… Als jueus. Avui pareix que quasi ningú pensa en la persecució dels jueus al llarg dels segles. No vull parlar d’Isabel de Castella, la catòlica, ni dels nazis alemanys i altres països que no els poden veure.
Jo als anys seixanta del segle vint vaig tenir la sort, a pesar de la meva joventut, de tenir gent que m’envoltava de major edat aficionada a les lectures de llibres sobre el genocidi jueu.
En a penes 14 anys va fer cap a les meves mans un llibre del meu pare sobre el camp de concentració alemany, Treblinka, on torturaren als jueus. La veritat és que jo no era prou madur per a entendre aquesta persecució ni tampoc li vaig donar importància a aquella edat d’adolescent. Varen venir altres llibres cada cop més sanguinaris. Així doncs, després varen ser Dachau i Mauthausen, ja adult em varen impactar els tres llibres de la trilogia Los médicos de la muerte, on era protagonista Josef Menguela, un metge boig. Però això és una altra història.
Cap a les acaballes del nostre dictador, en Franco, i jo també més adult, em va començar a sonar un altre cop allò de las hordas judeo-masónicas. Vaig raonar que si aquest colpista anava contra els jueus i els maçons, no podien ser tan dolents.
Aparto la maçoneria, que ja en parlaré, sobretot en honor de l’amic i professor Cèsar Chicote Bravo; ara vull tocar el tema dels jueus.
Mai han començat una guerra i, deixant de banda l’Antic Testament i l’esclavatge a Egipte, ells només han lluitat per la llibertat i la seva terra.
Ara pareix que la gent no té memòria, o es mouen per uns interessos econòmics… Clar, ells són pocs i no tenen petroli i els altres tenen més recursos, però que ens quedi clar que els jueus tenen dos virtuts, treball i estalvi. Els recorda alguna cosa això de treball, treball i treball… i estalvi?
Aquest treball i estalvi és el que ens caracteritza als catalans i que altres companys de la gran Espanya no fan: ni estalvien ni es deixen la pell al treball. Ara volen pagar poc però tenir diners dels altres.
Una única anècdota. El primer ferrocarril de la península va ser el de Mataró a Barcelona i es va construir per poder apropar els tallers de teixits. El segon tren, poc temps després, va ser el de Madrid a Aranjuez. El va fer construir un Borbó per anar a portar les freses a Madrid. Fins i tot ens volen enganyar en la història. Ningú es creu que feren un tren per portar maduixes.
L’any 2002 em varen publicar una novel·la titulada Auschwitz, el congreso de esperanto. La meva satisfacció personal va ser quan anys després vaig poder anar a Cracòvia i visitar el camp d’extermini Auschwitz-Birkenau. Aconsello els lectors que hi vagin, hi ha vols directes des de Barcelona a Cracòvia. Allí veuran el museu del martiri dels jueus i tota mena d’aparells casolans dels pobres jueus i joguines dels nens.
Igual que en Franco posava obligatòriament el nodo als cines, a Israel posen de manera continuada els crims de l’holocaust i les pel·lícules que es varen fer en entrar els aliats als camps, sobretot a Auschwitz.
El gran defecte dels jueus és que treballen i són agarrats, i això no ho perdonen els vividors del món. I vulguin o no, són els que tenen els diners i estan preparats per a subsistir.
Síria i Jordània, animats per Gamal Abdel Nasser atacaren tots tres a Israel l’any 1967 (pel nord, per l’est i per l’oest). En sis dies els varen derrotar i el més important va ser que Jordània va perdre per sempre Jerusalem. El rei Hussein va quedar tan escaldat que ara no fa cap “tropell”, no sigui que els Jueus hi tornin. El cap del exèrcit jueu es deia Moshe Dayan, un militar que portava un ull tapat. El meu pare deia que de dia i de nit no era el mateix ull el que es tapava.
Aconsello, abans de parlar dels jueus, llegir la història i veure que mai més acceptaran ser torturats. Ja saben, la seva llei del Talió: “Ull per ull i dent per dent”.
