La setmana passada va morir a Fes, Marroc, el lingüista i docent tortosí, Albert Aragonés. I esta setmana han pogut acomiadar-se d’ell aquells que han volgut. La contraportada que escric avui, vull que sigui el meu petit i humil homenatge. I, per tant, en lo vostre permís, em dirigiré a ell.
Gràcies, Albert, per tot allò que has construït durant tants d’anys. No només en l’àmbit professional, també en el personal. Has aconseguit ser una persona molt estimada, d’aquelles que deixa una empremta positiva a les vides de la resta. Els teus alumnes, els teus companys, i aquelles persones que has conegut al llarg de la teva vida, només tenen paraules positives per parlar de tu.
Els periodistes, per exemple, t’hem d’agrair el llegat que ens vas deixar amb la teva coautoria del llibre Català per a periodistes de les Terres de l’Ebre. Una eina tan sentida i necessària per a reivindicar lo nostre, també en l’exercici del periodisme.
I jo, personalment, t’he d’agrair la teva ajuda i suport en el meu primer projecte. Quan tenia només 14 anys vaig descobrir quina seria la meva passió, el periodisme. I tu em vas ajudar a fer el meu primer blog, a donar-me els primers consells i a confiar en la meua il·lusió.
Tinc la sensació que és això allò que feies en les persones que t’anaves trobant al teu camí. Els sembraves la llavor de la motivació des de la veritat i la claredat, del tu a tu. El teu llegat seguirà viu en cada paraula, en cada aprenentatge i en cada persona que vas inspirar. Així que només puc que tornar-te a donar les gràcies i desitjar-te la pau eterna allà on estiguis.
