Tortosa i Amposta han sigut seleccionades com a dos dels 20 municipis de Catalunya beneficiaris de la primera convocatòria del Pla de barris i viles 2025–2029, un programa del Govern que té com a objectiu revertir en cinc anys la degradació urbana i social dels barris històrics. El pla preveu actuacions integrals en àmbits com l’habitatge, l’espai públic, la cohesió social i la dinamització econòmica.
La inversió global prevista a cadascuna de les dos capitals comarcals és de 25 milions d’euros. En el cas de Tortosa, la subvenció concedida puja a 14.985.000 euros, mentre que Amposta rebrà 15.000.000 euros. La resta del finançament anirà a càrrec dels respectius ajuntaments i d’altres aportacions públiques. Amb estes inversions, els consistoris confien a impulsar la rehabilitació dels nuclis antics i a millorar la qualitat de vida del veïnat, tot reforçant el paper central d’estos barris en el conjunt de la ciutat.

L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan (Movem), ha destacat la importància de l’ajut rebut i ha subratllat que “Tortosa ha aconseguit la subvenció més gran de la història, la subvenció més important quantitativament”. Jordan ha volgut agrair “la gran faena i la implicació de tot l’equip tècnic que ha redactat la memòria, del personal de les diferents àrees de l’Ajuntament, de tots els regidors i regidores, i també de la ciutadania que ha participat en les assemblees”.
Per la seua banda, la primera tinent d’alcaldia, Mar Lleixà (ERC), ha celebrat que es tracta “d’un dia històric per a l’Ajuntament de Tortosa”. Segons Lleixà, el projecte de la ciutat històrica ha de permetre “recuperar el batec” dels barris antics. “És un projecte transversal, que ens interpel·la i il·lusiona a tots i totes. Un projecte que farà que els tortosins i tortosines tornen a posar la mirada als seus orígens, a la part antiga de la ciutat”, ha afirmat.
En la mateixa línia, el segon tinent d’alcaldia, Víctor Grau (PSC), ha posat en relleu el treball fet des del consistori. “Podríem dir que ens ha tocat la loteria; però no, això no ha estat una qüestió atzarosa, això és el resultat de la bona feina tècnica i política”, ha conclòs.
Cinc anys
El programa tindrà una durada inicial de cinc anys, amb la possibilitat de prorrogar-se fins a vuit, sempre que en els primers quatre anys s’haja executat com a mínim el 50 % del pressupost previst.
En el cas de Tortosa, el primer eix, centrat en les transformacions físiques, preveu 11 actuacions amb un pressupost de 9,5 milions d’euros. Destaquen la modificació del POUM de 2007 per a adaptar-lo a la realitat actual del nucli antic; la reurbanització del primer tram de l’avinguda de la Generalitat, entre el Pont de l’Estat i el carrer Teodor González, i la recuperació del barri del Castell mitjançant enderrocs i l’adquisició d’habitatges en estat ruïnós per a facilitar futures promocions d’habitatge públic. També s’hi inclou la rehabilitació d’edificis històrics com l’antiga església de Sant Joan, el Centre Multiusos de Remolins i el centre Sant Francesc, que es transformaran en casals de barri i centre d’infància, així com la conversió del conjunt dels Josepets en un centre d’art i residència d’artistes. En l’àmbit de l’habitatge, es preveuen programes pilot de rehabilitació urbana, ajuts a petits propietaris de fins al 50 % del cost de les obres, la rehabilitació energètica de les escoles de la Mercè i Remolins i la millora de l’enllumenat públic.
El segon eix, dedicat a la transició ecològica, inclou vuit actuacions amb una inversió de 5,8 milions d’euros per a adaptar el nucli antic al canvi climàtic. Se crearan zones verdes, paviments drenants i refugis climàtics, amb un gran refugi al Rastre que incorporarà una zona lúdica d’aigua i la recuperació de la piscina i del parc dels Josepets.
Finalment, el tercer eix, d’acció sociocomunitària, és el més extens, amb 13 actuacions i 7,5 milions d’euros. Inclou l’impuls de la Festa del Renaixement com a eina de cohesió social, la rehabilitació del convent de la Puríssima com a centre integral d’emergència, serveis de mediació comunitària, programes per a dones vulnerables i accions d’inclusió amb la comunitat gitana.
“Un dia històric”

A Amposta, l’alcalde Adam Tomàs (ERC) també ha qualificat la resolució com “un dia històric per a Amposta” i ha remarcat que “estem molt contents perquè és el resultat d’un important procés de participació que ha durat un any i mig, i que permetrà revitalitzar zones clau de la ciutat com el Pla d’Empúries, el Grau i la Vila”. Tomàs també ha volgut posar en valor el treball col·lectiu dut a terme. “És un projecte importantíssim que transformarà Amposta, i mereix la felicitació de tot el grup motor que l’ha fet possible, així com de les associacions de veïns dels tres barris, que hi han aportat el seu granet de sorra”, ha manifestat.
Amb l’ajut concedit, l’Ajuntament d’Amposta preveu desplegar un ampli projecte de transformació urbana amb l’objectiu de recuperar la façana fluvial i millorar l’habitabilitat als barris de la Vila, el Grau i el Pla d’Empúries [Vegeu totes les actuacions en el quadre adjunt].

El gruix del pressupost se destinarà a actuacions físiques, amb 11,46 milions d’euros enfocats a la millora de l’espai públic, les infraestructures i la rehabilitació urbana. Destaquen projectes com la rehabilitació de l’antic convent de les Monges, ja en marxa, i la regeneració de l’entorn del Castell, amb noves obertures d’espais públics. També es preveu la creació de l’Oficina de Barris al barri de la Vila, la renovació de la passarel·la entre el Grau i el Pla d’Empúries, la millora de carrers del Grau i la recuperació integral de la façana fluvial.
Pel que fa a la transició ecològica, amb una inversió de 8,63 milions, s’inclouen actuacions de confort climàtic, renaturalització d’espais urbans i la creació d’un gran refugi climàtic a la façana fluvial.
Finalment, l’eix sociocomunitari, dotat amb 2,9 milions d’euros, impulsarà projectes d’habitatge per a jóvens vulnerables, suport a les dones del sector de les cures, lluita contra la solitud no volguda, salut infantil i dinamització comunitària, reforçant el comerç local i la cohesió social als barris.


