), i accés directe sense sortir del sistema educatiu a figures com la del logopeda i el mentor digital, que s’afegixen a molts altres protagonistes de l’esforç d’inclusió social que fan els centres educatius, com els educadors i els treballadors socials o els psicòlegs.
En última instància, se tracta de garantir un acolliment i una escolarització tan humana com siga possible, sense perdre la diversitat. L’escola és una de les millors eines de socialització que tenim, per molt que la justícia, quan nega la condició de llengua única d’acolliment al català, se dedique a posar bastons a les rodes.
