Les grans obres queden i molts cops, en passar els anys, semblen caigudes del “Cel”. En canvi, al seu darrere sempre hi ha qui les va promoure, les va construir, i amb esforç, imaginació i sacrifici les va fer funcionar. A les portades del Diari de Tarragona apareix la notícia i el gran impacte que tindrà el nou Museu d’Art Modern a la capital provincial. En principi va ser creat l’any 1976, en època del president Josep Clua. Durant l’etapa del president de la Diputació, Josep Gomis, es va fer la gran ampliació i dignificació de les instal·lacions situades al carrer de Santa Anna. Els diputats que estàvem al seu costat, amb Xavier Ricomà com a director, hi vam treballar per fer-ho possible. Les obres es van acabar l’any 1991, quan Gomis exercia de conseller de Governació i no les va poder inaugurar, malgrat ser el gran promotor. En aquest moment es pretén convertir aquest museu de gran magnitud en el nou epicentre cultural de Catalunya, amb la voluntat d’atreure mig milió de visitants per les properes campanyes quan l’any 2024 el visitaren unes 34.500. I a la vegada actuar com a connector cultural de les comarques tarragonines i exercir com a centre cultural de la futura àrea metropolitana.
Les actuals dependències del Palau de la Diputació i els seus 360 funcionaris s’ha acordat traspassar-les a l’edifici de la desapareguda Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tarraco. Durant l’etapa del president Gomis i l’equip de govern que hi formàvem part, vam traslladar-la des de l’Ajuntament al passeig de Sant Antoni, a l’antic edifici de la Beneficència. I serà ara, en quedar lliure el Palau, quan s’ha determinat instal·lar-hi el Museu d’Art Modern, on s’hi doblarà la superfície, que representarà l’oportunitat per impulsar el posicionament cultural i la projecció nacional i internacional, amb una despesa d’inversió fins a 12 milions d’euros.
Josep Gomis va ser alcalde de Montblanc durant 25 anys des de l’any 1964, quan encara hom vivia la foscor de la dictadura. Gomis, malgrat aquesta fase inicial, sempre va ser fidel a la llengua i a la terra. I va dialogar i consensuar amb tothom, inclús amb els seus opositors amb respecte i sempre amatent a qualsevol idea, si resultava favorable per als projectes i millores de la demarcació. Per això, malgrat ser alcalde, diputat provincial i procurador en Corts de la dictadura, la seva vida política va poder continuar en democràcia, sempre amb afany de servei i de millora dels nostres pobles quan tantes necessitats tenien per la manca de finançament durant l’autocràcia. Per ell, el servei al País, i la seva ciutadania, sempre va estar per sobre de qualsevol altra consideració i vet aquí que sent batlle de Montblanc va permetre celebrar la Marxa de la Llibertat, on sis columnes de manifestants van recórrer Catalunya i tres de les quals van coincidir a Montblanc el 7 de setembre del 1976, no sense actuacions violentes per part de la policia del moment. I per tant, amb recels i crítiques dels més nostàlgics, va continuar en política de la dictadura a la democràcia, com a servidor constant. L’obra, dins els càrrecs polítics que va accedir, quedarà com a positiva i remarcable.
En el període que van coincidir amb l’alcalde de Tarragona, Recasens, i ell president de la Diputació, malgrat pertànyer a grups polítics diferents, van emprendre diferents obres com va ser el traspàs de la part de l’edifici de l’Ajuntament que era propietat de la corporació provincial, podent-se ampliar les instal·lacions municipals a les magnituds necessàries. També va aconseguir permutar els terrenys de l’estació d’autobusos, disposar dels terrenys per la Universitat, com la compra i cessió a l’Ajuntament de l’edifici universitari de la plaça Imperial Tarraco. A més va construir el Conservatori de Música a la Casa Montoliu.
Aquestes actuacions i altres, sempre amb la col·laboració de l’Ajuntament durant l’època de Recasens i la posterior de Nadal, van canviar la fesomia de la Tarragona del segle XX, i la del segle XXI que s’ha transformat, gràcies al seu treball, la visió de futur, amb l’ajuda i el suport dels alcaldes i llurs corporacions.
Gomis, com a president de la Diputació, va buscar a nivell provincial l’equilibri inversor entre Tarragona, Reus i Tortosa, sense oblidar en cap moment la resta de les capitals de comarca i els pobles de la demarcació. A Reus es va restaurar el Teatre Fortuny, com una de les seves obres més destacades, que vaig tenir el goig de presidir juntament amb l’alcalde Abelló la seva inauguració com a vicepresident de la Diputació, delegat pel president Pujals. Es va adquirir el Palau Bofarull, instal·lant-hi el Conservatori de Música i es va ampliar el Conservatori de Música. A Tortosa també s’hi va construir el Conservatori de Música a l’antic edifici del Banc d’Espanya, entre altres obres.
Durant el seu mandat, a la província i especialment a les comarques on les centrals nuclears hi tenien el seu radi d’acció, es van distribuir dotze mil milions de pessetes del Cànon Energètic. Durant 4 anys als pobles de la província, prioritzant els municipis propers, del Baix Ebre, el Priorat, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp, on la Diputació hi va aportar el 90% de cada inversió. Les obres van ser consensuades amb la resta de grups i especialment amb el portaveu socialista, Ramon Aleu.
De la personalitat de Josep Gomis, n’he volgut deixar constància per la seva vàlua i les grans obres que des del seu despatx de la Diputació, es van aconseguir. I més per haver estat el gran promotor del Museu d’Art Modern i circumstancialment el subjecte passiu, havent-se traslladat la Diputació de l’Ajuntament al passeig de Sant Joan. I ara s’aixecarà aquesta obra magna que ha de representar en el futur, el cim de l’àrea metropolitana, de la gran Ciutat i del Cap i Casal provincial.
