Quan Liza Minelli va interpretar el seu famós New York, New York a la pel·lícula homònima de Martin Scorsese, l’any 1977, la realitzadora i guionista Joanna Pardos encara no havia nascut. Més de 45 anys després d’aquella estrena cinematogràfica, la periodista rapitenca va aterrar a la ciutat de la cançó amb una medalla baix del braç: la nominació als premis Emmy Internacional.
El prestigiós jurat nord-americà de l’Acadèmia de la Televisió, les Arts i les Ciències va seleccionar el seu documental Alexia, Labor Omnia Vincit com a un dels quatre millors del món en categoria esportiva. Finalment, durant la gala del passat dilluns a Nova York, Pardos es va quedar a les portes d’aconseguir el preuat guardó, que es va emportar la candidata australiana per ‘Harley & Katya’, una història impactant sobre la salut mental dins la competició d’alt nivell.
“Certament -afirma Pardos- les quatre nominades tenien opcions de guanyar i les quatre presentaven una dimensió molt potent que superava l’àmbit estrictament esportiu”. La directora ebrenca, en declaracions al Setmanari L’EBRE en acabar la cerimònia, va reconèixer que “si jo hagués format part del jurat també els hauria votat perquè és un molt bon documental, una història molt única”. I és que la proposta representant d’Austràlia explica la colpidora història d’una parella de patinadors sobre gel -ell d’origen indígena, Harley Windsor, i ella russa, Ekaterina Alexandrovskaya- i com l’exigència de l’esport d’alt rendiment impacta de ple en la seua relació personal i professional. Després de diversos triomfs a escala mundial, la prometedora patinadora es va suïcidar amb només 20 anys, en no poder superar la depressió i les addiccions que li va provocar la voràgine de l’elit. “Evidentment, un cop aquí tots volem guanyar però la seua estatueta és molt merescuda”, rebla la finalista.
Per la catifa roja de l’Hotel Hilton, al bell mig de Manhattan, Joanna Pardos -vestida per la dissenyadora Menchén Tomas- i els dos productors de You First, Javier Martínez i Luis Miguel Calvo, van desfilar sota els focus de mitjans de comunicació d’arreu del món i al costat de nominacions de quatre continents.
Ser al pòdium dels Òscars de la televisió és un impuls espectacular per a la trajectòria d’una professional que va fer les seues primeres passes periodístiques en esta casa, al Setmanari L’EBRE, ja fa més de vint anys. Al llarg de les darreres dècades ha rebut diverses distincions, entre elles dos Premis Ondas, i s’ha especialitzat en la indústria audiovisual, donant sempre als seus treballs una dimensió humana molt potent. Ser present a Nova York com a nominada “és ja una victòria”, diu emocionada.
Pardos va afrontar la gala d’entrega amb els nervis lògics d’una vivència com esta, però “alhora contenta i amb la tranquil·litat i la satisfacció d’haver fet la faena ben feta per a arribar fins aquí”. I és que esta experiència extraordinària és ja una victòria en si mateixa, “perquè tindre medalla de planta o de bronze és un premi enorme al nostre treball”. En este sentit, Pardos destaca que li agrada especialment que siga un reconeixement molt compartit amb tot l’equip que ha fet la sèrie sobre Alexia Putellas. “Un trosset d’esta nominació és de la quarantena de persones que han fet possible la qualitat del documental”.
El seu desig és que un impuls com els Emmy “supose poder fer projectes amb més recursos, de més dimensions. Tinc la il·lusió de què puga obrir més portes”. De moment, acaba de firmar una nova producció per a Netflix, que es podria estrenar l’estiu de 2024.
