Jana Herrera, infermera del CAP El Temple: “La calor fa que els malalts crònics i en general la gent estiguen més cansats”

Han notat més afluència de pacients als centres de salut amb les onades de calor?

Hem atès pacients amb principis de cop de calor i per efectes de les calorades, però tampoc no hem notat un increment molt important de casos. Sí que és cert que hi ha afectacions generals, com que la gent està com més cansada.

I quin és el manual que fan servir els professionals?

Nosaltres fem molta prevenció i transmetem el que seria l’ABC de la convivència amb la calor: buscar espais lliures i l’ombra, utilitzar refugis climàtics —com els que ha habilitat enguany, per exemple, l’Ajuntament de Tortosa—, beure més aigua i més sovint, sortir de casa només quan és essencial i evitar les hores de més calor o abaixar les persianes de dia i obrir finestres de nit.

Què li passa a la gent que consulta al metge o a l’infermer per qüestions relacionades amb la calor?

Hi ha símptomes més lleus i més greus. La gent pot acudir al centre de salut perquè li ha augmentat la temperatura corporal per damunt dels 37 graus; amb mal de cap o una mica de mareig. L’extrem més greu seria el cop de calor, que pot fer que la freqüència cardíaca s’accelere, que la pell s’envermellisca o que es veja afectat l’estat mental i el comportament fins al punt més greu de pèrdua de consciència i deliris o confusió. D’altra banda, els pacients amb cop de calor acostumen a ser individus que no suen gaire.

Hi ha col·lectius que, per edat, són més vulnerables.

S’ha de fer èmfasi en què els infants i la gent gran no acostumen a demanar aigua, i a l’estiu s’ha d’estar més pendent d’estos grups de risc. Els nens se posen a jugar i no la demanen, i la gent gran quan fa més calor perd la sensació de necessitat de beure.

Com afecta al sistema sanitari el fet que cada vegada hi haja més dies amb temperatures més altes?

La gent més vulnerable o amb menys recursos, sense climatització o ventilació a la llar, o fins i tot amb més problemes amb l’idioma, acudix més al centre de salut, o la gent que no es posa protecció solar suficient se crema més fàcilment. També notem que les persones amb segons quines malalties cròniques o segons quines pautes de medicació, quan tenen una visita comenten que estan molt cansades i que no tenen energia ni ganes de fer coses. Als pacients amb hipertensió o problemes cardíacs, de vegades se’ls ha de modificar la medicació durant l’època de més calor.

En definitiva, parlem d’un element de més pressió assistencial en els pròxims anys?

Sí, efectivament. El fet que s’haja d’estar més a sobre de la gent amb malalties ja és una tendència en este sentit. El més important és fer una bona prevenció, com estem fent amb els pacients que tenim assignats. Jo crec que en general després, quan ve la calorada, la gent ja sap què ha de fer.