Les vacances d’estiu, encara que no ho pareguen, solen ser molt actives per a la majoria del personal docent, ja siguin mestres d’infantil, primària, secundària o formació professional. Són durant aquestes setmanes quan les persones (exceptuant les que tenen plaça definitiva), coneixem on treballarem el pròxim curs. Aquestes places s’adjudiquen seguint un ordre de prioritats, on un aplicatiu decideix on anirà a parar cadascú, depenent dels centres, les poblacions i les zones que ha sol·licitat.
Són dies de nervis, ja que no és el mateix anar a treballar a 15 minuts de casa que t’envien a 200 km. Sorprenentment, el Departament d’Educació va complir amb les dates —cosa que no sol fer—, però a l’instant es van començar a detectar errades, moltes errades. La magnitud del desastre ha arribat a fregar les 3.000 errades, o el que és el mateix, 3.000 persones que afavorides o no, se’ls va adjudicar una plaça erròniament.
Ja en són moltes les que estem aguantant, som un col·lectiu maltractat, només cal veure com treballem, amb una pressió constant des de dalt per a la millora dels resultats, amb unes ràtios que mai baixen, sinó tot el contrari. Tenim una realitat educativa molt diferent de la de fa alguns anys i les eines són pràcticament les mateixes, ni més personal, ni res, només fan que fer i desfer, com les últimes informacions sobre les famoses pantalles digitals. Juguen amb nosaltres i ho fan a la nostra cara dia a dia, parlem de quan aturen nomenaments durant les vacances per no pagar-les? Que me’n dieu quan un/a docent agafa la baixa en dijous i no ve ningú fins dilluns, així el cap de setmana no cal pagar-lo.
Companys i companyes que els toca treballar durament avaluant els seus propis companys i companyes a les oposicions i tarden una eternitat a cobrar per la feina que han fet, el mateix que les competències bàsiques o, directament, com tot el col·lectiu, que encara no hem cobrat la pujada retroactiva del 0,5 % de fa pràcticament un any. No sé ben bé on anem, però el que sé és que no pot continuar així, ja que a un dels col·lectius més importants de la nostra societat se l’està destrossant. Fa unes setmanes van donar la notícia que els nomenaments (substitucions) el pròxim curs seran diaris i que es faran mitjançant una App. Fantàstic, serà realment fantàstic si va bé, però tots i totes tenim aquella sensació que no arribarà a bon port.
És moment de dir prou, de parar, de fer entendre a tothom que això no va bé, que es juga dia a dia amb la feina de persones que es guanyen la vida honradament, estimant el que fan i per als que ho fan. Aquestes guerres només es guanyen al carrer, fent ressò i, si cal, fent que alguns i algunes que escalfen seient i cobren cada legislatura més, passen a escalfar el sofà de casa.
Parlava aquesta setmana amb la mare d’una companya de feina i estava realment contenta, contenta perquè a la seva filla li havien adjudicat una plaça com a funcionària a 90 km de casa —quan van corregir les errades a 110 km. I és clar, Pau, millor 110 km que 150 km com el curs passat. Increïble, parem, hem de dir prou, això cada dia va a pitjor.
