En una Democràcia plena, com és la nostra, els representants polítics estem per defensar els interessos de tota la població, siguin del color que siguin, per això han estat elegits pel poble, perquè durant el període de 4 anys siguin els gestors dels diners públics recaptats amb els impostos de tota la ciutadania. Si ho fan bé, es veuran recompensats, i si no, el poble els retirarà la confiança. Així ha anat passant des de l’any 1978, any en què va començar la nostra llibertat, l’any que va veure néixer la nostra Democràcia.
Els representants polítics del govern municipal de la Ràpita i de l’oposició s’han de posar a treballar seriosament pel ressorgiment de la nostra població, sense enfrontament de classes ni de partits. Tots hem de fer pinya i anar a una, per què, amb dirigents que s’enfronten entre ells pel poder, fent-se grups irreconciliables dintre d’un mateix tema, no és seriós i no fa més que desprestigiar la classe política.
La ciutadania només espera una cosa d’un govern municipal, que sigui honest, clar i transparent, que no els enganyi, perquè la ciutadania té tot el dret de saber, sense cap mena d’embuts, on fan cap els diners que paguen amb impostos. També de la mateixa manera, volen una oposició que sigui capaç de controlar i fiscalitzar al govern de torn.
Els ciutadans i ciutadanes, volen uns polítics que no es dediquin a la difamació i enfonsament del prestigi del contrari, volen un govern i una oposició constructiva. Una oposició i un govern que pensin en el benestar del poble, fugint de personalismes i ànsies de poder i que no faci dels plens de l’Ajuntament de la Ràpita un circ grotesc…
Jo no demano la llanterna de Diògenes per a cercar un home o dona dignes, només demano una societat digna per ajudar als homes i dones de bona fe, i una societat digna el que primer necessita és veure dignitat en els seus representants polítics, que tots i totes vagin a una, tant si estan al govern com si estan a l’oposició.
Les passions partidistes, la intriga, l’engany i la passió desbordada en una lluita electoral de classes, d’amors propis i venjances, pot portar a l’enfonsament d’una població. I la Ràpita no s’ho mereix. Posem fil a l’agulla.
La unió de tots i totes és importantíssim i fa molts anys ho vam veure, si us recordeu, amb la defensa del nostre riu Ebre, quan tots junts cridàvem ben fort, fins que ens feia mal la gola, “lo riu és vida”. Allí no hi havia colors i estava el territori unit. Allí vam demostrar que la força està en les coses que ens uneixen i no en les que ens separen. Llàstima que ho haguéssim oblidat. Posar per damunt la prioritat del poble, i en conseqüència de la ciutadania, ens beneficia a tots i totes.
Només posant un granet de sorra cadascun, podem construir la Ràpita que volem, igual que en el seu dia van fer els nostres avantpassats.
Si treballem units, podem construir una Ràpita per al futur, els nostres fills i nets ho agrairan.
