Estrenem el primer any del segon quart del segle XXI. El proper dia 5 arribaran els reis, com cada any des de fa un segle, quan va arribar la primera cavalcada; també farà cent anys, l’11 d’agost, que s’inaugurava el carrilet a la Cava. Caldrà recordar que el 23 d’octubre va vindre a Tortosa el rei Alfonso XIII i les seues filles, quan era alcalde Joaquín Bau. El mateix any que es va publicar per fascicles el diccionari català-valencià-balear de Francesc Borja i Moll, o que van començar els diaris parlats a la ràdio.
Mirar el passat és reflexiu, per veure canvis i evolucions. Però hem de mirar cap al futur, el nostre, el dels nostres pobles i ciutats. Per exemple, si les Terres de l’Ebre han crescut més de 3.000 habitants i el cens total és de 190.000 residents, caldrà pensar en serveis per a una població creixent.
És un missatge directe i clar per als polítics, com a gestors de les institucions que governen les nostres vides.
Tortosa el dia 10 estrenarà alcaldessa, la segona d’ençà de la democràcia. Prendrà possessió per raó de l’acord de legislatura dels partits que el van subscriure. En una certa justícia poètica, Mar Lleixà, d’ERC, serà alcaldessa tres dies abans de complir-se els 86 anys que els feixistes entressin a Tortosa i destituïssin l’últim alcalde d’ERC, Josep Rodríguez Martínez, per afusellar-lo. La Memòria Històrica és un dels àmbits importants, i segurament caldrà prendre decisions sobre el monument del riu; també treballa Mar Lleixà la recuperació d’artistes que havien fet les exposicions d’Estampa Popular, i pensa crear una sala específica, a ser possible dins del mandat.
Moltes coses esperen la gestió de Mar Lleixà. Una de les coses que es trobarà és un centre pioner per formar programadors informàtics, com a reforç a la candidatura de la gigafactoria d’IA a Mora la Nova, l’execució del Pla de Barris, l’adequació dels Josepets, vetllar per la construcció del nou hospital i l’ampliació de l’actual… El pas de la 5a etapa de la Vuelta. Notícies positives que es contraposen als cinc mesos sense trens que patirem a la tardor vinent.
Hi ha molts àmbits i activitats que reclamaran l’atenció d’alcaldes i alcaldesses de les Terres de l’Ebre. Hi ha un factor esperançador, que és la unió per a l’acció, com la central de compres Deltagestió, la mancomunitat de serveis que preveuen els ajuntaments de la Ràpita, Deltebre, l’Aldea, l’Ampolla i Sant Jaume. D’altra banda, la Diputació promourà vies verdes i n’assumirà el 60 % del manteniment, una notícia important en el marc de la promoció turística; això, acompanyat de la remodelació de la carretera de la vergonya (finalment!), al Delta.
Són algunes mostres del futur més immediat que han de fer-se realitat, aquí a casa. En relació al país: l’acord de finançament i l’ordinalitat, així com la nova operadora de rodalies…
Però el potencial més important de les Terres de l’Ebre és la seua gent. Les persones que voluntàriament donen vida al teixit associatiu, a entitats sense afany de lucre, aquesta força invisible que espera un govern eficaç i transparent, que reti comptes de tot el que fa. Els centenars de cantaires als grups corals, de músics, de membres dels grups de lectura, dels que fan teatre o dansa…, i no cal dir dels que practiquen esports, individualment o en equip. Aquestes legions d’ebrencs són la vida quotidiana i no els hem de defraudar.
Per això és important que la justícia s’execute com cal, i per això a 2026 ha d’haver-hi el judici i entrada a presó de l’exministre Montoro (per esmentar el cas més escandalós), i el nuvi d’Isabel Díaz Ayuso, defraudador confés, entre molts d’altres. També sobre Carlos Mazón ha d’arribar la justícia, fora dels subterfugis de l’aforament, ara que s’ha demostrat com de mentider és.
Els valors de convivència, solidaritat, igualtat, fraternitat i llibertat són essencials per a bastir un futur de la humanitat en progrés per l’esforç, la constància i la tenacitat, no per la IA.
