Jordi Jordan renunciarà a l’alcaldia de Tortosa dilluns, 5 de gener, després de 30 mesos i 18 dies en el càrrec, per a cedir la vara, com estava previst en el pacte de govern, a la líder d’Esquerra, Mar Lleixà. En esta conversa fa balanç i augura un final de mandat que faça tangible el canvi de model polític a Tortosa.
Havia esperat molts anys per a ser alcalde o només haurà pogut exercir durant dos anys i mig. Ha sigut suficient?
Sempre he dit que fins i tot un mandat és poc. Se necessiten almenys vuit anys, però els projectes que es faran en el que queda de mandat seran els mateixos que he impulsat jo amb la resta de companys de l’equip de govern. El nou model de ciutat s’està començant a veure, i sobretot se podrà veure durant el 2026 i 2027, al voltant de quatre eixos: serveis socials de més qualitat; la ciutat que s’obri al riu; la ciutat que defensa el seu patrimoni com una oportunitat de futur i la millora de la convivència i la seguretat.
Pot citar tres transformacions o tres projectes reveladors d’este nou model que reivindica?
L’obertura de la ciutat al riu serà un abans i un després, amb la transformació entre l’antic club de rem i el Mercat, vinculada ara també amb el futur nou pont [entre Remolins i Ferreries]. Un altre projecte clau és la nova Llei de barris, que posarà les bases de la recuperació de tots els barris afectats i que lliga també amb tota la inversió històrica que s’està fent en muralles i patrimoni i amb la candidatura a Patrimoni de la Humanitat. En tercer lloc, destacaria els equipaments: dos noves llars d’infants en temps rècord i la millora d’equipaments sanitaris, esportius i culturals.
A mesura que s’apropen les eleccions, els equilibris entre els tres partits dins del govern seran més difícils. En quin punt estan les relacions i què pot suposar el canvi d’alcaldia?
Som diferents partits i més enllà de les diferències habituals que hi poden haver, tenim el cap fred i busquem el que ens unix, que és el que s’aprova en junta de govern o a través dels pressupostos. Amb el canvi d’alcaldia, tirarem endavant projectes que estem impulsant de manera conjunta.
Parlem de diferències per matisos ideològics o més personals?
De vegades és una qüestió de prioritats de cadascú, però els recursos són limitats. Tots voldríem fer moltes coses, però hem d’acordar allò que genere més impacte positiu a la ciutat.
Hi haurà nou pressupost per al 2026?
Jo crec que en breu tindrem un acord de pressupostos. Hem estat negociant amb la CUP. També havíem d’esperar a saber si ens subvencionaven el projecte de Pla de barris.
Quin és el preu del ‘sí’ de la CUP?
La CUP fa una sèrie de demandes, com ha fet estos anys, en temes d’habitatge i serveis socials, i mirem d’encaixar-les. Si hi ha entesa, serà el tercer any seguit amb pressupostos, a diferència del mandat anterior, quan s’havien de prorrogar.
Quin serà el seu paper al govern a partir del 10 de gener?
Continuaré treballant com a primer tinent d’alcalde amb el nou cartipàs que es donarà a conèixer.
Se veu de nou com a alcaldable el 2027?
La voluntat és poder encapçalar la candidatura de Movem Tortosa si així els companys ho decidixen.
En coalició de nou amb el PSC?
Si els dos partits ho acorden d’esta manera, sí.
De què està més satisfet?
D’haver aconseguit 25 milions d’euros amb el Pla de Barris, ja que suposaran un punt d’inflexió a Remolins, Santa Clara, el Rastre o Centre-Nucli Antic, i marcaran l’agenda dels propers anys gràcies a un projecte que ha sigut el tercer més ben valorat de Catalunya per part del Govern, cosa que demostra que fem les coses amb solvència. Hi hem treballat moltíssim a nivell tècnic durant any i mig i hem incorporat propostes sorgides de les assemblees als barris. També em fa molta il·lusió l’aposta pel patrimoni, que és el que sempre havia reclamat des de l’oposició, i pel riu. Amb el que ens van dixar els avantpassats, se pot crear marca i identitat. El projecte d’obertura al riu era una prioritat del programa electoral de Movem-PSC i du el segell de la primera etapa de l’alcaldia. S’ha aprovat en junta de govern; les obres se licitaran a principis d’any i serà una realitat durant el 2026.
Per això han apostat per este projecte en detriment d’altres com podia ser la reforma de la plaça d’Alfons XII?
Primer, perquè és econòmicament viable. Parlem de 800.000 euros i no de quatre, cinc o sis milions. I segon, perquè apropem la ciutat al riu, com ha fet Barcelona amb el mar; millorem l’oferta d’oci i fem una ciutat més atractiva per als serveis i el comerç.
Què li sap greu no haver pogut abordar com a alcalde?
Per una qüestió de temps, de vegades no tens capacitat de baixar al detall, de reunir-te amb un grup de veïns. Això ho vull recuperar.
Quina credibilitat té l’anunci del tercer pont? Com s’ho ha de prendre la ciutadania?
És una demanda que li vaig fer al president Illa. A diferència de fa 20 anys, quan se va anunciar en unes altres circumstàncies, ara s’ha fet un estudi de mobilitat per a justificar la necessitat d’este pont i ja han sortit a licitació els estudis tècnics i d’impacte ambiental. El finançament s’acabarà concretant durant els pròxims anys. Els que ara critiquen l’anunci, abans criticaven que no reclaméssem el tercer pont.
En relació al futur nou hospital a Tortosa, en quin punt estan les negociacions de l’Ajuntament amb els propietaris dels terrenys a Sant Llàtzer?
Almenys ara hi ha uns terrenys acordats amb la Generalitat, que pot continuar fent la seua part de la tramitació. Amb els terrenys, estem dins del termini per a negociar i si no hi ha acord, s’expropiaran. Ara encara no ho podem fer, perquè primer la Generalitat ha de fer el Pla director urbanístic i canviar l’ús dels terrenys, de residencial a equipaments. Un cop aprovat això, si no hi ha acord de compravenda, se podrà expropiar.
L’oposició ha insistit en el fet que este govern ha perdut diverses subvencions. Què ha passat?
El primer que ha passat és que este govern i este alcalde han aconseguit la subvenció més gran de la història amb el Pla de barris. En canvi, l’anterior govern encara no ens ha explicat com va inaugurar les obres de l’antiga Samo i al dia següent les va adjudicar, cosa que vol dir saltar-se les normes de contractació pública. Les subvencions a vegades se perden o no per terminis, i sembla ser que alguns feien trampes.
I això no tenen previst portar-ho a la via judicial?
Se pot portar, sí, i és una qüestió que si s’acaba fent i dona fruits, algú haurà de respondre el que no vol respondre als plens. De la mateixa manera que hi ha judicis pendents vinculats a la gestió urbanística pel cas Efial o a l’hospital de la Santa Creu de Jesús.
I per què es van perdre els 1,5 milions de l’Estat per a l’antic col·legi dels Josepets?
El pavelló poliesportiu per al qual se van rebre 1,5 milions se volia fer enderrocant naus catalogades dels Josepets que Patrimoni no permetia tombar. La solució per a salvar la subvenció era fer el pavelló a la part interior de la muntanya, enderrocant la piscina. No es va planificar bé. Si no, les obres estarien en marxa.
Segons Junts, Patrimoni sí que va donar finalment el vistiplau.
Patrimoni va dir que sí a una consulta de Junts en el cas que només quedés afectat l’edifici en pitjor estat, el que ja està caient, però quan nosaltres arribem, no hi ha projecte. Fem el projecte executiu d’un pavelló més petit, que en tot cas implica dificultats tècniques importants, i Patrimoni ho aprova. En la licitació de l’obra obliguem les empreses interessades a visitar el terreny, i el concurs queda desert. Com que la subvenció d’1,5 milions era nominativa, per a fer un pavelló als Josepets, no es podia utilitzar per a la piscina, ni per a fer un pavelló a un altre lloc ni per a fer la pista d’atletisme. Qui diga el contrari, mentix. En contrapartida, hem aconseguit una subvenció d’1,5 milions de la Generalitat per a un centre de creació artística als Josepets, i 1,7 milions per a la pista d’atletisme, un altre projecte anunciat que no tenia finançament.
I als Josepets, el plantejament cultural va en detriment de l’esportiu?
La majoria d’entitats esportives no volien anar als Josepets. Ara bé, allà hi ha previstos usos tant culturals com educatius i esportius. L’antiga piscina es recuperarà com a zona d’aigües per a ús social i lúdic, no competitiu, com també els patis de l’antic col·legi, i la part de la muntanya es convertirà en un parc per al Rastre. A les dos naus en més bon estat hi haurà la residència d’artistes, sales de tallers i d’exposicions i dos sales de dansa i de ball.
