Els arrossars, a més de ser una font d’aliment essencial i una important activitat econòmica a tot el món, són també hàbitats ideals per a la proliferació massiva de diverses espècies de mosquits, entre ells, els principals vectors de malalties com el virus del Nil Occidental. Estudis realitzats a Europa i els Estats Units han confirmat que la distància a aquests cultius és un factor de risc associat a l’exposició al virus del Nil. Ara, un equip científic del CSIC ha coordinat una anàlisi dels mètodes de vigilància i gestió de mosquits utilitzats en les principals zones de cultiu de l’arròs a Europa. Aquest estudi ha estat realitzat al costat d’especialistes en salut pública i control de vectors de 13 institucions d’Espanya, Portugal França, Itàlia i Grècia.
La necessitat de gestionar de manera eficaç les poblacions de mosquits associades als cultius d’arròs ha cobrat urgència i especial rellevància en aquest any 2024 a Espanya, on un nou brot del virus del Nil Occidental a afectat zones d’Andalusia occidental i Extremadura. Tal com va succeir durant el brot del 2020, els casos inicials es van concentrar en els municipis més pròxims a les zones de cultiu d’arròs i es van estendre amb el temps a localitats més allunyades. Aquest augment en el nombre de casos ha generat gran preocupació entre les autoritats sanitàries i la població local, amb importants conseqüències no sols per a la salut pública, sinó també a l’economia local.
Jordi Figuerola, professor de recerca del CSIC i expert en el virus del Nil, que compta amb el suport de la Fundació “La Caixa” per a investigar estratègies de prevenció, subratlla que tots els països analitzats en l’estudi compten amb programes recents de vigilància entomològica i virológica, essencials per a la detecció precoç i l’adaptació de les estratègies de control segons les necessitats de cada regió. Per a gestionar les abundants poblacions de mosquits en els arrossars, la majoria de les regions han optat per mesures sostenibles, com són l’ús de control biològic mitjançant Bacillusthuringiensisisraelensis (Bti), un larvicida que combat els estadis immadurs de mosquits sense perjudicar el medi ambient. En alguns països, aquest tractament s’aplica de manera rutinària en les produccions arrosseres i zones limítrofes entre abril i octubre, mentre que, en uns altres, on l’enorme extensió de les àrees de cultiu ho impedeix, s’han establert cordons de protecció de 500 metres d’ample, on es polvoritza aquest larvicida biològic únicament al voltant de les zones urbanes per a protegir la població.
Mikel A. González, investigador del CSIC, assenyala que aquesta estratègia és habitual en les principals zones arrosseres d’Europa, com Grècia, el nord d’Itàlia i el Delta de l’Ebre, i subratlla la necessitat urgent d’aplicar mesures similars en els arrossars del Baix Guadalquivir. “No entenem com, amb tot el coneixement disponible, encara no s’implementen mesures comparables a les quals s’executen per exemple en el Delta de l’Ebre”, afirma González. Encara que l’erradicació dels mosquits no és possible, aquestes mesures contribuirien a mitigar significativament les seves densitats poblacions i per tant reduir l’impacte del virus del Nil en els humans.
Qui ha d’assumir els costos?
En aquest estudi es revisa també el controvertit tema de qui ha d’assumir els costos de la vigilància, la gestió i els tractaments. A Europa, les estratègies varien significativament entre les regions productores d’arròs i abasten des de programes centralitzats finançats pel govern fins a intervencions locals secundades per entitats públiques i executades per empreses, ja siguin públiques o privades. Aquest enfocament divers reflecteix les diferents realitats econòmiques i organitzatives de cada regió, la qual cosa planteja desafiaments en la coordinació i l’equitat en la implementació d’aquestes mesures.
La interrelació entre la productivitat agrícola i la salut pública destaca la necessitat d’enfocaments integrals en el cultiu d’arròs i el control de mosquits. Un enfocament OneHealth, que inclou a agricultors, operadors de control de vectors, professionals de salut pública i la comunitat científica, és fonamental per a optimitzar pràctiques agrícoles, aplicar intervencions sostenibles i desenvolupar noves estratègies, assegurant tant la seguretat alimentària com la salut de la població. Donat el creixent risc del virus del Nil a la regió mediterrània europea i l’impacte del canvi climàtic, la cooperació internacional, la vigilància contínua i la prevenció són essencials.
