Durant els últims dies s’ha vingut parlant de la destrossa patida per la imatge de la Mare de Déu de la Cinta al cim de Caro, on està el monòlit construït el 1955 per iniciativa d’uns quants jóvens de la Unió Excursionista de Catalunya a Tortosa (UEC) i que després van pujar l’escultura a les seves espatlles per posar-la en un indret que s’ha acabat convertint en tot un referent cintero.
L’arxiu de la família Anguera-Blanch ens dona ara l’oportunitat de veure algunes imatges inèdites fetes des d’un avió de l’exèrcit de l’aire espanyol pilotat pel comandant tortosí Arturo Anguera Vallés, assassinat per la banda terrorista ETA l’any 1992 a Barcelona. Anguera, un enamorat del Port, va immortalitzar des del seu avió un dels moments de construcció del monòlit de la Cinta, així com les corbes del Caragol, en aquells moments una sendera de terra, molt lluny de la carretera que coneixem en l’actualitat.
Josep Maria Utgés explica en el llibre Enyorança de la Mare, editat l’any 2025 per la Reial Arxiconfraria de Nostra Senyora de la Cinta, que una sèrie de persones, “la majoria tortosins, amants de la naturalesa, excursionistes i molt- porteros- van formar part de la primera junta de la UEC-Tortosa. Els que més recordo eren el senyor Pepito Anguera, els senyors Montserrat, Arturo Vallés i Ena entre d’altres“. Utgés explica que va ser aquest grup de persones les que van decidir construir el monòlit per posar l’escultura de la Cinta al cim de Caro.
Núria Menasanch escriu en un recent article publicat en aquest mateix diari digital que la imatge que es va col·locar al monòlit va ser, en lloc de l’original, el model fet d’escaiola, “la qual, finalitzat l’acte es retornà a Tortosa perquè l’escultor acabés de fer la vertadera, que es col·locaria a l’any següent“. L’escultura, obra dels germans Aixendri, com reafirma Menasanch, fou pujada per un grup de jóvens excursionistes a les espatlles per la sendera del Vicari: “la penosa pujada va costar 4 hores, i la mitja dotzena de jóvens van passar la nit del 18 al 19 a dalt del cim, vetllant a la Verge dalt, suportant lo furiós vent que allí bufava. Al dia següent, el 19 d’agost de 1956, una gran munió de gent va pujar en romeria fins a dalt“. L’escultura, després de la bretolada de fa unes setmanes, va quedar del tot destruïda i s’ha descartat tècnicament la seva reconstrucció.
