El centre tecnològic Eurecat Amposta ha dut a terme, juntament amb altres institucions i universitats europees, un estudi sobre els efectes del canvi climàtic, especialment els vinculats a l’augment del nivell del mar, en la desaparició dels aiguamolls a les costes mediterrànies, que apunta a la necessitat d’aplicar accions per evitar que aquestes formacions puguin desaparèixer abans de finals de segle.
L’estudi, realitzat en el marc del projecte europeu REST-COAST, coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC, proposa un conjunt de mesures de mitigació del canvi climàtic que podrien contribuir a estabilitzar les àrees d’aiguamolls, com la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva o l’adopció de sistemes de bypass, és a dir, transvasament, de sediments.
“Els aiguamolls costaners són ecosistemes valuosos, amb una biodiversitat intrínseca important i que proporcionen serveis ecosistèmics destacats com la captura de carboni, la protecció costanera, la purificació de l’aigua, la producció d’aliments i la provisió d’hàbitat. Per això és important la seva conservació al Mediterrani”, explica el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez.
Segons assenyala, “l’augment del nivell del mar provocat pel canvi climàtic suposa una gran amenaça per a la supervivència d’aquestes formacions”, per la qual cosa en l’estudi realitzat s’han avaluat els riscos actuals i s’han identificat els principals factors que determinaran els canvis futurs.
Per fer-ho, s’ha utilitzat una versió adaptada del Global Coastal Wetland Model (GCWM) i una base de dades dissenyada per analitzar els impactes físics i socioeconòmics de l’augment del nivell del mar al Mediterrani, que han permès examinar diferents escenaris de canvi climàtic, creixement poblacional, gestió costanera, aportació de sediments i possibilitat de migració dels aiguamolls cap a l’interior.
D’acord amb l’estudi, en el millor dels casos contemplats, la pèrdua seria del 8 per cent, mentre que en els escenaris de canvi climàtic més extrems i sense aplicar mesures, la desaparició seria pràcticament completa, amb una pèrdua del 92 per cent de l’extensió actual de maresmes.
“En països com Egipte, França i Algèria es pronostica que la pèrdua serà gairebé total abans del 2.100 si es mantenen els nivells actuals de gestió costanera i subministrament de sediments”, apunta l’investigador de la Unitat de Solucions Climàtiques i Serveis d’Ecosistemes d’Eurecat Nuno Caiola.
Una de les principals solucions que presenta l’estudi per intentar mitigar els efectes del canvi climàtic sobre els aiguamolls és la migració d’aquests cap a territoris interiors. En totes les projeccions d’augment del nivell del mar, “aquestes pèrdues es podrien reduir a la meitat si es permetés la migració cap a l’interior, per exemple, mitjançant la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva”, comenta Carles Ibáñez.
El principal inconvenient, apunta, “és trobar espais a la costa mediterrània que es puguin destinar a aiguamolls, a causa de la sobrepoblació o la destinació d’espais a habitatge, conreu o indústria”.
També, les previsions milloren quan l’aportació de sediments és més elevada. “Històricament, la disponibilitat de sediments ha disminuït fortament en punts com l’Ebre, el Po i el Nil, a causa de la construcció de preses i dels impactes climàtics, augmentar l’aportació sedimentària fluvial milloraria la capacitat dels aiguamolls per mantenir-se”, assenyala Ibáñez. En alguns casos, s’estan adoptant sistemes de bypass de sediments com a alternativa.
Tot i això, aquesta recerca “posa de manifest que la gestió costanera per si sola no serà suficient per salvar les maresmes costaneres mediterrànies; també caldrà una mitigació climàtica global efectiva. Seran necessàries mesures valentes de mitigació climàtica i adaptació local per preservar els aiguamolls costaners existents”, destaca Nuno Caiola.
Els resultats d’aquesta investigació han estat publicats per la revista Communications Earth & Environment de Nature a l’article “La pèrdua a gran escala de les maresmes costaneres mediterrànies sota l’augment del nivell del mar per al 2100”, realitzat pel centre tecnològic Eurecat, la University of Lincoln, la Christian-Albrechts-University de Kiel, l’Institute for Environmental Studies (IVM) de la Vrije Universiteit Amsterdam, el Tour du Valat Research Institute, i el Mediterranean Institute of Marine and Terrestrial Biodiversity and Ecology. Adjuntem la nota de premsa amb tots els detalls i una imatge
